Un nou casal al barri del Clot

Aquesta setmana sabrem l'empresa adjudicatària de les obres del nou Casal de Gent Gran Clot de la Mel a Concili de Trento / Lope de Vega en el barri del Clot. La previsió és que les obres no estiguin enllestides fins d'aquí a nou mesos, de forma que el nou casal estarà en marxa segurament abans de l'estiu del 2010 (la previsió és l'1 d'abril).

Com va dir el regidor Francesc Narváez en el plenari de districte del dia 8 de juliol, era aquesta una demanda de les anteriors juntes del casal Joan Casanelles. Un casal situat al costat de la seu del districte, que necessita més espai i millores de difícil realització en l'actual ubicació. Malgrat això, l'actual Junta del Casal, l'associació de veïns i veïnes i la Federació d'entitats del Clot i Camp de l'Arpa ens han fet saber el seu rebuig al trasllat. Aprofitant la conjuntura i amb l'ànim de defensar als veïns i veïnes (segons ells), els partits de l'oposició (CiU, PP i ERC) van presentar una proposició que instava al govern del districte a mantenir el Casal Joan Casanelles “com fins ara” en l'actual emplaçament.

La proposició va ser rebutjada per l'equip de govern (PSC i ICV-EUiA) bàsicament amb dos arguments. El primer és l'obertura de negociacions amb les entitats per tal d'estudiar totes les possibilitats i el segon la impossibilitat de deixar el Casal Joan Casanelles “com fins ara”.

En Francesc Carmona portaveu de ICV-EUiA i conseller de Gent Gran va deixar clar que la principal preocupació del govern en aquest assumpte és la gent gran. Alguns arguments que donen els opositors al trasllat sobre grans distàncies al nou casal o proximitat de l'actual casal al Parc del Clot, són més sentimentals que efectius. Distància de qui a on? A més, el nou casal està al davant del Parc del Clot de la Mel.

Deixant de banda la demagògia utilitzada per CiU que volia modificar l'ordre del dia del plenari i la voluntat del conjunt de l'oposició de posar en qüestió el govern del districte, el principal objectiu de ICV-EUiA ha de ser considerar i negociar si es pot mantenir l'actual Casal Joan Casanelles amb un pla de millora o si això no és físicament possible. Tenim la mala experiència del “casal” de la Palmera que ha quedat com un espai residual després de que un grup de persones van decidir no traslladar-se al nou casal. D'altra banda, demanar dos casals per un barri sembla correcte i necessari, però també injust per d'altres barris que encara no tenen ni un.

En cap cas el nostre grup municipal desatendrà el mandat del Pla d'equipaments que vam signar i, si no hi ha consens, el Casal Joan Casanelles no es traslladarà.

Francesc

30 anys ajuntaments democràtics a Sant Martí

He assistit a l’acte del 30è aniversari d'ajuntaments democràtics al Districte de Sant Martí. Hi he assistit com a exconseller d'ICV del Districte. Van ser prop de 6 anys de records imborrables en la meva vida política. Hi vaig accedir com a conseller en un moment difícil per a ICV, just després d'una escissió interna, substituint a qui havia estat un bon conseller, en Pere Mariné. El primer que vull recordar ara d'aquell moment és la seva honestedat. Tot i el moment complicat a nivell intern em va acompanyar en el procés i em va fer un magnífic traspàs. La meva experiència política fins aquell moment havia estat sempre interna, com a coordinador d'organització de Joves amb Iniciativa i amb responsabilitats dins de l'agrupació de Sant Martí. També tenia una àmplia experiència en el moviment associatiu del Poblenou. Però ser conseller em va donar una visió molt diferent i necessària del meu compromís polític. A l'acte hi van participar com a ponents 10 persones, fet que ja ens indica que no va ser precissament un acte àgil, resumir 30 anys no és fácil, pe`ro alguns haguessin pogut fer un major esforç. Es respirava bon ambient i és cert que en els Districtes la polèmica política pot ser forta, però alhora les relacions entre els diferents grups municipals poden ser molt intenses. Podria explicar moltes anècdotes, propostes que vaig aconseguir introduir, propostes que em van despreciar, plenaris moguts, insults ...Ha estat bé el reconeixement públic a tota la gent que des de les diferents organitzacions polítiques hem contribuit, igual que el moviment associatiu i de tot el personal tècnic, a millorar la qualitat de vida dels barris de Sant Martí. Com a històrics una Regidora i un Regidor destacats, Núria Gispert i Joaquim de Nadal. com a ICV-EUiA podem sentir-nos contents de bona part de l'aportació que hem fet al Districte. La feina del Pere, el Joan, la Montserrat, el Carles, la Laia ... la situació als nostres barris seria diferent. I a la sala hi eren en Francesc Carmona i Josep Vallhonesta, consellers actuals i també el Carles Méndez.

Pere Nieto

Pere Nieto

6a Assemblea d'ICV de Barcelona

Divendres 3 i dissabte 4 de juliol s’ha celebrat la 6a Assemblea d’ICV de Barcelona.

Jo crec que ens hem de felicitar pel seu desenvolupament. La discussió dels document ja s’havia realizat prèviament tant a les agrupacions de districte com a les delegacions de Joves d’Esquerra Verda i de Dones amb Iniciativa de Barcelona, per tant només s’havien de discutir les esmenes que no estaven acceptades per la ponència o les que havien sigut transaccionades. Això va permetre un desenvolupament del Plenari més àgil.

L’obertura de l’Assemblea la va fer en Joan Saura, President d’ICV, va reivindicar el paper d'ICV en la transformació de Barcelona: "Barcelona és la ciutat de tot l'Estat que més ha canviat en 30 anys, l'acció global ha estat molt bona, tot i que també hem estat crítics, però aquesta ciutat és en bona part el resultat del nostre pensament polític". Saura ha lloat la "capacitat de renovació i potenciació d'ICV a l'Ajuntament de Barcelona, que reforça ICV a nivell nacional".

Per Saura, a nivell municipal "ara cal una reorientació de les polítiques des del punt de vista social i ecològic, i aquest canvi el personifica ICV i Ricard Gomà amb la seva feina al capdvant d'Acció Social i Ciutadania i polítiques com el pla d'inclusió".

Per la seva banda, el president d'ICV de Barcelona, Quim Mestre, reelegit recentment, ha destacat en la seva primera intervenció a l'Assemblea la feina feta per l'actual cinquena tinenta de Medi Ambient, Imma Mayol. A més, Mestre també ha volgut reconèixer la tasca del coordinador del grup municipal, Jordi Farriol.

El nou president d'ICV a Barcelona ha recordat els diferents militants desapareguts i desaparegudes darrerament, i ha fet una menció especial a Teresa Aubets, membre del PSUC, i Marc Rañé, que formava part del relleu generacional "sempre coherent amb la trajectòria d'ICV".

Després van intervenir els i les portaveus de les delegacions. Sant Martí ha estat representat per la nostra portaveu: Aina Pascual (el president, Francesc Carmona, per motius de feina estava a Estocolm). Va destacar la feina feta tant a nivell organitzatiu com a nivell institucional per part dels nostres consellers. Va fer referència al nostre local, una valoración de la feina feta a Barcelona i per acabar va fer unes quantes propostes de futur.
La sisena Assemblea d'ICV a Barcelona va escollir les persones que formaran part de la Comissió Executiva i del Secretariat. No es van presentar llistes alternatives i les presentades per la dirección sortint van ser aprobades per majoria. També van ser aprovats per majoria tots els documents.

L’assemblea es va tancar amb les intervencions del President del grup municipal d’ICV-EUiA, Ricard Gomà i del President d’ICV de Barcelona, Quim Mestre. Dos intervencions brillants amb propostes de futur pel nostre partit i pel nostre grup municipal. Esperem que amb les eines polítiques i organitzatives de les que disposem poguem portar a terme les seves idees.

Per tant, bones vacances a totom i porteu moltes forces renovades per fer entre tots i totes plegades una bona feina al nostre districte.

Concha

Aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC): Una oportunitat perduda

Sota aquest títol es va fer el dimarts 30 de juny el darrer acte públic de la coalició ICV-EUiA abans que s’aprovés la LEC, l’endemà 1 de juliol.

En certa manera va ser un acte trist, semblant a un funeral, on s’enterraven les esperances posades tant per ICV-EUiA com per la Comunitat Educativa viva i progressista de Catalunya de què aquesta fos una llei feta pel nostre govern d’esquerres i, per tant, diferent de la que hauria fet un govern de CiU.

Hi havia força gent a aquesta mena d’enterrament simbòlic. Els familiars més directes van voler dir unes paraules, i així es van anar succeint les intervencions de la Dolors Camats, la nostra diputada ponent, i de la representació de les diferents associacions, sindicats i moviments educatius i pedagògics convidats a l’acte: AJEC, AEP, FAPAES, CC.OO., UGT, FMRPC, Rosa Sensat, .... i la tristesa es reflectia tant als seus rostres com en les seves paraules. L’acte es va acabar amb les intervencions (a manera de cloenda), de Jordi Miralles i d’en Joan Herrera.
Sols van semblar mig resignades les representants de FAPAES i UGT, cosa lògica donat el seu parentiu més llunyà amb l’esquerra educativa.

Tant el PSC com ERC hauran d’explicar molt bé la seva baixada de pantalons davant les patronals de les privades laica i religiosa, a les quals permetran continuar campant “a sus anchas”, alimentades per diners públics, sense les obligacions que sí haurà de fer front l’Escola Pública, la veritable damnificada de la llei, quan hauria d’haver estat la que sortís protegida i enfortida.

Aquest és el veritable pacte que han fet PSC i ERC amb CiU i no pas una llei de país i una llei que duri, com han acordat dir-ne i que ho sentirem a totes hores.
Quina oportunitat perduda pel país!!

Quina manera de desprestigiar el Govern d’Esquerres!!
D.E.P. (R.I.P.) L’Escola pública!!

Antoni

ICV al govern municipal

Tal com vaig comentar al meu darrer article vaig tenir la sort de participar del debat sobre el paper d’ICV al govern municipal de Barcelona amb la presència de Ricard Gomà. Reflecteixo aquí algunes opinions estrictament personals. Crec que a la tertúlia va haver-hi consens en el fet de destacar que hi ha aspectes de l’aportació de la nostra força política a la ciutat que són clarament visibles. Barcelona és una ciutat amb mancances, però és evident que té alguns trets diferencials amb la resta de grans ciutats del nostre entorn que fan afirmar que sens dubte ha estat governada per les esquerres en els darrers 30 anys. I en aquest sentit la petjada d’ICV és clara. Barcelona és una ciutat amb uns serveis socials molt potents, amb una gran capacitat inclusiva, amb moltes menys barreres arquitectòniques que la immensa majoria de ciutats europees, amb criteris clars de sostenibilitat .... també van aparèixer molts dels errors comesos sobretot un urbanisme que a vegades ha estat allunyat de l’interès públic o una necessitat d’impulsar la transformació a cop de gran esdeveniment. Hi podríem sumar altres mancances o dificultats com la pressió turística, el preu de l’habitatge ... I també és cert que cada persona té una visió diferent de la ciutat en funció de les seves vivències i de la seva ideologia. Hi ha qui prioritzarà la neteja o la seguretat i hi ha qui prioritzarà la convivència i l’atenció a les persones.
Cal destacar que darrerament s’ha començat a visualitzar un canvi de prioritats en el govern de la ciutat del que ens sentim responsables i satisfets. És un canvi encara incipient, però és evident que s’ha apostat més per la política social o per fer una feina menys d’aparador. Els valors que representa Jordi Hereu com a alcalde estan molt més propers a la nostra forma de fer que els de l’anterior alcalde Joan Clos. També considero que aquest canvi també es visualitza en el nostre cas amb un perfil com el del Ricard Gomà. El prestigi de Ricard Gomà entre les persones que treballen contra l’exclusió social és clar i la seva capacitat de representar a sectors d’esquerres alternatives és prou clara, per citar tan sols dues de les seves grans virtuts.
En general hi havia consens en assenyalar que fins fa poc ICV ha tingut una capacitat d’influència en el model de ciutat poc decisiva. I aquí és on Ricard Gomà crec que va aportar també elements importants de reflexió. Tenim una tendència molt gran a considerar que model de ciutat i urbanisme són sinònims i aquí és on creiem que estem cometent més mancances. Hem d’entendre que el model de ciutat pel que treballem no és tan sols el de l’urbanisme, sinó que també és el de la cultura, el dels serveis socials o el de la mobilitat. Si entenem que el model urbanístic de la ciutat sols és una part, tot i que molt decisiva, del model de ciutat veurem que la nostra petjada és força destacada. I ho és en aspectes tan significatius com el model de mobilitat que s’està impulsant, la recollida selectiva, els serveis socials o els drets civils. Un altre element que també va sorgir amb força va ser aquesta necessitat d’influir de forma decidida en els temes urbanístics. Darrerament la capacitat de treball d’ICV en aquest àmbit ha estat clarament superiora altres moments, cal saber explicar la nostra proposta de ciutat i marcar clarament el nostre perfil per tal de articular propostes que millorin els projectes com en el cas de l’hotel del Palau de la Música o fins i tot arribant a l’oposició a projectes determinats com desgraciadament pot passar en el cas del Miniestadi. També és cert que no podem oblidar que aquest debat es feia en el marc del barri del Poblenou, un dels barris que ha viscut una transformació més gran de la seva fisonomia, amb encerts i errors. Com a principal aspecte positiu el projecte de 22@ que permet plantejar activitat econòmica i habitatge protegit, com a principal exemple de la mala previsió hi hauria la transformació de la zona de la Diagonal Mar on hi ha un urbanisme més supeditat als interessos immobiliaris.
Durant la xerrada es va reiterar la necessitat d’enfortir lligams amb el moviment associatiu i es van fer referències clares als dubtes que genera el nou model participatiu de l’Ajuntament. En aquest sentit també vaig voler fer referències a la necessitat de consolidar als Districtes espais comuns de debat que permetin evitar el risc de disgregació de la participació ciutadana, com mirem de fer a Horta-Guinardó amb el treball en el Consell Ciutadà. Algú va plantejar que l’actual model podia tenir una sensació de clientelisme (entès com a tractament de la ciutadania com a usuaris i clients, no amb to despectiu), però aquest no pot ser el nostre model. Es va plantejar la necessitat d’enfortir processos participatius que permetin la capacitat de decisió real de la ciutadania en grans aspectes que afecten a la ciutat abans que multiplicar espais on participar d’aspectes més anecdòtics. Per tant impulsar el debat sobre la Diagonal, sobre el patrimoni o sobre la mobilitat i no sobre on han d’estar els contenidors o de quin color són les papereres (portant-ho a la caricatura).
La perspectiva de les properes municipals ens dóna un marge important de treball, però caldrà saber explicitar quina és la capacitat d’ICV-EUiA d’aportar un gir a l’Ajuntament que ens permeti resituar les prioritats i també situar tot el potencial que té el propi Ricard Gomà. La sensació que dóna és un esgotament dels diferents models que representem les forces polítiques, cal per tant explicitar els compromisos de cada formació. També cal tenir en compte que cada cop més les eleccions es decideixen en un marge de temps menor i que els aspectes circumstancials poden ser decisius per decidir el proper govern municipal. Podem ser claus en aquest nou escenari però ens haurem de guanyar la confiança de la gent. Tenim capacitat, ganes i autocrítica com per poder afrontar els canvis que creiem que la nostra ciutat necessita.

Pere Nieto