dilluns, 29 de juny del 2009

ICV al govern municipal

Tal com vaig comentar al meu darrer article vaig tenir la sort de participar del debat sobre el paper d’ICV al govern municipal de Barcelona amb la presència de Ricard Gomà. Reflecteixo aquí algunes opinions estrictament personals. Crec que a la tertúlia va haver-hi consens en el fet de destacar que hi ha aspectes de l’aportació de la nostra força política a la ciutat que són clarament visibles. Barcelona és una ciutat amb mancances, però és evident que té alguns trets diferencials amb la resta de grans ciutats del nostre entorn que fan afirmar que sens dubte ha estat governada per les esquerres en els darrers 30 anys. I en aquest sentit la petjada d’ICV és clara. Barcelona és una ciutat amb uns serveis socials molt potents, amb una gran capacitat inclusiva, amb moltes menys barreres arquitectòniques que la immensa majoria de ciutats europees, amb criteris clars de sostenibilitat .... també van aparèixer molts dels errors comesos sobretot un urbanisme que a vegades ha estat allunyat de l’interès públic o una necessitat d’impulsar la transformació a cop de gran esdeveniment. Hi podríem sumar altres mancances o dificultats com la pressió turística, el preu de l’habitatge ... I també és cert que cada persona té una visió diferent de la ciutat en funció de les seves vivències i de la seva ideologia. Hi ha qui prioritzarà la neteja o la seguretat i hi ha qui prioritzarà la convivència i l’atenció a les persones.
Cal destacar que darrerament s’ha començat a visualitzar un canvi de prioritats en el govern de la ciutat del que ens sentim responsables i satisfets. És un canvi encara incipient, però és evident que s’ha apostat més per la política social o per fer una feina menys d’aparador. Els valors que representa Jordi Hereu com a alcalde estan molt més propers a la nostra forma de fer que els de l’anterior alcalde Joan Clos. També considero que aquest canvi també es visualitza en el nostre cas amb un perfil com el del Ricard Gomà. El prestigi de Ricard Gomà entre les persones que treballen contra l’exclusió social és clar i la seva capacitat de representar a sectors d’esquerres alternatives és prou clara, per citar tan sols dues de les seves grans virtuts.
En general hi havia consens en assenyalar que fins fa poc ICV ha tingut una capacitat d’influència en el model de ciutat poc decisiva. I aquí és on Ricard Gomà crec que va aportar també elements importants de reflexió. Tenim una tendència molt gran a considerar que model de ciutat i urbanisme són sinònims i aquí és on creiem que estem cometent més mancances. Hem d’entendre que el model de ciutat pel que treballem no és tan sols el de l’urbanisme, sinó que també és el de la cultura, el dels serveis socials o el de la mobilitat. Si entenem que el model urbanístic de la ciutat sols és una part, tot i que molt decisiva, del model de ciutat veurem que la nostra petjada és força destacada. I ho és en aspectes tan significatius com el model de mobilitat que s’està impulsant, la recollida selectiva, els serveis socials o els drets civils. Un altre element que també va sorgir amb força va ser aquesta necessitat d’influir de forma decidida en els temes urbanístics. Darrerament la capacitat de treball d’ICV en aquest àmbit ha estat clarament superiora altres moments, cal saber explicar la nostra proposta de ciutat i marcar clarament el nostre perfil per tal de articular propostes que millorin els projectes com en el cas de l’hotel del Palau de la Música o fins i tot arribant a l’oposició a projectes determinats com desgraciadament pot passar en el cas del Miniestadi. També és cert que no podem oblidar que aquest debat es feia en el marc del barri del Poblenou, un dels barris que ha viscut una transformació més gran de la seva fisonomia, amb encerts i errors. Com a principal aspecte positiu el projecte de 22@ que permet plantejar activitat econòmica i habitatge protegit, com a principal exemple de la mala previsió hi hauria la transformació de la zona de la Diagonal Mar on hi ha un urbanisme més supeditat als interessos immobiliaris.
Durant la xerrada es va reiterar la necessitat d’enfortir lligams amb el moviment associatiu i es van fer referències clares als dubtes que genera el nou model participatiu de l’Ajuntament. En aquest sentit també vaig voler fer referències a la necessitat de consolidar als Districtes espais comuns de debat que permetin evitar el risc de disgregació de la participació ciutadana, com mirem de fer a Horta-Guinardó amb el treball en el Consell Ciutadà. Algú va plantejar que l’actual model podia tenir una sensació de clientelisme (entès com a tractament de la ciutadania com a usuaris i clients, no amb to despectiu), però aquest no pot ser el nostre model. Es va plantejar la necessitat d’enfortir processos participatius que permetin la capacitat de decisió real de la ciutadania en grans aspectes que afecten a la ciutat abans que multiplicar espais on participar d’aspectes més anecdòtics. Per tant impulsar el debat sobre la Diagonal, sobre el patrimoni o sobre la mobilitat i no sobre on han d’estar els contenidors o de quin color són les papereres (portant-ho a la caricatura).
La perspectiva de les properes municipals ens dóna un marge important de treball, però caldrà saber explicitar quina és la capacitat d’ICV-EUiA d’aportar un gir a l’Ajuntament que ens permeti resituar les prioritats i també situar tot el potencial que té el propi Ricard Gomà. La sensació que dóna és un esgotament dels diferents models que representem les forces polítiques, cal per tant explicitar els compromisos de cada formació. També cal tenir en compte que cada cop més les eleccions es decideixen en un marge de temps menor i que els aspectes circumstancials poden ser decisius per decidir el proper govern municipal. Podem ser claus en aquest nou escenari però ens haurem de guanyar la confiança de la gent. Tenim capacitat, ganes i autocrítica com per poder afrontar els canvis que creiem que la nostra ciutat necessita.

Pere Nieto

dimarts, 23 de juny del 2009

Nou sopar tertúlia

Aquest proper dijous 25 de juny celebrarem el tercer sopar del cicle de tertúlies que hem impulsat algunes persones d'ICV especialment vinculades al Poblenou. L'objectiu d'aquestes trobades és poder tractar temes d'interès a nivell de Districte o de política general de manera que la gent que hi participa pugui opinar i escoltar altres opinions. Aquest cop el tema sobre el que tractarem serà del paper de la coalició ICV-EUiA al govern de l'Ajuntament de Barcelona, coincidint amb la meitat del mandat i amb la propera celebració els dies 3 i 4 de juliol de l'Assemblea d'ICV de Barcelona. Comptarem amb la presència de Ricard Gomà i per tant segur que el debat serà d'allò més interessant. També hem aconseguit una de les demandes que es va fer, reduir el cost dels sopars i per això ara el preu del menú serà de 20 €. Si alguna persona està interessada en asisstir al sopar sols cal que m'ho faci saber o deixi un missatge a l'escrit. Tothom hi pot participar, sense barreres de militància o barri. No dubteu que miraré de publicar algunes de les conclusions d'aquest debat en aquest blog.

Pere Nieto.

diumenge, 21 de juny del 2009

Berenar amb les noves adhesions

Dimecres 17 de juny es va celebrar, al local d' ICV de Sant Martí, un berenar per acollir i donar la benvinguda als nous adherits i a les noves adherides i als nous amics i les noves amigues. Va ser un acte molt positiu tant pel que fa al número de participants com pel seu contingut. Va quedar palès la necessitat de fer almenys una vegada a l'any una reunió d'acollida al districte. Encara que es faci a nivell nacional, s'ha de repetir a nivell territorial. Jo crec que la proximitat del territori fa l'acte més acollidor, més personalitzat i les persones nouvingudes poden participar i expressar-se amb més sinceritat. Tenim una mancança, no voluntària, sobretot per falta de gent activa als districtes i amb dedicació envers aquestes persones que s'adhereixen a ICV o bé es fan amics i amigues. Es va valorar molt positivament la feina d'acollida a Barcelona per part de la companya Fina Gómez, però s'ha de complementar amb el seguiment des del territori. No només es van discutir els temes que preocupen a aquestes persones, no només és important animar l'esperit, també vam donar una petita alegria al cos amb un pica pica.

Benvinguts i benvingudes al districte de Sant Martí.

Concha

divendres, 5 de juny del 2009

EL QUE PASSI A EUROPA CONDICIONARÀ VULGUEM O NO LES NOSTRES VIDES

Solucions d’esquerres per sortir d’una crisi de dretes. Per una Europa social, verda, feminista i dels pobles. Programa complet a raulromeva.cat

1. Substituir el Pacte d’Estabilitat i Creixement per un Green New Deal; és a dir un nou acord social i verd contra la crisi, per l’ocupació plena i estable, els drets socials, la modernització ecològica, l’eficiència energètica i les infraestructures sostenibles, compatible amb un espai monetari únic i obert.
2. Creació als països de la UE de 5 milions de llocs de treball en l’economia verda. Ocupació en infraestructures sostenibles i socials. Afavorir la inversió en sectors estratègics i amb fort impacte en la creació d’ocupació: xarxes de transport públic ferroviari, rehabilitació d’habitatges, equipaments educatius, sanitaris, culturals i socials. Protecció i millora dels espais protegits i de la biodiversitat.
3. Democratitzar el Banc Central Europeu i modificar els seus objectius, inclosos el desenvolupament sostenible i la plena ocupació. Elecció de la direcció i control per part del Parlament.
4. Creació d’una Comunitat Europea de les Energies Renovables (CEER) per donar suport a l’objectiu a llarg termini d’obtenir la totalitat de l’energia a partir de fonts renovables. L’objectiu d’assolir un estalvi d’energia del 20% el 2020 ha de ser vinculant. També el 2020 el 35% de l’energia ha de ser d’origen renovable.
5. Compromís europeu contra el canvi climàtic: assolir una reducció de les emissions del 40% l’any 2025 (respecte a l’any 1990) i del 90% el 2050. La Unió Europea fixa només un objectiu del 20% per a l’any 2020, i del 30 % si hi ha acord a nivell internacional.
6. Salaris dignes: estendre el Salari Mínim a tots els països de la Unió Europea. El salari mínim ha de ser, almenys, el 60% del salari mitjà net de cada país. Promoure un marc regulador que impedeixi les pràctiques de “dumping” salarial dins la Unió Europea. Salari Màxim lligat a l’economia real: limitar els salaris, les primes i altres ingressos i avantatges dels administradors i directius del sector financer, així com de totes les empreses que es vegin beneficiades per ajuts públics.
7. Harmonització fiscal i fiscalitat verda: Impulsar progressivament l’harmonització fiscal als països de la Unió Europea sobre la base de tres figures fiscals que gravin la renda personal, els beneficis de les societats i els patrimonis (tram comú europeu en l’impost sobre la renda, base imposable consolidada comuna de l’Impost de Societats [BICCIS], convergència en l’IVA i els impostos especials). Fiscalitat verda: taxes sobre l’energia i generalització de l’Eurovinyeta per gravar el transport de mercaderies per carretera.
8. Implantació de la Taxa Tobin per donar transparència i gravar els moviments especulatius de capitals.
9. Acabar amb els paradisos fiscals dins la Unió Europea i impedir, coordinadament amb la resta del món, els moviments de capitals cap a paradisos fiscals extracomunitaris. Prohibir el secret bancari a tota la Unió.
10. Lluitar contra la desigualtat salarial home–dona: revisió i actualització de la Directiva del Consell Europeu 75/117/CEE relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de retribució entre els treballadors i les treballadores.
11. Directiva per establir un permís de maternitat mínim de 24 setmanes, amb la percepció íntegra del sou.
12. Mobilitat sostenible: prioritzar les xarxes transeuropees de transport per ferrocarril i transport marítim, els dos sistemes de transport de mercaderies de llarga distància menys contaminants, i gravar els combustibles que utilitza l’aviació. El 2020 el 30% de les mercaderies transportades per terra ho hauran de ser per tren.
13. Tancament gradual de les centrals nuclears. Pla pont per a l’energia nuclear per tancar les centrals nuclears, tot assegurant el subministrament a partir de fonts netes. En el cas espanyol pròrroga de 5 anys després de l’amortització de les centrals i creació d’un fons amb els beneficis d’aquestes centrals que tindria el següent repartiment: 20% per a la seguretat de les centrals, 15% per al gestor de la central, 15% per al desenvolupament dels territoris on s’ubiquen les centrals i 50% per a l’impuls de les energies renovables.
14. Destinar part dels fons FEDER a cofinançar programes de rehabilitació d’habitatges, amb l’objectiu de reduir la despesa energètica a les llars, incorporar aïllaments i panells solars i substituir els sistemes de calefacció ineficients. Reducció del 30% del consum energètic en habitatges i edificis comercials el 2020.
15. Reforma de la Política Agrícola Comuna per garantir la viabilitat de l’explotació agrícola familiar i l’agroramaderia ecològica. Subsidis amb criteris econòmics, socials i ambientals i no per beneficiar els grans productors. Etiquetatge de la traçabilitat dels preus en el producte final, exposat en el punt de venda, a fi que el consumidor conegui els increments de preus en cada punt de la cadena de comercialització.
16. Fer de la Unió Europea un territori lliure de transgènics. Moratòria del cultiu d’aliments modificats genèticament (OGM) i de la importació d’aquests fruits.
17. Nova cultura de l’aigua. No al transvasament del riu Roine. Aprofundir en la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE), basada en l’estalvi i la reducció del consum, la reutilització i l’eficiència en la distribució i la recuperació d’aqüífers per incrementar la disponibilitat d’aigua.
18. Crear l’Espai Social Europeu: un sistema europeu de normes laborals i socials bàsiques en matèria salarial, de condicions de treball, drets sindicals, protecció social, salut i seguretat amb l’objectiu de millorar i equiparar a l’alça les condicions de vida i treball i evitar el dumping social.
19. Substituir la Directiva Bolkenstein per una Directiva marc que garanteixi que són d’interès general: l’educació, la cura de la infància, la salut, les pensions, la protecció contra l’atur, els serveis socials, el subministrament elèctric, els transports públics, l’abastiment d’aigua, els sanejaments, els serveis ambientals, el servei postal, l’esport i la cultura. Protegir els serveis socials de la legislació de mercat i de la competència de la UE.
20. Oposició frontal a qualsevol intent de revitalitzar la Directiva sobre el temps de treball (65 hores). Setmana laboral de 35 hores, com a instrument de creació i repartiment de l’ocupació existent.
21. Elaboració d'una directiva marc que estableixi un sistema de renda mínima garantida a la UE, en funció de la situació personal i familiar, per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social.
22. Derogar la Directiva de la Vergonya. Reconèixer a totes les persones immigrants els mateixos drets de què gaudeixen tots els altres habitants de la Unió Europea, inclòs el dret a votar i a ésser votat, condicionats a cinc anys de residència legal a la UE. I també mantenir el dret a vot dels europeus que són emigrants de la Unió.
23. Establiment de la inversió mínima del 6% del PIB en tots els sistemes educatius europeus i constitució d’un Fons de cohesió educativa que corregeixi els desequilibris i les desigualtats territorials.
24. Impulsar una Directiva marc que garanteixi el dret a la salut a través de la xarxa pública, amb l’objectiu d’evitar que la salut humana sigui considerada una mercaderia més, subjecta a les lleis dels mercat.
25. Lluitar contra totes les formes de discriminació per raó de sexe, origen o identitat de gènere que encara persisteixen. Contra el racisme, la xenofòbia i l’homofòbia.
26. Reconeixement de Catalunya com a nació sense estat. Participació en un Consell Europeu que esdevingui cambra territorial.
27. El català llengua oficial comunitària, per estendre en la pràctica l’ús del català a les institucions europees.
28. Democratitzar Europa: Volem un nou Tractat de la Unió, més democràtic i que estableixi el govern econòmic de la Unió Europea i els drets socials de ciutadania europea. Paritat a les institucions europees. Plena capacitat legislativa de la UE. El Parlament ha de poder proposar i escollir el/la president/a de la Comissió Europea i el president/a del Consell. Referèndums en la mateixa data a tots els països membres en temes de competència de la UE.
29. Control i transparència dels lobbies. Establir un codi de conducta. Creació d’un sistema de registre obligatori, gestionat per la Comissió. Publicació del llistat de beneficiaris de subvencions. Fer públiques les reunions de funcionaris i responsables polítics de la UE amb els lobbies.
30. Reduir el volum global de la despesa militar. Implementació de la posició comuna en el Codi de conducta d'exportació d'armes de la UE i fer complir el Tractat de No-Proliferació Nuclear. Creació de cossos civils de pau en l’àmbit europeu. Eliminació dels exèrcits estatals i supeditar-los a un d’europeu, més reduït i sota el control del Parlament Europeu.

Aquestes són les 30 propostes prioritàries d’ICV-EUiA, extretes de les més de 500 propostes del programa electoral de la Coalició.

Ecosocialistes de Sant Martí