Crec que donar unes pinzellades sobre els Pressupostos de l’Estat que vol aprovar el PSOE, quant a impostos, potser ajudarà a clarificar una mica les coses.
Primer de tot, caldria aclarir un concepte clau: Un impost progressiu és més just i equitatiu que un impost igualitari (tot i que es digui igualitari) perquè, al progressiu, qui guanya i/o té més diners, paga més percentatge (més %) i, per tant, més diners.
El PSOE ha dit que NO modificarà les rendes del treball, SÍ l’IVA i els impostos dels interessos.
Que no vulgui augmentar la tributació de les rendes del treball no vol dir que afavoreixi els treballadors sinó que és una mesura de dretes perquè qui guanya més hauria de tributar més i més %. S’hauria de gravar especialment qui guanya més de 7.000-8.000 euros al mes i, evidentment, perseguir qui no declara tots els ingressos reals (hi ha algunes professions especialment que no ho fan).
Quant a l’IVA, aquest impost el paguem tots i ens afecta tothom per igual (el mateix %) i no és progressiu, com la renda. Per tant, apujar l’IVA, tal com està plantejat, és fer recaure impostos a la butxaca dels treballadors. Una altra cosa ben diferent és el que proposa en Joan Herrera: que s’augmenti l’IVA sobre els productes de luxe (cotxes de luxe, joies, iots, etc.)
Quant a les rendes del capital (interessos perquè ens entenguem), si els impostos que aquestes paguen s’apugen, també és una mesura regressiva, ja que no és progressiu. Hem de tenir en compte que l’Estat, en la darrera modificació de l’impost de l’IRPF, va equiparar el % a pagar per a tothom igual, sense tenir en compte la resta dels ingressos (sous, lloguers, rendes diverses, etc.) que abans se sumaven a l’hora de fer la declaració de la renda i, per tant, ha disminuït, significativament, els impostos a pagar pels que tenen més diners.
Un dels punts en què crec que ICV hem de lluitar és en l’eliminació dels beneficis fiscals de què gaudeixen les SICAV. Per qui no ho sàpiga (i de manera molt planera) són societats on les persones que tenen molts diners (ja que per participar-hi se n’ha de tenir molts) n’inverteixen per treure’n beneficis; fins aquí, podríem dir, tot correcte, però aquests beneficis tributen a l’1% i, en canvi, els interessos dels nostres estalvis (si en tenim) tributen al 18%. Per equiparar això aquestes societats haurien de tributar, si més no, al mateix tipus impositor que nosaltres.
Ja no parlem dels paradisos fiscals i del frau fiscal en general, cosa contra la qual també s’ha de lluitar, però que crec que no toca parlar en aquest article.
Montserrat Jordi i Nebot
Primer de tot, caldria aclarir un concepte clau: Un impost progressiu és més just i equitatiu que un impost igualitari (tot i que es digui igualitari) perquè, al progressiu, qui guanya i/o té més diners, paga més percentatge (més %) i, per tant, més diners.
El PSOE ha dit que NO modificarà les rendes del treball, SÍ l’IVA i els impostos dels interessos.
Que no vulgui augmentar la tributació de les rendes del treball no vol dir que afavoreixi els treballadors sinó que és una mesura de dretes perquè qui guanya més hauria de tributar més i més %. S’hauria de gravar especialment qui guanya més de 7.000-8.000 euros al mes i, evidentment, perseguir qui no declara tots els ingressos reals (hi ha algunes professions especialment que no ho fan).
Quant a l’IVA, aquest impost el paguem tots i ens afecta tothom per igual (el mateix %) i no és progressiu, com la renda. Per tant, apujar l’IVA, tal com està plantejat, és fer recaure impostos a la butxaca dels treballadors. Una altra cosa ben diferent és el que proposa en Joan Herrera: que s’augmenti l’IVA sobre els productes de luxe (cotxes de luxe, joies, iots, etc.)
Quant a les rendes del capital (interessos perquè ens entenguem), si els impostos que aquestes paguen s’apugen, també és una mesura regressiva, ja que no és progressiu. Hem de tenir en compte que l’Estat, en la darrera modificació de l’impost de l’IRPF, va equiparar el % a pagar per a tothom igual, sense tenir en compte la resta dels ingressos (sous, lloguers, rendes diverses, etc.) que abans se sumaven a l’hora de fer la declaració de la renda i, per tant, ha disminuït, significativament, els impostos a pagar pels que tenen més diners.
Un dels punts en què crec que ICV hem de lluitar és en l’eliminació dels beneficis fiscals de què gaudeixen les SICAV. Per qui no ho sàpiga (i de manera molt planera) són societats on les persones que tenen molts diners (ja que per participar-hi se n’ha de tenir molts) n’inverteixen per treure’n beneficis; fins aquí, podríem dir, tot correcte, però aquests beneficis tributen a l’1% i, en canvi, els interessos dels nostres estalvis (si en tenim) tributen al 18%. Per equiparar això aquestes societats haurien de tributar, si més no, al mateix tipus impositor que nosaltres.
Ja no parlem dels paradisos fiscals i del frau fiscal en general, cosa contra la qual també s’ha de lluitar, però que crec que no toca parlar en aquest article.
Montserrat Jordi i Nebot
4 comentaris:
Més clar impossible.
Francesc
Més que un comentari, voldria fer una pregunta. Quants diners cal tenir per entrar en una SICAV d'aquestes que hi ha? És que tinc "unos ahorrillos",i potser em sortiria a compte.
Espero la seva resposta.
Antoni
Contestant a la pregunta que es fa, diré que la quantitat mínima per entrar en un SICAV és de 2.400.000 euros. Per tant, s'ha de tenir molt més que uns estalvis.
Montserrat
sota el meu modest punt de vista, augmentar l'IVA és una empenteta més (entre altres coses) a afavorir l'economia submergida... sé d'alguna que altra societat que ha decidit que a partir d'ara només tindran pèrdues...
Per altra banda, els economistes del Sr. Zapatero son molt i molt optimistes... ja pronostico jo (i no sóc economista, però algú que respira envoltat de PIMES) que el pitjor de la crisi encara està per arribar...
Publica un comentari a l'entrada