Assamblea d'ICV

Aquest cap de setmana estem celebrant la 9a Assamblea d'Iniciativa-Verds. A la imatge, alguns dels delegats de Sant Martí ahir. Us copio la valoració del Pere Nieto de la primera tarda:

"Miraré de fer un primer article gairebé en temps real. Escric durant l'Assemblea i miraré de penjar-la a Internet ara mateix.

Arribem a la Fira de Sabadell, gran cartell lluminós a l'edifici per l'Assemblea. Les acreditacions de rigor, les fotocòpies van arribant a poc a poc, hi ha tantes esmenes que tot ha anat a darrera hora. La gent pregunta com anirà. En Joan Herrera serà secretari general?, tothom té clar que sí. El sector del manifest de maig s'ha desinflat? El sector del Milà ve guerrer? El sector sobiranista voldrà apretar? La sala d'orígen industrial però marcada pel verd. Així havia de ser, el fil verd que s'enllaça en la tradició del fil roig. Dos slogans a l'escenari. El més gran "El neoliberalisme està en crisi" on s'ha tatxat està i s'ha posat és la, per tant el neoliberalisme és la crisi" (si no s'entén es veurà a la foto). I a sota la mesa un altre missatge: "solucions d'esquerres i ecologistes". Fa una mica de fresca, la veritat. Laia Ortiz proposa la mesa de l'assemblea i pugen. Entre les persones de la mesa dos amics meus, Ernesto Carrión i Elsa Blasco. La presidència per Carme Garcia i un primer aplaudiment per qui va ser l'alcalde comunista de Sabadell, Antoni Farrés. Es vota el reglament finalment sense les esmenes del manifest de maig i s'aprova. Comencen les salutacions, mesa del tercer sector, partits verds europeus, Greenpeace, sindicats ... La veritat és que deu ser necessari, però la veritat és que es fa pesat. Joan Cavall d'Unió de Pagesos ha estat la primera intervenció no formal i que ha vingut més a exigir-nos que a saludar, està bé. La segona ovació fortíssima per CCOO de la Nissan. Després Joan Coscubiela i Josep Maria Alvarez. Passem a la proposta de federació amb l'Entesa de Progrés Municipal. L'EPM acull a tot un seguit de candidatures locals que tot i no formar part d'ICV compartim un projecte comú. Després surt Joan Saura a presentar l'informe de gestió. La primera part l'ha dedicat a la gent que ens ha deixat en aquests quatre anys des de la darrera assemblea. Han mort companys i companyes d'una importància vital a la nostra organització. Tomasa Cuevas, Guti, Gregori Lopez Raimundo o el meu amic Marc Reñé. Però sobretot el record d'un dels grans referents i que ens ha deixat molt recentment, Miguel Nuñez, la sala en peu amb una ovació molt emotiva. Joan Saura passa a l'informe de gestió centrant-se sobretot en la crisi."

Dues incorporacions de Sant Martí al nou Secretariat de la CPB

El passat 3 de juliol la Comissió Política de Barcelona va aprovar ampliar el seu Secretariat per fer una funció més política.

Les noves incorporacions són la Conchi Curto, la Mar Garcia, l’Anna Mir, la Mònica Palet, el Josep Maria Camós, el Francesc Carmona, el Jordi Clausell, el Xavier Godas, l’Albert Pérez i el Ruben Costa. Aquests companys i companyes s’uneixen als actuals membres: Imma Clarà, Noe Ayguasenosa, Núria Tuset, Jordi Farriol, Xavier Hernández, Josep Rosell, Gabriel Losada, Agustí Rossi, Júlia Brosa, Quim Mestre i Ricard Gomà.

En la mateixa reunió també es va aprovar una proposta de mesures per al rellançament del debat polític a les agrupacions. Entre aquestes es troben: garantir reunions quinzenals de les comissions polítiques de districte, plenaris de les agrupacions amb regidors o regidores cada trimestre i una programació de debats polítics temàtics.

Homenantge a dos líders veïnals del Clot

El passat dia 22 d'abril vaig assistir a l'homenatge que el Districte de Sant Martí va fer als desapareguts líders veïnals del Clot, Joan Alentorn Vigo i Joan Alsina Carné.
Tots dos, malgrat les seves diferències personals i de caràcter, representen molt bé un passat de lluita i compromís que ens ha de servir d'exemple. Quan observem les millores en els nostres barris i pensem en el que encara queda per fer, el seu record ens pot encoratjar a seguir amb les reivindicacions i el treball altruista. Aquesta tasca es pot fer en el sí d'una associació o des d'una organització política com la nostra.
Unes plaques al terra en la cruilla del carrer Rogent amb Mallorca (costat muntanya) ens recordaran aquest dos veïns que van treballar per un món millor.
Podeu veure les imatges gravades per TV Clot - Sant Martí en el següent enllaç:

Homenatge plaques líders veïnals Clot

Francesc

Sobre la sequera

Aquests dies passats, tots els mitjans han anat plens del tema de la manca d'aigua, de les mesures preses pel govern poca cosa s'ha dit, i el tema estrella ha estat la proposta del govern tripartit de portar aigua del Segre. Faré un parell de reflexions o opinions personals. Una és sobre la posició del govern de l'Estat; al principi em va semblar una resposta no gens meditada a l'oposar-se a la proposta d'aquí, però després crec que el que han volgut que quedi clar, és, qui mana i que no volen diàleg, almenys sobre aquest tema (al president Montilla em sembla que l'han deixat amb el cul a l'aire). Al final sembla que es portarà aigua de l'Ebre, doncs molt bé, si es té en compte la temporalitat, la provisionalitat de la mesura, ...., que és el mateix que es proposava amb el Segre. L'altra comentari és sobre la resposta del que ara se'n diu el "territori" sobre la qüestió. Jo no sóc barceloni, sóc de poble, i això em permet dir que no m'han agradat ni el to, ni les formes, ni el fons, de moltes coses que s'han dit de portar aigua a la regió metropolitana. És molt vell allò de què Barcelona només és bona quan la bossa sona, o sigui quan els 5 milions i escaig de per aquí van a gastar-se els dinerons arreu del territori; ara, l'aigua que no me la toquin, l'aigua és meva. M'han semblat unes postures d'allò més rupestres i mesquines. Sobretot m'han decebut les provinents d'Unió de Pagesos i del representant de la Plataforma en defensa de l'Ebre, perquè els tenia per més progressistes i solidaris; nogensmenys, bo és saber el que en pensen. Un avís per a navegants: fins ara, es pot afirmar, que a CiU els importa un rave si aquí hi ha manca d'aigua; sols els importa la seva proposta ancestral del Roïne per no sé quin any.

Acabo amb una frase que he trobat a faltar aquests dies als mitjans i que vé d'Itàlia: "Piove; porco governo!", només que aquí és a l'inrevés: "No piove; .... ....!

Antoni

Sense sostre

Ahir vaig participar en el recompte de persones sense sostre que es va realitzar a Barcelona. Haig de dir que va ser impressionant: l'organització, la resposta espectacular de voluntaris per participar, la formació que vem rebre (poca estona, però clara i consisa) i l'experiència. No us escric més, perquè tinc ganes de fer un escrit més ampli de què vaig viure i com ho vaig viure. M'agradarà compartir amb vosaltres una realitat quotidiana que tenim tan a la vora de casa, o més ben dit, una realitat dels nostres veïns i veïnes; i això em permetrà fer una reflexió de la tasca que s'està fent des de benestar social i l'evidència de tot el que encara falta per fer. Perquè aneu fent boca, i si voleu plantejar alguna pregunta, us diré que em va tocar la zona de fort pienc (delimitada per glòries fins passeig sant joan; gran via i per sota del parc de l'estació del nord). Vem començar un equip de 6 persones a les 22:30 i acabàvem a les 2:30 aproximadament, trobant en aquest espai unes 20 persones sense llar.

Laia

8 de març DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

El grup de Dones d’ICV de Sant Martí i La Farinera, Ateneu del Clot vàrem celebrar ahir una xerrada “I...30 anys després, avortament lliure i gratuït” a càrrec de: Dolors Cruells, Xarxa Feminista i membre de l’antiga Comissió pel Dret a l’Avortament; Isabel Iserte, vice-presidenta de l’Associació Planificació Familiar de Catalunya i Balears; Núria Tuset, Presidenta de Dones Amb ICV de Barcelona i presentat per Carlota Falgueras, membre del Consell de Dones del districte.

Amb la presència del Conseller d’ICV del districte, Francesc Carmona, i una assistència de 43 persones, creiem que es pot considerar un èxit.
Es va fer un recordatori de la situació que patíem les dones fa 30 anys i a mida que la Dolors anava fent un repàs de com les dones i les persones que practicaven els avortaments eren detingudes i perseguides per la justícia (cas de Bilbao, 11 persones detingudes, i molts altres...) ens adonàvem que en certa manera hi havien similituds amb la situació actual. Ella va manifestar la necessitat de fer una tasca de pedagogia i organitzar mobilitzacions per obligar els partits polítics a discutir i aprovar al Parlament una nova llei sobre l’avortament i la seva despenalització. L’avortament i la sexualitat toquen de ple els pilars de la societat patriarcal, i els estaments més reaccionaris i conservadors no permetran mai que les dones tinguem lliure elecció sobre el nostre cos i la nostra sexualitat.

La Isabel va parlar de la vessant sanitària. Va explicar la confusió que existeix i de com es parla d’IVE (Interrupció Voluntària de l’Embaràs), i que en realitat s’ha de parlar d’ILE (Interrupció Legal de l’Embaràs). Actualment la llei recull tres supòsits:
1. Per violació, que es practica abans de 12 setmanes d’embaràs
2. Per malformació del fetus, abans de 22 setmanes
3. Per perill psicològic de la mare, sense plaços

Sota l’excusa d’aquest tercer supòsit es practiquen el 98% dels avortaments, per tant la dona continua necessitant de la tutela d’un professional per prendre una decisió que hauria de ser totalment voluntària i lliure.
Va ressaltar que a la sanitat existeixen pocs professionals preparats per practicar un avortament i les persones que el practiquen estan estigmatitzades, per tant la majoria es declaren “objectores de consciència”, figura que no existeix a nivell legal, però que serveix a la majoria de professionals com a excusa per no realitzar una pràctica mèdica i que ho fan per motius morals i no sanitaris.
Les comunitats autònomes tenen transferida la competència sobre la interrupció de l’embaràs i es produeixen situacions de discriminació entre comunitats; a Andalusia i a València és totalment gratuït, el cost total va a càrrec de l’administració, a Catalunya el Parlament va decidir transferir aquesta tasca a una associació, aquesta associació designa les clíniques sense criteri de selecció, i decideix l’ajuda econòmica a la persona que necessita el servei (tan sols un 19% dels avortaments són finançats, la resta és amb el sistema de copagament).

Durant el debat es va parlar dels aspectes legals (contàvem amb la presència d’una advocada, la Mercé Claramunt), de la necessitat d’arribar a un acord entre els diferents grups, de presentar al parlament espanyol propostes conjuntes, de mobilitzar-nos, i hi va haver la intervenció d’una persona que pertany a una ONG (a mi al menys em va colpir molt) que presta assistència a les dones immigrades professionals del sexe i la doble discriminació que pateixen per la seva situació il·legal al país, la majoria no tenen passaport (el té el seu “xulo"), i donada la situació que s’ha creat en aquests moments ningú vol practicar l’avortament sense tenir les dades de la dona.

Les conclusions:
1. Demanar la despenalització: l’avortament hauria de ser una pràctica més dintre del sistema sanitari públic i no un delicte.
2. Llei sobre l’ avortament, com la llei holandesa, 24 setmanes d’embaràs i més endavant per prescripció facultativa.
3. Assignatura d’Educació Sexual a les escoles.
4. Necessitat de posar-nos d’acord entre els diferents grups, associacions i partits polítics que defensem l’“Avortament Lliure i Gratuït”, deixar de banda les diferències i buscar els punts que ens uneixen.
5. Defensa de la lliure decisió de la dona sobre el seu cos, “Nosaltres parim, nosaltres decidim”, us sona aquest eslogan, jo que sóc una dona gran, “me retrotrae a la època de las cavernas” la Dolors també ho deia.

Desitgem que aquesta experiència de debat, xerrada i encontre es torni a repetir, juntes i junts tenim més força i estic convençuda que trobarem punts en comú per portar a terme una lluita conjunta en benefici de totes les dones.

Una abraçada i fins aviat,
Concha Curto

Bucarest

He anat a veure la pel·lícula–documental “Bucarest, la memoria perdida”, que repassa en imatges, relats i vivències la vida d’en Jordi Solé Tura des de l’òptica del seu fill Albert.

Confesso que em va agradar molt, sobretot perquè és una pel·lícula feta amb molta estimació i respecte, no cal dir envers el mateix Jordi Solé Tura i la gent del seu entorn més proper, sinó també envers tots els personatges i especialment els companys de vida clandestina, que lentament van desgranant la seva part d’història i de vida compartida amb en Solé Tura.

Però també es una pel·lícula feta amb molta estimació cap al públic (no m’atreveixo a dir-ne espectadors, perquè la pel·lícula no permet que només sigui contemplada) el relat fa arribar d’una manera absolutament vivencial i amb molta tendresa una historia totalment vinculada al nostre passat més recent, en el que, de més a prop o de més lluny, tots hi tenim les nostres arrels.

Se m’acut que hi ha una paradoxa que tota l’estona és present en la pel·lícula, i és que la malaltia de l’Alzheimer que afecta en Jordi Solé Tura no té cura de moment, però el que si que té cura i hem de treballar per tal de trobar-hi un antídot eficaç, és la desmemòria històrica col·lectiva que envaeix molts espais que mai creguérem que fóra possible d’oblidar.

Iniciativa està també compromesa en aquest procés de recuperació de la memòria històrica, aquests esforços en tots els àmbits possibles d’actuació política i social són una bona manera de lluitar contra la desmemòria que adorm la consciència i frena el sentit crític.

L’Albert Solé, amb aquesta magnífica pel·lícula-documental, també ens mostra un altre camí per a restituir la memòria històrica d’uns temps foscos sobre els que l’amnèsia col·lectiva s’estén cada cop més.

Us recomano la peli “Bucarest, la memoria historica”.

Jaume Elias

Proposta 11: Pla ferroviari 2014

Amb l’objectiu que el 94% dels catalans i les catalanes accedeixin al ferrocarril, s’invertiran més de 7.000 milions d’euros per modernitzar i ampliar la xarxa de ferrocarril de rodalies i regionals.

Ecosocialistes de Sant Martí

Proposta 23: Estat laic. Derogació dels acords del Vaticà de 1976 i 1979

Regulació de les relacions entre l’Estat i l’Església Catòlica, així com la resta de confessions, mitjançant el règim de legislació ordinària.

Comencem

Comença la campanya electoral aquesta nit. Tenim molta feina a fer i aquest bloc, que ara ja comença a ser força actiu, serà un espai de debat que pot ser molt interessant. Avui però faré trampa, us recomano que entreu al meu bloc i que compartiu amb mi la porra electoral. M'hagués agradat prevuere uns altres resultats per Catalunya, però no ho tinc clar. Us hi animeu?

Pere Nieto

Proposta 9: Nova Cultura de l’Aigua.

No als transvassaments. Nova llei d’aigües,
amb la finalitat d’impedir que determinades concessions siguin aprofitades
per fer negoci i que es converteixin així en un “mercat de l’aigua”.

Ecosocialistes de Sant Martí

Sobre la vaga de l'ensenyament públic del 14 F

La darrera vaga del sector es remunta a l’any 2001. Hem passat uns anys en què ha predominat la negociació i la concertació, com va ser la implantació de la 6ª hora a primària i més recentment el PNE (Pacte Nacional per a l’Educació). Però amb l’arribada del conseller E. Maragall se li detecten unes idees preconcebudes que duu a sobre i que s’han plasmat en unes Bases sobre les quals elaborar la LEC (Llei d’Educació de Catalunya).
A destacar, tres aspectes: 1er. Tendència a la privatització de les direccions dels centres públics (tema -el de la privatització- molt arrelat en el socialisme espanyol) i això lligat amb el reforçament de l’autoritat, i en detriment –és clar- de la democratització dels centres.
2n. I no deslligat del primer, la idea de carregar les “culpes” del que no va prou bé a l’educació a les aules, sobre el professorat. Això és greu perquè pot portar a una retallada de drets laborals que han costat molt d’assolir i inmers en el sentir generalitzat del personal docent d’anar saturats, sobrecarregats i estressats.
3er. Si hem aprovat recentment el PNE i amb un consens que mai s’havia produït, les bases de la llei, ja les tenim marcades. No es pot obviar el PNE i fer una llei al marge partint d’uns principis que no surten al pacte.

La convocatòria era unitària, es va fer amb temps i la resposta ha estat molt important, com ho demostra la gran participació a les manifestacions fetes a les capitals del país i sobretot a BCN. I no era fàcil, perquè era una vaga molt política, en el sentit que no hi havia motius econòmics, ni de millores pel professotat, sinó que ha estat per raons de fons, sobre com entenem que hauria de ser l’ensenyament a Catalunya. Quedi clar que no és en contra de fer una llei, que contempla el nou Estatut, sinó amb l’enfocament que cal que tingui per millorar els resultats educatius. Volem que el sector de les treballadores i treballadors hi participi –com no pot ser d’altra manera- , per mitjà dels representants que hem elegit.

Dos comentaris finals: Ara la pilota la té el Conseller i espero que la sàpiga jugar bé, escoltant i negociant amb totes les parts implicades. Espero que no faci una sortida endavant, enfrontant mares i pares amb el professorat, cosa que seria un desastre.
I per últim, respecte de la vaga, s’ha produït una indefinició i una tebior en els comunicats fets per ICV, crec que preocupant, limitant-se –de fet- a fer una crida al diàleg de les parts; espero que en el moment de negociar la llei no hi hagi cap tebior, sinó que ICV defensi amb rotunditat l’ensenyament públic i tots els principis irrenunciables, que hem anat elaborant i posant al dia al llarg dels anys.
Antoni Pascual

Proposta 3: 1000 euros

Augmentar el salari mínim a 1000 €. El salari mínim digne ha de ser superior al 60% del salari mitjà de cada país.

Ecosocialistes de Sant Martí

Proposta 26: avortament

Interrupció voluntària de l’embaràs per lliure decisió de les dones,
en el marc d’una nova Llei de salut sexual i reproductiva.

Aquesta és una de les propostes de ICV al Govern de l'estat. Les hem resumit en 30 de principals i destacables, però és evident que a vegades les coses no són tan simples com això, hi intervenen molts factors. En el Programa podeu veure-ho amb més detall, aquesta i tot allò que proposem perquè l'estat sigui una mica millor. A més, podeu preguntar-nos tot allò que vulgueu... evidentment!

Ecosocialistes de Sant Martí

Cómo No Construir Ciudadanía

Desde mi posición de ciudadano deploro que el Conseller Ernest Maragall haya presentado un Plan en el campo de la educación sin haberlo comentado ni consensuado con los otros partidos miembros del Gobierno Catalán.

Estoy de acuerdo que en un tema tan importante como el de las Matrículas Vivas, es necesario un análisis profundo y al mismo tiempo acciones concretas para mejorar cada día, pero lamento también que no se haya tomado en cuenta el Pacto Nacional por la Educación, firmado y aprobado en consenso.

El Conseller Maragall ha manifestado que su plan: ”Es la manera de organizar el contacto con nuestra cultura” y “Esto forma parte de su (de los inmigrantes) integración”. Ambas frases dejan claro que los asesores del Conseller poseen un conocimiento muy superficial de la realidad del proceso de inmigración catalán. Sobretodo, cuando en la actualidad Cataluña cuenta con 1175 aulas de acogida dentro del ”Plan per la Llengua i la cohesió social” que están dando unos resultados muy positivos.

En la Consellería de Educación han olvidado que la manera más pedagógica de aprender una nueva lengua es en un medio donde se utilice, por lo que, aislar a los alumnos en “centros” y “espacios” transitorios o como los deseen llamar, sólo tendrá como resultado que aumente el período de tiempo en el aprendizaje de estos. De otro lado, un estudiante latinoamericano que llegue a mitad de curso y necesite aprender catalán se encontrará con la misma necesidad académica que un estudiante que llegará a mitad de curso de cualquier comunidad autónoma española, ya que su necesidad del catalán sería similar-. La pregunta es ¿a estos estudiantes también se les colocará en los espacios transitorios de los que habla la Consellería?; ya que, de no ser así, el problema ya no sería la lengua sino un tema de culturas y en ese caso, resultaría una discriminación cultural flagrante.

Estoy de acuerdo con las entidades y asociaciones de inmigrantes, asociaciones de docentes, de profesores de universidades y sociedad civil, que encuentran esta medida negativa y que no contribuye a mejorar la convivencia y la cohesión social, además de carecer de la opinión y aportaciones de los directamente implicados: los docentes y los nuevos ciudadanos y ciudadanas. Al parecer, se piensa que dentro del más de un millón de nuevos residentes en Cataluña que representamos el casi 16% de la población catalana no hay ninguna persona capaz de contribuir positivamente en el análisis de este tema; es una lástima que se continúe subestimando de esta manera la capacidad profesional y técnica de los nuevos vecinos y vecinas de nuestra sociedad.

Me gustaría recordarle a la Consellería de Educación que vivimos en una sociedad del siglo XXI, que se caracteriza por ser plural, intercultural y en donde se respeta la diversidad, y que en ningún caso se gestionará correctamente con propuestas y dinámicas de trabajo propias de CIU y del Partido Popular.

“No nos consultaron para venir a este mundo, pero exijamos que se nos consulte para vivir en él”

Ernesto Carrión Sablich (fotografia)

Votaré a Joan Herrera

Joan Herrera és de Sant Martí, i això és una cosa que em fa molta il·lusió. Perquè a més no és el cas d’una persona de la direcció que com que té el seu domicili al Districte consta al nostre cens, sinó perquè realment ha militat a Sant Martí. Ha participat de les reunions, dels sopars, de les enganxades de cartells, de les taules informatives. Ha estat una persona que ha anat a l’IES del seu barri, que s’ha mogut per Sant Martí. No és tan difícil veure’l pel Poblenou, passejant pel barri o amb la seva bicicleta que ha fet famosa el Polònia.

A més el Joan Herrera és amic meu. És una persona tímida però molt afectuosa. Escolta i xerra, és generós. Tot i ser portaveu parlamentari al Congrés i Cap de Llista segueix mantenint el seu estil de sempre. Li agrada llegir, la música (per exemple el jazz), fer esport, cuinar arròs, xerrar ...

En Joan Herrera representa la renovació a ICV. Som la força política que hi hem apostat més, però no ens podem conformar, cal seguir en aquesta línia. Persones de la meva generació de Joves amb Iniciativa han d’assumir les màximes responsabilitats, també dins ICV. Gent de la meva generació de Joves, que valen molt, que han aportat molt i que encara han de fer més passes. Gent com el Joan, com el Raül, com l’Elsa, com el Josep Vendrell ...

El Joan Herrera ha fet una magnífica feina a Madrid. S’ha consolidat com un polític de nivell. Ha posat passió als temes i una gran dosi de treball (moltes vegades en condicions de soledat). Ha pactat molts temes amb els socialistes però aportant la seva influència, no per ser un satèl·lit. Ha estat molt contundent i no tan sols en campanya electoral. Ha aconseguit la complicitat de molta gent d’esquerres.

I el Joan Herrera és el millor candidat. Està parlant de propostes i valors. Està confrontant idees d’esquerres. Visualitza que la defensa del medi ambient és una necessitat i que sabem com afrontar-la. Un candidat amb propostes econòmiques, socials, culturals ... un candidat que tot i fer quatre anys que està al màxim nivell de la polític segueix mantenint viva encara la passió del primer dia. Fins ara en les entrevistes que ha tingut (La nit al dia, 59 segons, ciutat oberta ...) ha demostrat un gran nivell, esperem també veure’l en debats a 5 al mateix nivell.

En Joan Herrera és de Sant Martí, és el meu amic, representa el futur, és un polític consagrat i és el millor candidat. Amb aquestes 5 raons de pes ho confesso, votaré a Joan Herrera.

Pere Nieto
ICV Sant Martí

Vaig néixer que Franco ja havia mort

Vaig néixer que Franco ja havia mort, per pocs dies, el mateix any 1975, però ja havia mort. Es veu que aquella època, pel que m’expliquen, van ser temps molt difícils i la llibertat era una paraula que quan s’anomenava es paladejava.

Des d’aleshores, moltes llibertats s’han aconseguit, o com a mínim ho creiem. Fins fa poc, pensava que l’avortament era una d’aquestes. Doncs mira per on, es veu que no, que no hi ha llibertat per avortar. I aleshores, totes aquestes dones que conec que han avortat, com ho han fet? No entraré en aquest debat, perquè també es podria criminalitzar a les dones que ho han fet. Allargaré la pregunta, qui no coneix a una dona que hagi avortat? Ningú. Qui digui que no la coneix és perquè deu fer por la reacció que pugui tenir; o no li fan prou confiança per dir-li el tràngol que suposa fer aquest pas; o no sap que el món no és tan idíl·lic com ens agradaria. Per tant, si coneixem dones que ho han fet, potser podem entendre per què es fa, no? O és que vivim en una societat hipòcrita? Perquè ningú amb tres dits de front s’imagina que per una dona avortar sigui agradable, ni sigui una decisió frívola. Les dones no es queden prenyades per gust quan no volen tenir criatures, les dones no troben plaer en anar al / la ginecòloga perquè la intervinguin. No ens enganyem, el debat sobre l’avortament, és el mateix debat que el que es va produir pels anticonceptius o el mateix que el de l’eutanàsia o la mort digna.

Fa trenta anys que es demanaven anticonceptius per no avortar i avortament lliure per no morir!! Bé, la primera part ja la tenim però s’ha de millorar molt encara l’educació sexual, per evitar situacions que no agraden a ningú, i subratllo, a ningú. Ja és hora que es reconegui que cal la segona part de la frase “avortament lliure per no morir”.
Com diu la meva tieta, no hi ha res més maco que la llibertat, qui vol la fa servir i qui no, doncs no la fa servir. Potser ens fa por ser més lliures? O és que hi ha algú (llegeixis institució) que li fa por que siguem més lliures?

Avortament lliure i gratuït, ja!!
Acte de debat i recollida d’autoinculpacions a: el dia 4 de març a les 18'30h a La Farinera Ateneu del Clot, c/ Muntanya 16 bis
Més informació a: http://www.caladona.org/avortamentlliureigratuit.html

Laia

En Joan Herrera a Polònia

Em va fer gràcia veure en Joan per primer cop en aquest programa de TV3 de popularitat notable. Hi va arribar amb la seva bici, cosa que fa habitualment, i no com altres que hi pugen un cop a l'any, per sortir a la tele i perquè queda bé.

Si voleu, no deixa de ser una anèdota divertida, però que ajuda a que se´l conegui més, com demostra una conversa entre dues senyores grans, que en veure´l pel carrer es dèien: "mira, si és aquell noi de la bici, oi que sí?"

Per cert, també vull dir que en el cercles en què em moc, ja m'han comentat diverses persones que els cau molt bé aquest noi, que quan parla es nota que s'ho creu el que diu, que se´l veu molt seriós........ I no se m'acut altra cosa que dir-los: Doncs voteu-lo, Carai!!

Antoni Pascual