dimecres, 24 de març del 2010

Elisabeth Eidenbenz

Elisabeth Eidenbenz va treballar de mestra en diferents col•legis de Suïssa i de Dinamarca fins al 1937, any que es va traslladar a Burjassot (València) com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra.
Va col•laborar en tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra Civil espanyola dins de la zona republicana i, immersa en l’èxode, l’any 1939 va passar a França.

Per compensar la passivitat i la ineficàcia d’un Estat francès feble, poc previsor i menys solidari Elisabeth Eidenbenz va impulsar, des de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, la creació d’una maternitat en una residencia campestre abandonada de la Vila rossellonesa d’Elna on assistir les parteres i dones embarassades recloses als camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès, i els seus fills.
Per la seva condició de dona sensibilitzada pel patiment de les seves congèneres, creia que les exiliades mereixien parir amb dignitat i que calia garantir la supervivència dels nadons. Així centenars de mares van poder sortir de manera provisional dels camps per donar llum a la Maternitat d’Elna, d’altres gràcies a les demandes insistents a les autoritats franceses i la tramitació dels visats per la pròpia Elisabet van poder tornar a Espanya o quedar-se a França amb familiars o amb el marit ubicat als camps de treball francesos, o alguna d’elles es quedava a la maternitat com a col•laboradora de la Elisabet.


En els camps de refugiats l’índex de mortalitat dels infants era del 95%, sense l’Elisabet aquests nadons i les seves mares al parir haurien engrossit la xifra de la mortalitat. Avui aquells nadons tenen entre 60 i 70 anys, són els nens de l’exili, i encara viuen algunes mares i pares molt grans supervivents i testimonis d’una època cruel que no podem oblidar. L’any 2002, molts d’aquells bebés d’abans, ara avis i avíes, es van reunir 60 anys desprès a Elna per rendir un homentage a l’Elisabet i agraïr-li la seva tasca.

Si bé la major part dels 597 infants nascuts a la Maternitat Suïssa d’Elna eren fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya, entre el 1939 i el 1944, durant la segona guerra mundial, hi van néixer també infants jueus i d’altres procedències. Per aquest fet, ha estat guardonada pel govern d’Israel per la seva tasca a favor dels jueus i l’any 2002 va rebre la medalla dels Justos de Nacions.
Aquesta maternitat va funcionar ininterrompudament fins a l’any 1944, data en què l’exèrcit alemany la va clausurar. Un cop acabada la Guerra Mundial, l’Elisabet va marxar a Àustria per ocupar-se dels nens orfes de tota aquella desfeta. Avui viu en un poblet a prop de Viena recordant els seus nens i la Maternitat d’Elna i és un testimoni vivent d’aquests anys.

dijous, 11 de març del 2010

Dones, salut i lluita, una trobada molt càlida

Amb una assistència considerable, 38 persones, ahir Dones amb ICV de Sant Martí vam celebrar el 8 de Març amb un acte d’homenatge a tres dones que han dedicat part de la seva vida a la salut de les dones. Amb el títol de “Dones, salut i lluita” encetàvem un petit recorregut per la vida de la Florence Nightingale, la Elisabeth Eidenbenz i la Isabel Iserte.

El Francesc Carmona, conseller d’ICV a Sant Martí, ens va explicar com al S XIX una dona es dedicava a estudiar matemàtiques, va ser la inventora de la estadística, i com va revolucionar el món de la salut. La seva aportació va quedar reflectida a la guerra de Crimea amb la reducció del número de persones que morien als hospitals.

L’Assumpta Montellà, historiadora, investigadora i autora del llibre “La maternitat d’Elna” ens va introduir per una estona en el món esgarrifós de l’exili de les dones, al final de la guerra civil, i com van ser recloïdes al camp d’Argelés, com parien a la sorra i com morien els nens i nenes per inanició, fred i manca d’higiene, i com en mig d’aquest horror va sorgir una dona que “portava un davantal molt blanc amb pitrera, una trena enrotllada al cap i que feia olor de colònia”. L’Assumpta, en la seva recerca, va descobrir que aquesta dona era una infermera suïssa i que en un palauet havia muntat una “petita illa de pau” on les dones podien parir i criar els seus nadons.

La Sílvia Aldavert, cap de programes de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, va explicar com la Isabel Iserte va dedicar la seva vida d’infermera a defensar el dret de les dones a decidir sobre el seu cos i desde “las trincheras” i amb la seva experiencia anava a tot arreu per explicar la importancia de tenir una llei de salut reproductiva que va més enllà d’una llei d’avortament. Ironies de la vida la Isabel va morir uns dies abans de que la llei fos aprovada al Parlament espanyol.

Va ser un acte molt càlid, interessant i profitós.

Concha Curto

dilluns, 8 de març del 2010

ICV-EUiA promou al Plenari de Sant Martí la suspensió de l’edifici de Turisme de Barcelona a l’espigó de la Marina


Ja en l'anterior plenari del dia 2 de desembre, els responsables d'Urbanisme de Barcelona van intentar presentar per al seu informe favorable a Sant Martí un Pla especial urbanístic per a l’ordenació de part de l’àrea E13 del Pla especial d’ordenació urbana de la façana al mar de Barcelona, al sector del passeig de Carles I i de l’avinguda d’Icària. Aquest Pla contenia dues parts: l’àmbit corresponent a la ocupació de les activitats “Diàleg a la Fosca” i “Vela” (tot això soterrat) i un edifici de quatre plantes per acollir la seu de Turisme de Barcelona. Llavors, a la Comissió de govern del districte, el regidor Francesc Narváez va retirar el punt de l'ordre del dia.

En la Comissió de govern que havia de fixar l'ordre del dia del següent plenari de districte fixat pel dia 3 de març, el mateix Pla, amb petites modificacions, va tornar. Aquesta vegada el regidor ho va tirar endavant, malgrat el seu desacord inicial. A les Comissions consultives d'urbanisme del districte, el portaveu de ICV-EUiA, Francesc Carmona, es va abstenir, tot argumentant la nostra oposició a l'edifici de Turisme. Dos dies abans del plenari i desprès de la consulta amb la Comissió executiva de Sant Martí i amb el suport del Grup Municipal de ICV-EUiA, en Francesc Carmona va escriure en un comunicat la nostra posició definitiva contra aquest pla, si incloïa l'edifici de Turisme. La reacció d'Urbanisme va ser dividir el Pla en dos, llavors amb els vots favorables de PSC, ICV-EUiA i ERC es va aprovar la part anomenada "Dialegs a la Fosca" i suspendre d'aprovació la resta, esperem que definitivament.

RICARD GOMÀ: “ENS OPOSEM ROTUNDAMENT A PRIVATITZAR EL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA”

Llegir més...

dimarts, 2 de març del 2010

ALS 67? NI DE CONYA!

El passat 23 de febrer vaig anar a la manifestació, convocada pels sindicats majoritaris (CCOO i UGT), en contra de la proposta del govern Zapatero de perllongar l’edat de jubilació fins els 67 anys.

El que més em va sobtar de la mani va ser el silenci, és a dir, no es va corejar cap consigna. Possiblement, tothom anava capficat pensant en les conseqüències que una mesura com aquesta podria tenir en la seva futura pensió de jubilació. Era això o es que havia acabat Carnestoltes i entraven en Quaresma.

Jo em vaig passar tot el recorregut reflexionant sobre el perquè una proposta com aquesta, i perquè ara?. Jo no tinc gaire idea d’economia (d’altres temes tampoc) però si resulta que estem en la pitjor crisis econòmica que ha viscut el meu fill Pau, crisis que es va crear fruit del frau financer, endossant píndoles d’inversió amb títols hipotecaris incobrables, a més de la gran especulació del sector de la construcció, com és possible que aquest govern tregui ara una proposta encaminada a retallar drets dels treballadors i treballadores? i a més, faci trontollar un dels pilars de la concertació social dels darrers anys, com és l’actual sistema de pensions?

Baixant per Via Laietana, des de plaça Urquinaona fins al Pla de Palau, vaig arribar a la conclusió que els sindicats tenien raó en el seu rebuig a aquestes propostes ja que aquestes es centren bàsicament en la reducció de la despesa reduint el nombre d’anys de pensió i augmentant els de cotització per millorar l’equilibri financer futur.

Perquè no es fa a l’inrevés? Perquè no es proposen augmentar els ingressos? Perquè es fixen més en tenir contents els mercats financers que els ciutadans i les ciutadanes?

L’augment dels ingressos de la Seguretat Social va lligat, tant a la quantitat d’ocupació, com a la qualitat del mateix. No es tracta de potenciar que un lloc de treball l’ocupin dos persones a temps parcial, sinó de crear noves ocupacions. No es tracta de competir amb salaris baixos. No es poden permetre ajustos de les empreses que impliquin jubilacions anticipades o prejubilacions.

És incrementant el Salari Mínim Interprofessional i incrementant la base màxima de cotització, és acabant amb el frau en la contractació temporal donant més estabilitat a les ocupacions com es reforça el sistema de pensions.

Quan vaig arribar al Pla de Palau vaig deixar les meves reflexions a banda en el moment que, en Joan Carles Gallego, el secretari general de les Comissions Obreres de Catalunya, deia: “Des del primer moment hem deixar clar al govern que la proposta de retall de la despesa en pensions és innecessària, injunta , insolidària i inoportuna. Que és una mesura que vol contentar els mecats financers, que són els que ens han portat a la situació on som, però que no té cap efecte sobre la situació econòmica real en què ens trobem ni sobre els problemes que tenim els treballadors i treballadores”.

Alfons