Aquests dies passats, tots els mitjans han anat plens del tema de la manca d'aigua, de les mesures preses pel govern poca cosa s'ha dit, i el tema estrella ha estat la proposta del govern tripartit de portar aigua del Segre. Faré un parell de reflexions o opinions personals. Una és sobre la posició del govern de l'Estat; al principi em va semblar una resposta no gens meditada a l'oposar-se a la proposta d'aquí, però després crec que el que han volgut que quedi clar, és, qui mana i que no volen diàleg, almenys sobre aquest tema (al president Montilla em sembla que l'han deixat amb el cul a l'aire). Al final sembla que es portarà aigua de l'Ebre, doncs molt bé, si es té en compte la temporalitat, la provisionalitat de la mesura, ...., que és el mateix que es proposava amb el Segre. L'altra comentari és sobre la resposta del que ara se'n diu el "territori" sobre la qüestió. Jo no sóc barceloni, sóc de poble, i això em permet dir que no m'han agradat ni el to, ni les formes, ni el fons, de moltes coses que s'han dit de portar aigua a la regió metropolitana. És molt vell allò de què Barcelona només és bona quan la bossa sona, o sigui quan els 5 milions i escaig de per aquí van a gastar-se els dinerons arreu del territori; ara, l'aigua que no me la toquin, l'aigua és meva. M'han semblat unes postures d'allò més rupestres i mesquines. Sobretot m'han decebut les provinents d'Unió de Pagesos i del representant de la Plataforma en defensa de l'Ebre, perquè els tenia per més progressistes i solidaris; nogensmenys, bo és saber el que en pensen. Un avís per a navegants: fins ara, es pot afirmar, que a CiU els importa un rave si aquí hi ha manca d'aigua; sols els importa la seva proposta ancestral del Roïne per no sé quin any.
Acabo amb una frase que he trobat a faltar aquests dies als mitjans i que vé d'Itàlia: "Piove; porco governo!", només que aquí és a l'inrevés: "No piove; .... ....!
Antoni
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
SALUT COMPANYS:
EL DEBAT ESTÀ OBERT, ICV NECESSITA REVULSIUS I RELLANÇAR EL PROJECTE AMB NOVES FORMES, POLÍTIQUES I RENOVACIÓ
OBRIM DEBAT:
estem a
http://www.verdiroig.blogspot.com
La sequera, la cessió temporal d’aigua i el debat democràtic
La situació de sequera i l'amenaça de restriccions d'aigua a Barcelona, ens han posat de nou al descobert que a través dels negocis especulatius i amb la falta de previsió i planificació del territori s’ha sobrexplotat els propis recursos. També ens indica una altra volta, que a Catalunya, la població i l'aigua, NO estan distribuïdes d’una manera homogènia. Però ara ja ens hem passat de rosca. Com que de moment és difícil tornar enrere, el problema ens té a tots ben acorralats.
No hi ha dubte que l'actual situació és dramàtica. De moment només es pot triar entre agafar una mica d'aigua d'altres parts del territori , o deixar sense aigua a cinc milions de persones. Si no els donem una solució digne, les classes populars sortiran al carrer en el mateix moment en què apareguin les primeres restriccions d’aigua.
Ara bé, cal aclarir que s’ha de tractar d'una solució excepcional: Barcelona té la sort de ser una ciutat costanera i disposa del mar, que pot ser font d'aigües dessalades.
De fet, l'alternativa de les dessaladores ja havia estat prevista i per aquesta raó ja s'ha iniciat la seva construcció. A més, són una solució molt més barata que els grans transvasaments. El problema és que encara necessiten un temps per a posar-se en funcionament. Aquesta limitació no permet resoldre les angoixes actuals, però de cara al futur, el proveïment d'aigua està garantit.
Ara bé, la dessalació tampoc pot ser vista com una solució màgica sinó com un afegitó a altres mesures molt més sostenibles (aprofitar els aqüífers, reutilitzar els cabals urbans, millorar l’eficiència de les xarxes...).
No sóc un tècnic per a dedicar-me a fer grans explicacions de les possibles solucions conjunturals i per jutjar si les que s'han pres són les més adients. En tot cas, em sembla que tinc clar que la més conflictiva entre les diferents mides d’emergència que s'adoptaran consisteix exclusivament a portar de forma temporal aigua de l'Ebre, agafant-la d’un canal de rec per a no alterar el cabal del riu.El probelma més greu que comporta aquesta mesura és que obre una caixa de "dolços" a la qual a partir d'ara pot ser molt fàcil recórrer i de la qual, cada vegada - i amb major freqüència- s'intentarà gaudir.
Les dretes no volen debatre sobre la prevenció i gestió de les sequeres. No tenen en compte l’actual context, en què Barcelona només necessita una petita part de l'aigua per a beure i per a ús domèstic i que aquesta cessió únicament durarà un temps. Pretenen treure suc de la confusió creada, per situar-se de nou en la dinàmica de l'ús indiscriminat de l'aigua, en la qual el que vol més aigua , la demana i se li ha de donar, independentment de la raó de la seva petició. Pensen, un altre cop, en el gran negoci del formigó i el maó, sobretot en la costa mediterrània.
Passem ara a parlar breument dels de “casa”. A aquestes altures, està clar que en la gestió de la sequera s'han comès errors de pes de part del Govern català. En principi hom tenia la impressió que algú s’havia oblidat que l’Estatut actual no ens ha transferit la competència plena en aquesta matèria.
Donat el caràcter excepcional i nou de la situació, és normal que dintre de ICV apareguin punts de vista diferents. Ningú, i menys encara els que formen part del Govern, té legitimitat suficient, per molts càrrec que ostenti, per a suggerir a uns altres que abandonin ICV per el simple fet de no compartir el seu punt de vista, tal com s’ha fet recentment amb els companys de les Terres de l’Ebre. Tot això, junt a moltes altres qüestions que són preocupants, s’haurà de discutir on calgui i d’una manera molt especial en tot el procés de l’Assemblea Congressual.
El debat sobre la gestió actual i sobre les estratègies de futur s'ha de fer a través d'arguments sòlids i fonamentats i no amb sortides de to i amb cops d’autoritat.
L'oposició a un transvasament permanent de l’Ebre ha de ser una tasca de totes les organitzacions d’ICV. És una opció per la qual en un futur caldrà lluitar fort, sobretot ara que la dreta s’ha tornat a envalentonar en aquest tema.
Publica un comentari a l'entrada