dijous, 11 de març del 2010

Dones, salut i lluita, una trobada molt càlida

Amb una assistència considerable, 38 persones, ahir Dones amb ICV de Sant Martí vam celebrar el 8 de Març amb un acte d’homenatge a tres dones que han dedicat part de la seva vida a la salut de les dones. Amb el títol de “Dones, salut i lluita” encetàvem un petit recorregut per la vida de la Florence Nightingale, la Elisabeth Eidenbenz i la Isabel Iserte.

El Francesc Carmona, conseller d’ICV a Sant Martí, ens va explicar com al S XIX una dona es dedicava a estudiar matemàtiques, va ser la inventora de la estadística, i com va revolucionar el món de la salut. La seva aportació va quedar reflectida a la guerra de Crimea amb la reducció del número de persones que morien als hospitals.

L’Assumpta Montellà, historiadora, investigadora i autora del llibre “La maternitat d’Elna” ens va introduir per una estona en el món esgarrifós de l’exili de les dones, al final de la guerra civil, i com van ser recloïdes al camp d’Argelés, com parien a la sorra i com morien els nens i nenes per inanició, fred i manca d’higiene, i com en mig d’aquest horror va sorgir una dona que “portava un davantal molt blanc amb pitrera, una trena enrotllada al cap i que feia olor de colònia”. L’Assumpta, en la seva recerca, va descobrir que aquesta dona era una infermera suïssa i que en un palauet havia muntat una “petita illa de pau” on les dones podien parir i criar els seus nadons.

La Sílvia Aldavert, cap de programes de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, va explicar com la Isabel Iserte va dedicar la seva vida d’infermera a defensar el dret de les dones a decidir sobre el seu cos i desde “las trincheras” i amb la seva experiencia anava a tot arreu per explicar la importancia de tenir una llei de salut reproductiva que va més enllà d’una llei d’avortament. Ironies de la vida la Isabel va morir uns dies abans de que la llei fos aprovada al Parlament espanyol.

Va ser un acte molt càlid, interessant i profitós.

Concha Curto

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt bon resum, Conchi, efectivament tal com algú va dir allà mateix al final, va ser un acte de dones fet per dones, al que, evidentment no es va excluir els homes, sino que també hi van participar.
Una bona manera de celebrar el 8 de març!
Carlota