Camí escolar al Poblenou

Els nens i nenes, pares i mares dels centres educatius Antoni Brusi, Bogatell, Vila Olímpica i La Mar Xica i una bona representació de veïns i veïnes del Poblenou han inaugurat la primera fase de la Xarxa de Camins Escolars.

Amb una gran festa i els parlaments habituals, aquest assolellat i calorós matí de dissabte hem recorregut el primer camí escolar de Sant Martí.

Es tracta de promoure i facilitar que els nens i nenes vagin a l'escola a peu de manera autònoma, és a dir, sense l'acompanyament dels adults en aquest desplaçament.

Aquest és el primer pas d'implantació de la Xarxa de Camins Escolars al barri del Poblenou després de tres anys de treball per part de la Macrocomissió Camí Escolar. Aquesta comissió està integrada per 15 centres educatius del barri, tant públics com concertats, i diferents representants de l'administració local: el Districte de Sant Martí, Institut Municipal d'Educació i l'àrea de Prevenció, Mobilitat i Seguretat i el Servei d'Educació Viària de la Guàrdia Urbana. Entre tots ho han concretat ara.

El camí escolar està senyalitzat i compta amb la col·laboració de les AMPAS, comerciants, Guàrdia Urbana i, en definitiva, de tots els veïns i veïnes. Un exemple de participació i civisme. Treballarem per a que la xarxa s'amplii el més aviat possible.

Francesc

Obertura del carrer Trinxant a l'avinguda Meridiana

La urbanització del tram final del carrer Trinxant millora la conexió del barri amb la resta de la ciutat.


Ahir al vespre vam inaugurar la urbanització dels carrers Degà Bahí i Trinxant al voltant de l'espai que mostra la fotografia. Aquesta urbanització ha dotat al barri d'una bona entrada i sortida dels vehicles cap a la Meridiana. A més, les amples voreres permeten el pas dels vianants i han dignificat l'espai d'entrada a les cases del voltant.

Aquesta urbanització és el primer pas del projecte de transformació Meridiana-Trinxant, que permetrà crear un gran espai de zona verda de més de 5000 m2, la construcció d'una escola bressol, un nou aparcament soterrat que tindrà capacitat per a prop de 300 places, i habitatge públic protegit. Les obres de l'escola bressol començaran aviat.
Un projecte important per impulsar la millora urbana i la dotació de nous equipaments pel barri del Clot i Camp de l'Arpa.

Francesc

Debat sobre Espai Públic

Ahir dijous vam celebrar el quart sopar tertúlia de gent propera a ICV al barri del Poblenou. El tema era l'Espai Públic i la ponent era tot un luxe, l'arquitecta Zaida Muxí. Com ja he dit altres vegades aquests sopars tertúlia són una bona oportunitat per debatre de forma oberta temes que ens afecten en la nostra vida quotidiana i ajuden a donar eines de reflexió a tota la gent que hi participa, cadascú des de la seva activitat concreta en el moviment associatiu, l’administració, el sector privat ...

El debat sobre l'Espai Públic es pot afrontar des de molts punts de vista. I ho vam fer des de la perspectiva, bàsicament, de com el disseny de l'espai públic condiciona formes de vida, de com juga l'Ajuntament de Barcelona un paper de lideratge o no en el disseny de la ciutat i del paper d'arquitectes i urbanistes. I es va fer en gran part des del punt de vista de l'usuari. Bona part de la gent assistent plantejava el seu ús de la ciutat, especialment quan tenim fills i filles en edats de jugar.

Un tema que va sortir amb força va ser la manca de lideratge municipal i també social per la definició del model de ciutat de Barcelona. Tenim una ciutat amb trames urbanes força adequades i amb carrers que tenen una funció de vertebració de la ciutat molt interessants. Un dels problemes que tenim és que acabem basant-nos més en una suma de projectes sovint inconnexes que en crear una estratègia clara d’aposta per un model de ciutat al que s’han d’adaptar els diferents projectes, inclosos els dels arquitectes més prestigiosos.
Un altre element que va sortir és la necessitat de crear espais per a tothom, entenent que la prioritat ha de ser no que un sol espai serveixi per a tothom sinó que en tots els sectors disposin d’espais que es puguin sentir propis. En aquest sentit vull recordar la darrera campanya del Consell de la Joventut d’Horta-Guinardó que apostava per l’ús de l’espai públic. En aquest sentit és evident que quan dissenyem la ciutat no pensem en espais adequats per a la gent jove i com que no es creen aquests grups acaben ocupant altres espais i sovint provoquen molèsties, la reacció acaba sent tancar espais, treure bancs ... cal impulsar més propostes que permetin diversificar l’ús de cada espai. També es va comentar com un element novedós l’ús intensiu de l’espai públic que fan els nous col•lectius de persones que venen a viure a Barcelona.
Una de les conclusions que vaig treure de la tertúlia d’ahir, entre moltes idees molt interessants, és la necessitat de recuperar la capacitat de posar el lideratge dels projectes urbanístics de la ciutat en l’àmbit polític, en sintonia amb els principals interlocutors veïnals. Dissenyar espai públic és fer política real. És apostar per una accessibilitat plena, per una ciutat on la gent que utilitza més l’espai públic és senti còmode. Una ciutat on l’espai públic sigui un bé comú de primer ordre. Uns espais públics que afavoreixin una mobilitat sostenible. I a casa nostra disposem de suficients equips tècnics plenament capacitats per dur a terme aquest projecte.

Pere Nieto

La Eulàlia Vintró opina respecte al cas Millet

Us presentem unes declaracions de la Eulàlia Vintró als Matins de Catalunya Ràdio (amb en Manel Fuentes), fetes avui, respecte a l'anomenat "cas Millet".
La gravació d'audio ha estat extreta de l'arxiu de Catalunya Ràdio. La imatge de Candidature of the Barcelona Process: Union of the Mediterranean.

Sopars tertúlia al Poblenou

El proper dijous 29 d’octubre celebrarem el quart sopar tertúlia de gent vinculada a ICV i a l’entorn del Poblenou. Aquest cop el tema serà l’Espai Públic, i comptarem amb la participació com a ponent de Zaida Muxi, arquitecta que treballa en aquests temes i que a més ha sabut donar una visió de gènere al disseny urbanístic. El tema sens dubte és d’actualitat i afecta la feina que com a ICV hem de fer. Com sempre la idea d’aquests sopars és poder posar en comú idees, propostes, suggeriments... fer-ho des de la perspectiva ecosocialista, però alhora fent-ho obert. Pensar, debatre i tenir una estona agradable parlant de política. El preu del sopar és de 20 euros aproximadament i per a participar sols cal que m’ho feu saber.

Pere Nieto

Reunió de la CESM 20/10/2009

Va ser una reunió de caire organitzatiu en la qual vam aprovar el nou Pla de Treball 2009/2010, les fites a cobrir serien:

1-Fer 3 plenaris amb la presència d'un regidor o d'una regidora. El primer serà el dia 10 de novembre amb el regidor, Ricard Gomà, en el seu moment penjarem la cita.
2-Ce•lebració de tres actes. De moment estem preparant un acte amb les persones migrades del districte. I el proper seria sobre "La Mobilitat a Sant Martí".
3-Tindrem presència a la Fira Boja, i muntarem la paradeta conjuntament amb EUiA.
4- Les CESM serien cada 15 dies com fins ara.
5- Trobades amb les associacions del districte. Establirem un calendari.

Una tasca paral•lela seria la de preparació de les properes eleccions municipals.
Les trobades amb els nous adherits i les noves adherides.

I tot allò que sorgeixi en el seu moment.

Concha

Homenatge als represaliats

Dimecres passat vaig anar a l’acte d’homenatge als represaliats per la dictadura franquista “Poètiques de resistència, somnis de llibertat”, juntament amb la meva companya i el nostre fill, en Pau, de quasi dotze anys. El meu fill és un antifranquista convençut perquè el seu avi Joan fou ferit a l’Ebre per les tropes colpistes, i va voler anar-hi tot i que era dia de partit i l’endemà havia d’anar a l’insti.

El primer que el va sobtar de l’acte va ser que no s’omplís el Sant Jordi, més tard em va preguntar perquè no hi havien més banderes republicanes. Li vaig aclarir que no es feia només en homenatge als defensors de la República sinó, també, pels milers d’homes i dones que van patir anys de presó, tortura , repressió, persecució, exili i molts fins i tot la mort, durant molts anys després d’acabada la guerra.

També li vaig explicar, que durant els darrers 30 anys, aquesta gent han patit una pena tan cruel com aquestes, que és la de l’oblit. I per això, perquè la història i lluita d’aquests milers d’homes i dones no es perdés, les associacions d’expressos van impulsar la creació del Memorial Democràtic.

Del programa de l’acte, amb les poesies i les cançons, juntament amb els intèrprets, s’intuïa que seria una experiència molt càlida, a més de veure cantar junts a en Serrat i en Quico (el que fa l’edat). A mi em va quedar el regust que va ser un acte contingut, és a dir, la gent no va deixar anar del tot les seves emocions, més enllà de la gran rebuda que li vam fer a l’Orfeó Català, merescuda, però em va quedar un cert dubte sobre a qui anava adreçat l’homenatge.
Emocionant va ser quant, tots plegats, vam cantar el Cant de la Senyera. El meu fill estava cofoi perquè havia cantat amb l’Orfeó Català.

L’endemà, quan va tornar de l’institut, venia content perquè va poder explicar als companys i, sobretot, als profes, que havia assistit a un homenatge que li feien al seu avi.

Alfons

Tots els camps de gespa artificial!

Avui hem inaugurat els dos camps de futbol que faltaven: Clot de la Mel i Sant Martí de Provençals. Ja tenim tots els camps de Sant Martí amb gespa artificial de la bona.

Encara que estava en el PAD del districte, la instal·lació havia de ser progressiva. Cada any un. Gràcies a la inversió de l'Ajuntament i als fons d'inversió local del Govern de Madrid, ja estan tots fets. Una meravella que tots els nens, nenes i jovent podran gaudir a partir d'ara.

Deixeu-me que recordi els anys en que pels que governaven a Catalunya i a Madrid les instalacions de Barcelona no eren importants. Molts pobles i ciutats de Catalunya gaudien d'uns equipaments i uns serveis que la gent dels barris de Barcelona envejavem. Això ha canviat. Tots som Catalunya.

Quina pena que el meu fill, que ha jugat 7 anys en el camp del Clot de la Mel, no jugui ja al futbol.
En tot cas, els nens i nenes d'ara ja poden fer-ho en millors condicions. I qui sap? Potser veuré als nets i les nètes...

Francesc

II Congrés de les Dones de Barcelona

Aquest cap de setmana Barcelona és dona!, com diu la nostra companya Elsa Blasco, regidora de Dones i Joventut. El divendres 16 i el dissabte 17 al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB) tindrà lloc el II Congrés de dones de Barcelona sota el tema central de “Les dones com a agents de transformació de la ciutat”. Aquest Congrés està organitzat per l'Ajuntament de Barcelona, des de la Regidoria de Dones i Joventut i des del Consell de les Dones de Barcelona, amb el suport de l'Institut Català de les Dones i amb la col•laboració de la Diputació de Barcelona i la Xarxa Feminista, a iniciativa del Consell de les Dones de Barcelona i els 10 consells de dones de districte. La participació que es preveu a l’esdeveniment és molt àmplia, hi ha 1600 dones inscrites!!, i ja fa dies que està tancat el període d’inscripció per haver desbordat totes les previsions. De fet companyes nostres sabem que hi han arribat tard i no han pogut apuntar-s'hi. Realment hem de valorar que l’expectativa ciutadana a aquest fet és important, la prova és que a la web del Congrés www.bcn.cat/congresdones09 hi ha hagut més de 10.000 visites!!

L’objectiu és posar de manifest l’important paper social i polític de les dones i situar-les en el centre de decisions per tal d’elaborar propostes i solucions imaginatives que facin front als nous reptes de Barcelona. El II Congrés de les Dones de Barcelona plantejarà el model de ciutat que volem al voltant de quatre eixos temàtics: ciutadania, cultura, temps i treball, espai públic i vida quotidiana. Aquests quatre eixos han estat discutits al llarg d’un procés, des del 8 de març passat fins passat l’estiu, per les diferents associacions i organitzacions de dones i per els Consells de Dones de tots els districtes i finalment recollits en un document base Apunts per el debat que es portarà al Congrés per tal de discutir-ne les seves propostes a partir dels tallers que s’organitzaran el dissabte en el mateix espai del Fòrum.

El II Congrés de Dones vol mobilitzar el major nombre possible de dones de Barcelona de diferents ideologies o tendències polítiques. És un espai de trobada del moviment de dones, del moviment feminista i de l’associacionisme de dones, però també de dones individuals que no participen en cap d’aquestes organitzacions i que volen contribuir a construir la ciutat del futur amb ulls de dona. És degut a aquesta diversitat en la pròpia configuració de les participants i a les diferents postures ideològiques, que se’ns dubte es despendrà, que s’ha acordat no arribar a cap document unitari negociat ni a unes conclusions úniques o acords del Congrés, es tracta de donar visibilitat pública als diferents punts, propostes i opinions dels diferents eixos encara que en alguns casos siguin divergents i construir les estratègies d’una perspectiva de gènere en totes les polítiques de la ciutat per tal de que quedi recollit en el futur Pla municipal 2011-2014 que haurà d’elaborar el futur govern municipal i dependrà, doncs, de quin color tingui aquest nou govern que es recullin unes o altres propostes. No s’ha acabat, per tant, amb el Congrés; ens queda feina i és obra de totes i de tots que puguin concretar-se i materialitzar-se els objectius per tal d’aconseguir una ciutat de dones i d'homes lliures on prevalguin la diversitat i la igualtat d’oportunitats, i les dones s’incorporin amb plens drets per fer una societat justa, democràtica i representativa.

Carlota Falgueras
Responsable de dones de ICV Sant Martí

Nous equipaments en l’àmbit de les Glòries

Impuls per la construcció d’un CAP, un centre de salut mental, un casal per a la gent gran i habitatges protegits. Els equipaments formen part dels compromisos adquirits en el pla de transformació de les Glòries i el seu entorn.

La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona ha donat llum verd a l’aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada per l’avinguda Diagonal i els carrers Badajoz, Bolívia i Ciutat de Granada, al districte de Sant Martí. L’objectiu del pla és concretar i integrat en els barris de l’entorn la reserva de sòl per a diversos equipaments comunitaris, locals públics i socials, en el marc de la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de les Glòries. El programa previst en aquest pla inclou un Centre d’Assistència Primària, un centre de salut mental, un casal per a la gent gran i habitatges protegits (125). En el subsòl s’hi construirà un aparcament destinat als usuaris dels equipaments i als veïns, així com també per al dipòsit de la grua municipal. Es preveu també una àrea de zona verda.

El termini d’execució d’aquest pla és de 4 anys a partir de l’aprovació definitiva del pla. En total es transformarà una superfície de 7.530 m2, amb un sostre total de 12.000m2. La titularitat del sòl és municipal.

Aprovat definitivament el projecte executiu del nou mercat dels Encants. La construcció del nou mercat és una peça clau per poder afrontar la transformació de les Glòries i el seu entorn.

Paral·lelament, la Comissió de Govern també ha acordat l’aprovació definitiva del projecte executiu del nou mercat dels Encants, una peça clau per poder avançar en la transformació de tot l’àmbit de Glòries i el seu entorn. El nou mercat es construirà en el Bosquet dels Encants, a la cruïlla de l’avinguda Meridiana amb el carrer de Castillejos. El projecte té un cost de 47,2 milions d’euros, amb un termini d’execució de 18 mesos.

El nou mercat serà un equipament funcional, obert i de futur. El projecte contempla un disseny on l’activitat comercial es realitzarà sota aixopluc i protegida del sol, sota una gran coberta, però conservant la sensació de comprar a l’aire lliure. També es contempla un aparcament subterrani i una planta més que es destinarà a la zona de càrrega i descàrrega, la zona de magatzems, l’aparcament per a vehicles comercials, la zona de brossa i altres serveis. El nou mercat tindrà una superfície de 33.305,65 m2.

Nou aparcament i nova urbanització al carrer Cantàbria, a Sant Martí.

S’ha aprovat el projecte de construcció d’una aparcament subterrani de dues plantes a sota del carrer Cantàbria, amb una capacitat total de 289 places. El projecte, amb un cost de gairebé 7,9 milions, també preveu la urbanització del carrer.

Enquesta serveis municipals a Sant Martí

A un article al meu blog personal faig alguns comentaris sobre la darrera enquesta de serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona. Avui m’agradaria concretar alguns dels resultats a nivell de Sant Martí, no tots els resultats, ni molt menys estan desglossats, però pot tenir el seu interès.
Per exemple a Barcelona els tres primers problemes que la gent considera que té la ciutat són la inseguretat amb un 14’2% de les respostes, l’atur/condicions de treball amb un 14’1% i la neteja amb el 8’2%. A les zones del Districte les respostes són lleugerament diferents.


Barcelona Inseguretat 14’2% Atur-treball 14’1% Neteja 8’2%

Clot-Camp de l’Arpa Atur-treball 29’4% Inseguretat 14’7% Neteja 9’8%

Parc/Llacuna/Vila Olímpica Inseguretat 16’9% Atur-treball 14’1% Circulació 11’3%

Poblenou/Diagonal Mar Atur-treball 17’3% Inseguretat 14’3% Transports 11’3%

Besòs/Maresme/Provençals Inseguretat 17’2% Atur-treball 15’2% Immigració 9’7%

Sant Martí/Verneda/La Pau Inseguretat 17’2% Atur-treball 11’5% Econòmics 9’6%

Tothom pot treure les conclusions que vulgui però és curiós que a totes les zones surt un percentatge de la inseguretat com a primer problema de la ciutat superior a la mitjana de la ciutat. De fet a la pregunta sobre el principal problema del barri on viu, la gent de Sant Martí diu la inseguretat en les cinc zones. Caldria veure si aquesta dada es correspon amb els nivells de seguretat de Sant Martí o no. I preocupant, com no, el fet que aparegui com a tercer problema a la zona de Besòs/Maresme/Provençals els problemes associats a la immigració amb prop del 10%, fet que passa a pocs barris de la ciutat.
A la pregunta de com ha evolucionat el seu barri el darrer any el 65’8% de la gent creu que el seu barri de Sant Martí ha millorat (per damunt del 53’4% de Barcelona), el 20’7% creu que està igual (a tot Barcelona és el 28’1%) i el 11’5% creu que ha empitjorat (per sota del 16’5% de mitjana a Barcelona). I també cal destacar que el 72’2% de la gent creu que en el futur millorarà força per damunt del 64’5% de mitjana a Barcelona. De fet en aquest sentit és el Districte més optimista de la ciutat, seguit de prop per Horta-Guinardó amb el 71’5%.
Un Districte per tant amb una alta valoració de la gestió municipal i de la qualitat de vida dels seus barris. La nota mitjana de satisfacció de viure al seu barri és a Sant Martí de 7’9, per damunt del 7’7 de Barcelona i sols superat per Les Corts amb un 8. I finalment m’ha fet gràcia la pregunta sobre allò que més els hi agrada del seu barri. A la zona Clot i a la zona Poblenou guanya la cordialitat de la gent, a la zona Parc i Vila Olímpica el mar i la platja i i a Besòs, Verneda i entorns l’urbanisme i les obres públiques. La cordialitat de la gent és la resposta primera a més barris de Barcelona, el mar i la platja sols es repeteix a la Barceloneta (lògic) però és que l’urbanisme no apareix a cap altre barri com el millor, som diferents.

Pere Nieto i Díaz

No n'hi ha prou sols amb l'Ajuntament

Hi ha una cosa que sempre m’ha fet gràcia, la ciutat es pot interpretar des de molts racons. Jo algunes vegades ho faig des del meu petit passatge del Poblenou. Ara han començat les obres per arreglar el carrer i fer-lo de plataforma única. És un carrer que no arriba als 6 metres d’ample i on la vorera és absolutament impracticable per una cadira de rodes o per un cotxet. El Districte d’Horta-Guinardó ha optat sempre per millorar l’accessibilitat. Ho dic per coneixement propi, vaig ser durant un quants anys conseller d’ICV a Sant Martí i una de les responsabilitats que vaig tenir va ser la del Consell de Persones amb Discapacitat. El regidor Francesc Narváez tenia aquest tema clar. Ara s’està fent la remodelació de tots els passatges del nucli més històric del Poblenou, fet que comporta bàsciament dues coses, la dignificació del carrer i la supressió de barreres històriques. Si parléssim de quin ha de ser el nivell de protecció del casc antic del Poblenou o quin ha de ser el model de tractament del barri discreparíem més, però aquestes intervencions aprofitant els Fons Estatals (el que es coneix com a fons Zapatero), estan millorant la vida quotidina de la gent.

Però ahir a l’arribar a casa vaig veure aquesta imatge que teniu a la foto. És el tram on encara no hi ha obres. Degut a les obres precissament el passatge és de doble direcció per accedir a les nombroses places d’aparcament que hi ha al passatge i per tant cal anar amb molt de compte tant el cotxes que entren i surten dels aparcaments com els vianants. Hi ha gent però que no ho té clar i no sé si de forma premeditada i coordinada dues motos aparquen a les dues voreres just a la cantonada del gir. S’ha de permetre això? Aquestes motos aparcades suposen un greu problema de seguretat viària i accessibilitat quan poden aparcar a 50 metres d’aquí. Potser sí que és cert que haurem d’incrementar el nostre compromís de control social de l’espai públic. La ciutat avança, potser no tant com voldríem però avança, però hi ha gent que deixant una moto aparcada on volen faran inútils les inversions per millorar l’accessibilitat. No ho hem de tolerar.

Pere Nieto

Hi ha una manera d'esquerres de fer política de seguretat

És quasi inevitable sentir la paraula “seguretat” i pensar en la policia. No pensem en el treball, ni en el trànsit, ni en els efectes del canvi climàtic en el medi ambient, ni en la qualitat dels aliments que mengem…

Igualment quan sentim la paraula “delinqüència” pensem en el carterista o en l’atracador d’una botiga. No ens ve a la ment un tal Millet (aquest sí tractat arreu com a Señor Millet), ni Lehman Brothers. I tanmateix aquests han robat més diners que un miler de carteristes junts.

No és casual. És producte d’un cert concepte de seguretat promogut i instaurat durant anys per la dreta social, política i econòmica que selecciona el què és o no és una amenaça, un perill o una conducta reprovable en funció dels seus interessos.

Els efectes d’aquest discurs reaccionari es posa més de manifest en moments de crisi econòmica greu com la que estem vivint, de creixent atur, de precarietat, d’incertesa, de canvis socials... Els problemes i les angoixes es multipliquen. Qui són els culpables i on son? Davant la manca de responsables es corre el perill d’acabar atribuint aquesta tensió desconcertant a aquells més indefensos amb qui es comparteix, i sovint es competeix, pels escassos recursos: aturats vs. treballadors, autòctons vs. immigrats, joves vs. adults... Un terreny sempre abonat per carregar les tintes sobre els més dèbils i els més afectats per la crisi.

I aleshores sorgeix el fantasma de la inseguretat. Com afirma Joan Subirats, a poc a poc anem passant de “barris en perill” a “barris perillosos”. La política social actua a més llarg terme, en canvi la mà dura té efectes immediats. Com si fent desaparèixer de la vista els símptomes de la crisi (pobresa, exclusió, explotació sexual, atur juvenil, conflictivitat social i convivencial...) estiguéssim eliminant-la, com si pintant la façana de l’edifici l’interior s’hagués d’endreçar sol per art d’encanteri.

D’aquesta manera, i amb l’ajuda inestimable de força mitjans de comunicació, es desvia l’atenció dels poders econòmics i de la necessitat de prendre mesures, i es retorna a la ciutadania, en particular al sector més indefens, menys rellevant políticament. I no faltarà qui ho utilitzi per treure’n rèdit electoral. I no faltarà qui ho aprofiti per vendre falses seguretats. El darrer cas el tenim en la polèmica sobre la prostitució al carrer que de les pàgines del diari va saltar al debat social i polític. I ràpidament van aparèixer les exigències de més repressió sense aturar-se a considerar l’arrel del problema

Precisament per tot això, i molt especialment en l’actual context de crisi, l’assumpció d’ICV de les competències d’Interior al Govern de la Generalitat té un extraordinari valor. Perquè significa donar batalla en un terreny fins ara dominat pels valors conservadors en un camp essencial per a la transformació i el progrés social.

Així és, en aquests tres anys estem esquinçant el pensament únic de les polítiques de seguretat, estem canviant la cultura dominant, tant en la teoria com en la pràctica:

• Ho fem quan reivindiquem el concepte de seguretat pública (front a la privada), la de tots i totes, especialment la d’aquells més desafavorits (dones maltractades, persones immigrades víctimes de xarxes d’explotació, infants i gent gran...).

• Ho fem quan denunciem que no s’ha d’afrontar un problema social (com la prostitució al carrer) recurrent a la repressió policial i, en canvi, posem tota la nostra atenció en la persecució de les màfies explotadores. Des d’ICV entenem que les polítiques de seguretat han de treballar en col·laboració amb la resta de polítiques socials per tal de garantir els drets i llibertats de tothom, i no per acabar reprimint la pobresa.

• Ho fem quan atorguem l’atenció que es mereix a la seguretat vial i impulsem una conducció tranquil·la i sostenible (amb la velocitat variable i els 80km, prestant màxima atenció als més vulnerables com les motos, els vianants i els ciclistes; reduint el nombre de morts en un percentatge rècord).

• Ho fem quan apostem per una policia de proximitat que col·labora amb la societat civil per prevenir els fets delictius i millorar l’eficàcia policial. Per això hem creat el Consell de Seguretat en el que hi participen entitats i institucions per un objectiu comú.

• Ho fem quan promovem la màxima transparència i la professionalitat dels Mossos d’Esquadra mitjançant la instal·lació de les càmeres a la comissaria (que han eliminat les denúncies, la majoria falses) o la creació del comitè d’ètica de la policia.

• Ho fem quan apostem per la interlocució i la prevenció per evitar la repressió i assegurar els drets col·lectius de manifestació i de lliure expressió (mitjançant la creació d’una Unitat d’Interlocució i Mediació dins del cos de Mossos d’Esquadra)

I així un llarg etcètera. Molts d’aquests canvis no són de matís, són girs de 180 graus en la manera d’entendre la societat i, per tant, l’acció pública que se n’ha de derivar.

En definitiva, ICV està gestionant més poder que mai en la seva història i ho està fent amb una incidència social destacada en àmbits decisius per la vida de les persones, especialment les més humils: medi ambient, habitatge i, per suposat, també seguretat.

Sergi de Maya Garcia

Reunió de la CESM 06/10/2009

Abans d'ahir es va cel•lebrar la CESM (Comissió executiva de Sant Martí) i vam adquirir el compromís d'informar breument dels continguts de la reunió a tota la militància. Per tant a partir d'ara tindreu penjat al blog la informació dels diferents actes, reunions i activitats que es fassin al districte.

La Carlota, responsable de Dones de Sant Martí, va informar del procés que s'està portant a terme per la preparació del II Congrés de Dones de Barcelona. La convocatòria ha sigut un èxit ja que hi han més de 1000 dones inscrites. Aixó implica que no es pugui portar a terme un debat polític tranquil i profitós però sí que es poden extreure idees per incloure en el proper programa de govern. Una de les crítiques que es van fer va ser la no presència de partits polítics, sí que hi seran les dones que participen en els diferents partits, però es vol defugir del protagonisme. Potser que sigui més adient, però d'alguna manera es una discriminació envers les dones que están treballan i lliutant per la igualtat i pels drets de les dones, no volem més protagonisme que la resta d'associacions o entitats sino el mateix.

Es va elaborar un nou pla de treball pel curs polític 2009/2010, quan estigui totalment definit el penjarem al blog.

En Francesc ens va explicar com està el procés de trasllat del Casal de Gent Gran Joan Casanelles, també en el seu moment es penjarà un article explicant tot el procés. A petició d'ICV-EUiA, al districte, es va celebrar una reunió dels consellers i les conselleres amb els tècnics i les tècniques de barri, per tal de posar en comú el desenvolupament de la nova tasca d'aquests professionals, reunió que va ser molt profitosa.

Al CN (Consell Nacional), es va presentar el Joan Herrera com a cap de llista (veure article) i es va aprovar el document d'Estratègia electoral.

Tenim un repte de cara a les eleccions municipals per donar a conèixer el nostre cap de llista, en aquest sentit es van començar a llençar idees sobre les accions que es poden fer al districte, i també es va parlar de la necessitat de revalorar la tasca de l'apoderat i l'apoderada i de com podem animar a la gent a participar-hi. Aquesta tasca té més importància de la que podem pensar.

Una abraçada
Concha Curto

Joan Herrera serà candidat a les primàries d’ICV

El secretari general d’ICV, Joan Herrera, va anunciar dissabte al Consell Nacional de la formació ecosocialista la seva intenció de presentar-se com a candidat a les eleccions primàries d’ICV per encapçalar la llista per les eleccions al Parlament de Catalunya. ICV dóna així el tret de sortida al procés que conclourà amb l’elecció del candidat el proper 19 de novembre.

Resumim una part del seu discurs al Consell Nacional.

Durant la seva intervenció davant la direcció ecosocialista i que ha repetit davant dels periodistes en roda de premsa, Herrera va explicar que es presenta “amb la mateixa il•lusió” amb la que va començar a militar fa gairebé 20 anys a l’agrupació de Sant Martí i amb “més convenciment” que “ICV és avui el projecte polític necessari per seguir transformant la societat catalana i construir un país més just i ecològicament sostenible, especialment en aquest context de greu crisi econòmica que estem vivint”.

Herrera, que va dir que ha pres la decisió de presentar-se sent conscient de l’enorme responsabilitat que suposa liderar electoralment un projecte que avui desenvolupa importats responsabilitats de govern, va manifestar que es presenta “defensant la millora de la xarxa de rodalies de Catalunya, l’aposta per un canvi de model productiu basat en l’economia verda, la lluita contra el canvi climàtic o la defensa de l’autogovern de Catalunya i el seu Estatut” de la mateixa manera que ha estat fent aquests anys al Congrés.

“El meu objectiu, la meva responsabilitat és, amb l’esforç col•lectiu de tota l’organització, fer créixer Iniciativa perquè sigui una força més decisiva en una nova majoria d’esquerres” va dir el secretari general que també va destacar que “Catalunya no ha de fer passes enrere, no pot mirar al passat. Amb el creixement d’Iniciativa anirem cap endavant, amb una nova etapa del Govern d’esquerres com la millor garantia per fer front a la crisi”.

“Per assolir aquests objectius, per superar la crisi, reduir l’atur i avançar cap a un canvi de model productiu serà imprescindible teixir aliances, especialment amb els sindicats i amb l’ecologisme social, i també amb aquells sectors empresarials que veuen en la protecció del medi una oportunitat per crear llocs de treball”, va destacar Herrera.

Per altra banda, el també diputat al Congrés va dir que “ara més que mai hem de posar en valor la manera honrada i diferent de fer política de la gent d’ICV, per fer que el conjunt de la ciutadania torni a creure en la política.

Per tot això, el secretari general ecosocialista va demanar el suport a l’organització “per assumir conjuntament aquesta responsabilitat i seguir construint un país que tingui el benestar de les persones i la preservació del medi ambient en el nucli de la societat i del seu govern”.

És evident que desde el districte de Sant Martí hem de donar tot el suport a la seva candidatura, el Joan és el nostre candidat, ha començat la seva tasca política al nostre districte i no cal dir que la majoria de la gent se l’estima molt, i ha demostrat la seva vàlua com dirigent nacional de JEV i com a diputat al Congrés.

Concha Curto

Festival intercultural DIVERSITY 21

El sábado 3 de Octubre se llevó acabo desde las 9:30h hasta las 23h en el Distrito de Sant Martí en la Farinera del Clot, el festival Intercultural DIVERSITY 21, bajo la dirección de Sophie Blow. Un festival que tiene como objetivo mostrar la diversidad y el mestizaje cultural de una sociedad como la catalana y esto en un Distrito tan intercultural como el de Sant Martí. Hubo un espacio para el teatro, la danza, la música, proyecciones audiovisuales, artes plásticas y un espacio gastronómico dónde estuvieron representados diferentes países y continentes. Un festival que contó también con la presencia del Conseller ICV de Sant Martí el Sr. Francesc Carmona Pontaque. Quién recalcó los valores de interculturalidad y respeto al medio ambiente.

Ernesto Carrión

La pujada d'impostos de Zapatero

Crec que donar unes pinzellades sobre els Pressupostos de l’Estat que vol aprovar el PSOE, quant a impostos, potser ajudarà a clarificar una mica les coses.

Primer de tot, caldria aclarir un concepte clau: Un impost progressiu és més just i equitatiu que un impost igualitari (tot i que es digui igualitari) perquè, al progressiu, qui guanya i/o té més diners, paga més percentatge (més %) i, per tant, més diners.

El PSOE ha dit que NO modificarà les rendes del treball, SÍ l’IVA i els impostos dels interessos.

Que no vulgui augmentar la tributació de les rendes del treball no vol dir que afavoreixi els treballadors sinó que és una mesura de dretes perquè qui guanya més hauria de tributar més i més %. S’hauria de gravar especialment qui guanya més de 7.000-8.000 euros al mes i, evidentment, perseguir qui no declara tots els ingressos reals (hi ha algunes professions especialment que no ho fan).

Quant a l’IVA, aquest impost el paguem tots i ens afecta tothom per igual (el mateix %) i no és progressiu, com la renda. Per tant, apujar l’IVA, tal com està plantejat, és fer recaure impostos a la butxaca dels treballadors. Una altra cosa ben diferent és el que proposa en Joan Herrera: que s’augmenti l’IVA sobre els productes de luxe (cotxes de luxe, joies, iots, etc.)

Quant a les rendes del capital (interessos perquè ens entenguem), si els impostos que aquestes paguen s’apugen, també és una mesura regressiva, ja que no és progressiu. Hem de tenir en compte que l’Estat, en la darrera modificació de l’impost de l’IRPF, va equiparar el % a pagar per a tothom igual, sense tenir en compte la resta dels ingressos (sous, lloguers, rendes diverses, etc.) que abans se sumaven a l’hora de fer la declaració de la renda i, per tant, ha disminuït, significativament, els impostos a pagar pels que tenen més diners.

Un dels punts en què crec que ICV hem de lluitar és en l’eliminació dels beneficis fiscals de què gaudeixen les SICAV. Per qui no ho sàpiga (i de manera molt planera) són societats on les persones que tenen molts diners (ja que per participar-hi se n’ha de tenir molts) n’inverteixen per treure’n beneficis; fins aquí, podríem dir, tot correcte, però aquests beneficis tributen a l’1% i, en canvi, els interessos dels nostres estalvis (si en tenim) tributen al 18%. Per equiparar això aquestes societats haurien de tributar, si més no, al mateix tipus impositor que nosaltres.

Ja no parlem dels paradisos fiscals i del frau fiscal en general, cosa contra la qual també s’ha de lluitar, però que crec que no toca parlar en aquest article.

Montserrat Jordi i Nebot

Nova contracta de neteja

El proper dia 2 de novembre comença la nova contracta de neteja a Barcelona.
Serà un canvi substancial respecte al que ara tenim. I això, en molts aspectes:

• grau de neteja equitatiu en funció dels usos del carrer
• augment de la neteja en els torns de tarda, nit i festius
  
• canvi de contenidors i millora de l'accessibilitat
• més contenidors (de 23608 actuals a 26914)
• separació de la matèria orgànica
• més dies de neteja
• nova flota de vehicles menys contaminants (elèctrics, amb gas i biodièsel)
• reforç del servei d'actuació immediata
  
• neteja amb aigua a pressió (una vegada cada quinze dies)
• més utilització d'aigües freàtiques
  
• millora de la recollida a comerços i grans empreses
• control del desenvolupament dels serveis
  

Però el més important és el foment de la participació i la corresponsabilització ciutadana. Si volem una Barcelona més neta i també més sostenible es fa imprescindible el compliment de les obligacions ciutadanes. Tot això costa molts diners i contra menys s'embruti millor. L'Ajuntament pot fer campanyes de sensibilització per la millora dels hàbits dels ciutadans, però això és responsabilitat de tots.
Per explicar aquesta nova contracta i el que suposarà en la millora del medi ambient a Barcelona, la regidoria de Medi ambient ha programat un seguit de reunions amb els veïns i les veïnes de tots els barris de Barcelona. La darrera en el nostre districte va ser el dilluns al Centre de Barri de Diagonal Mar. A més dels tècnics, ens van informar el regidor del districte Francesc Narvaez i la regidora de Medi ambient, i responsable política d'aquest canvi, Imma Mayol.