Àrea Verda al Poblenou?

L’Associació de Veïns del Poblenou ha iniciat un procés de consulta sobre l’oportunitat de demanar l’Àrea Verda d’aparcaments al barri del Poblenou. Crec que és molt interessant per dues raons fonamentals.
La primera com a procés participatiu. Crec que és interessant que una AVV impulsi un procés de consulta obert a la gent del barri, convocant a una sessió informativa i de debat a la ciutadania mitjançant cartells. L’AVV es converteix d’aquesta manera en referent de l’opinió de la gent, pot valorar amb més elements la seva postura i guanya força davant de l’administració. No es tracta ser assemblearis o de reduir el posicionament d’una entitat a allò que digui la majoria, es tracta de poder debatre de forma més àmplia i no limitar-se a una junta de l’entitat. El fet demostra que estem davant d’una de les AVV més actives de la ciutat, amb ganes de seguir sent un referent davant del Districte i davant dels veïns i veïnes.
El segon motiu és el de la mobilitat. El barri del Poblenou ha començat a rebre l’impacte de la implantació de l’Àrea Verda a la resta de la ciutat. Hi ha persones que deixen el cotxe al Poblenou i agafen llavors el Metro per anar a altres barris o persones que abans aparcaven a la Vila Olímpica (on s’ha implantat Àrea Verda) i que ara aparquen més cap el nucli històric del Poblenou. A més la pressió del barri ja era forta i les múltiples obres que hi ha al barri han dificultat encara més l’aparcament. La construcció de nous aparcaments públics com el de Saladrigas pot ajudar, però no resoldrà del tot l’actual dificultat d’aparcament al barri.
No vaig poder assistir a la sessió de debat, espero que algú m’expliqui com ha anat, em sembla que va anar bé. De totes maneres jo em posiciono, estic a favor. L’experiència que tinc laboral de com ha repercutit als barris la implantació de l’Àrea Verda ha estat sempre positiva per la gent que hi viu. El barri del Poblenou tindrà un major creixement de treballadors i treballadores a mesura que es consolidi el 22@ i l’Àrea Verda ajudarà, sens dubte, a una mobilitat més sostenible. Possiblement passarà que l’aparcament de lloguer o rotació passarà a ser utilitzat per la gent que ve a treballar i la gent que ara tenim places de lloguer potser aprofitarem l’Àrea Verda per tornar a aparcar al carrer. En tot cas crec que baixarà el trànsit pel barri i s’afavorirà l’aparcament pels residents.

Pere Nieto

Manifestació contra la crisi

Dissabte a la tarda ens vam trobar milers i milers de persones per recolzar els sindicats i les associacions organitzadores de la manifestació “Contra la crisi”.
El nombre de persones que estàvem al carrer crec que és suficient per donar un toc d’ atenció a les autoritats pertinents però sobre tot als empresaris, empresàries i banquers, responsables únics de la crisi. Les persones treballadores no han provocat aquest desastre, no són els seus salaris, ni les seves condicions laborals, en molts casos en situació de precarietat, les causants del desgavell econòmic, sino la especulació i l’ enriquiment desproporcionat i abusiu dels financers a escala mundial. Prou de posar diners públics per salvar la comptabilitat de les entitats bancaries o de les grans empreses, ja que quan tenien grans beneficis no els donaven ni a l’ estat ni als treballadors ni a les treballadores.

Concha

Plantem cara a la crisi

Aquest dissabte 14 de març a BCN es pot considerar com el tret de sortida, al carrer, per part de les organitzacions que estan al costat de la part treballadora i més feble de la crisi. La manifestació convocada per CC.OO. i UGT i secundada per partits (sobretot ICV-EUiA, segons la premsa) i moltes entitats i associacions cíviques, va tenir la presència (extrapolant les xifres), d'entre 15.000 i 20.000 persones. No està gens malament per començar; totes les campanyes costa arrencar-les, per més justes i necessàries que siguin. I aquesta tot just comença.

Veient com el Govern de l'Estat està tractant la crisi, tard i malament, i fent cas sobretot a la banca i les grans empreses (els causants de la crisi, juntament amb el mateix sistema capitalista), hem de plantar-hi cara, per evitar que tornem a rebre sempre els mateixos: la gent treballadora, com ja està passant amb el gran augment d'atur, congelacions de sous, i el perill de retallades dels drets socials, entre moltes altres.

I plantar cara vol dir mobilitzar-nos. De manera pacífica, però massivament i contundent.

Que no ens passi com diu la dita: cornuts i pagar el beure!

Antoni

Bolonya: Pagar per estudiar a casa?

Els estudiants d'universitat estan convocats a una vaga i una manifestació demà dijous 12 de març. La vaga i la manifestació (menys) seran un èxit. Els col·lectius d'estudiants que s'oposen al anomenat pla de Bolonya han fet una gran campanya de desprestigi d'aquest canvi. Però han amagat que és un canvi comunitari imprescindible i que les seves avantatges són múltiples.

És evident que en el camí hi hauran inconvenients i que no es pot fer a cost zero però, insisteixo, les avantatges són moltes: en docència, en mobilitat, en homologacions, etc.
Curiosament la majoria d'inconvenients que esgrimeixen els opositors són de caire econòmic. Alguns no es poden resoldre a la pròpia universitat, com el finançament. D'acord, és insuficient. Però això es resolt a Madrid o amb la Generalitat, no té res a veure amb Bolonya. D'altres, directament són falsos, com la pregunta d'un cartell que cridava: Bolonya: Pagar per estudiar a casa?
La millora en la qualitat docent que es promou amb motiu del canvi de plans d'estudi fa que els sectors més immobilistes del professorat (uns pocs), estiguin d'acord amb la paralització del procés. Un error que el professorat progressista no podem permetre.

Francesc

El aprendizaje del idioma fue, es y será voluntario

Entrevista exclusiva de Tribuna Latina amb l'Ernesto Carrión.
Gustavo Franco Cruz
gfranco@tribunalatina.com

Barcelona, 9 de marzo. Ernesto Carrión (Lima, 1964) dirige desde finales de 2006 el ámbito de inmigración de la izquierda ecologista en Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). Con sus 44 años y estudios de Ciencias Políticas en Suiza, tiene claro que los inmigrantes “tenemos que ser conscientes de que sí nos compete cómo y quién gestiona la sociedad por nosotros, nuestras familias y por los que no pudieron venir”.

Con el padrón electoral de las elecciones municipales ampliado a los nuevos residentes, trabaja desde la Comisión Permanente de Inmigración en su partido, junto a sus once miembros, de los cuales ocho son extranjeros. “Hemos pasado de 4 a 45 personas en la sectorial”, asegura Carrión, quien podría ser considerado como pionero en el trabajo político de la inmigración en Catalunya: “Hace cinco años, ningún partido tenía un ámbito específico”. En 2003 fue el candidato 41 en las listas de ICV y en el 2007 el número 21.

¿Porqué deberían votar a ICV los ecuatorianos, colombianos, argentinos y peruanos en las próximas elecciones municipales?
Porque a nivel de partidos, somos la diferencia entre gestionar correctamente una sociedad intercultural, plural y mestiza, con un fracaso más de gobernar esta realidad. No creemos que los inmigrantes son una amenaza, porque otros partidos cuando de repente ofrecen la Casa Gran del Catalanismo (CiU), en realidad ofrecen que hagamos las labores domésticas de esa casa.

¿Considera contradictorio que estas mismas personas puedan votar a los cinco años de residencia, cuando a los dos años ya pueden solicitar la nacionalidad?
Nosotros pedimos que se vincule el concepto de ciudadanía al de residencia legal y no al país de origen. Es el momento de hacerlo, porque en la sociedad hay que contar con sus residentes. Pero en muchos casos no ocurre esta contradicción, porque en muchos casos llevan hasta 20 años de estancia y no han solicitado la nacionalidad. Es cierto que el derecho al voto ha comenzado principalmente con los latinoamericanos, pero también es positivo que se abra la opción a otros países. Llegará un momento en que la gente de cualquier país pueda votar.

¿Considera iguales entre sí a los electores de estos tres países? Me refiero a las ideologías o tradiciones políticas de los distintos países.
Es cierto que cada uno tiene sus ideas políticas, respecto a la oferta ideológica en Catalunya. Pero los extranjeros también toman en cuenta a quienes defienden sus intereses, que a veces no son los mismos que las ideologías de sus países. Ya traemos la experiencia, el error de creer en los discursos que no reproducen la realidad. La época de creer en cuentas y espejos ha pasado.

¿Y las diferencias de estos nuevos electores?
En general son países con más elementos comunes que diferencias. Aunque es cierto que puede haber una diferencia social y cultural, los objetivos comunes son mayores que las diferencias.

Los partidos de derechas en España y Catalunya han apelado a la tradición de las corrientes demócrata-cristianas de Latinoamérica.
Los resultados de esta tradición son los que son y por eso hemos emigrado. Los resultados han sido negativos. Pero es cierto que el discurso puede orientarse en este sentido, por ejemplo, hacia los que no apoyan el aborto. Ahí puede haber un acercamiento, pero la realidad es contundente. Invito que cada elector se acerque y compruebe lo que se ha hecho, como la propuesta del carné por puntos, el arraigo social vinculado a un contrato fijo o privilegiar a unas nacionalidades sobre otras.

¿Y para demostrar el arraigo en Catalunya, como dice el Pacto Nacional para la Inmigración, cuál debería ser el conocimiento de catalán?
El aprendizaje del idioma fue, es y será voluntario. Agradecemos que hay un sistema que lo permite. También creemos que vale la pena hacer un esfuerzo por aprenderlo, pero que en ningún caso sea el certificado necesario para un trámite u obligatorio para el arraigo. En ningún caso el Pacto habla de un examen o certificación mínima, pero sí se refiere a la “comprensión”. La administración sólo te muestra el lado positivo de conocer la lengua: conseguirás trabajo, integración... pero detrás está el bagaje cultural. Vivir en un sitio donde se habla un idioma y no conocerlo, es un error, porque no conocerías ese universo.

¿Deben ser elegidos los inmigrantes?
Es una lástima que se aprobara el voto pasivo y no activo. Al no contribuir con la capacidad de representar al colectivo, pierde la sociedad. El voto no sólo es importante para opinar y decidir, sino para ejercer el compromiso. Al no ser elegidos, es un espacio menos para participar.

¿Qué le responde a los críticos con su partido, que tildan su discurso de buenista o utópico?
Me han dicho que soy un demagógico, “como dicen en su tierra, populista”. Pero es cuando se le miente a la gente, pero no cuando se hace todo lo posible para que sea una realidad tus planteamientos. Nuestro lema de la última campaña autonómica fue “no cambiaremos derechos por votos”. Nos decían: “¿cómo es posible que decidan perder votos por un sector de la población (los inmigrantes) que no puede votar?”. Ahora se ha demostrado que el voto no es utópico ni demagogia. Realismo puro.

Tertúlies al Poblenou

Dijous passat vam iniciar una nova activitat al barri del Poblenou. Es tracta d'una tertúlia que hem impulsat amb gent del Poblenou a l'entorn d'ICV. Ja fa un temps amb en Joan Herrera vam comentar que al nostre barri hi havia gent que no participava activament de la vida de l'agrupació però en canvi es sentien vinculats al projecte d'ICV. Per tant vam decidir impulsar un grup de tertúlia convidant sobretot a gent del barri, i ens vam trobar per sopar al Recasens 12 persones, un grup prou gran per iniciar-ho i sobretot persones amb ganes de xerrar i de debatre. Hem decidit fer un sopar cada dos o tres mesos. Fer cada cop un tema de debat i convidar a un ponent que ens parli del tema. El primer tema que tractarem és el 22@, un bon tema per lligar-lo al Poblenou i parlar alhora d'identitat, d'urbanisme, de model de ciutat, de política ... De fet en el primer sopar el tema estrella va ser la identitat del Poblenou. La sensació que el barri no és igual que la resta va sortir diverses vegades durant el sopar. Vam tenir clar que érem gent amb ganes de xerrar, que tiràvem endavant el grup. Va existir bona sintonia tot i que força gent no es coneixia. Si algú té ganes de participar d'aquests sopars debat que m'ho digui. Tenim ganes de fer créixer ICV, de donar visibilitat a gent d'esquerres que vivim al Poblenou, de compartir opinions amb gent amb capacitats i experiències diferents. El sopar de dijous va ser un molt bon principi. Pere Nieto