Elisabeth Eidenbenz

Elisabeth Eidenbenz va treballar de mestra en diferents col•legis de Suïssa i de Dinamarca fins al 1937, any que es va traslladar a Burjassot (València) com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra.
Va col•laborar en tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra Civil espanyola dins de la zona republicana i, immersa en l’èxode, l’any 1939 va passar a França.

Per compensar la passivitat i la ineficàcia d’un Estat francès feble, poc previsor i menys solidari Elisabeth Eidenbenz va impulsar, des de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, la creació d’una maternitat en una residencia campestre abandonada de la Vila rossellonesa d’Elna on assistir les parteres i dones embarassades recloses als camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès, i els seus fills.
Per la seva condició de dona sensibilitzada pel patiment de les seves congèneres, creia que les exiliades mereixien parir amb dignitat i que calia garantir la supervivència dels nadons. Així centenars de mares van poder sortir de manera provisional dels camps per donar llum a la Maternitat d’Elna, d’altres gràcies a les demandes insistents a les autoritats franceses i la tramitació dels visats per la pròpia Elisabet van poder tornar a Espanya o quedar-se a França amb familiars o amb el marit ubicat als camps de treball francesos, o alguna d’elles es quedava a la maternitat com a col•laboradora de la Elisabet.


En els camps de refugiats l’índex de mortalitat dels infants era del 95%, sense l’Elisabet aquests nadons i les seves mares al parir haurien engrossit la xifra de la mortalitat. Avui aquells nadons tenen entre 60 i 70 anys, són els nens de l’exili, i encara viuen algunes mares i pares molt grans supervivents i testimonis d’una època cruel que no podem oblidar. L’any 2002, molts d’aquells bebés d’abans, ara avis i avíes, es van reunir 60 anys desprès a Elna per rendir un homentage a l’Elisabet i agraïr-li la seva tasca.

Si bé la major part dels 597 infants nascuts a la Maternitat Suïssa d’Elna eren fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya, entre el 1939 i el 1944, durant la segona guerra mundial, hi van néixer també infants jueus i d’altres procedències. Per aquest fet, ha estat guardonada pel govern d’Israel per la seva tasca a favor dels jueus i l’any 2002 va rebre la medalla dels Justos de Nacions.
Aquesta maternitat va funcionar ininterrompudament fins a l’any 1944, data en què l’exèrcit alemany la va clausurar. Un cop acabada la Guerra Mundial, l’Elisabet va marxar a Àustria per ocupar-se dels nens orfes de tota aquella desfeta. Avui viu en un poblet a prop de Viena recordant els seus nens i la Maternitat d’Elna i és un testimoni vivent d’aquests anys.