El grup de Dones d’ICV de Sant Martí i La Farinera, Ateneu del Clot vàrem celebrar ahir una xerrada “I...30 anys després, avortament lliure i gratuït” a càrrec de: Dolors Cruells, Xarxa Feminista i membre de l’antiga Comissió pel Dret a l’Avortament; Isabel Iserte, vice-presidenta de l’Associació Planificació Familiar de Catalunya i Balears; Núria Tuset, Presidenta de Dones Amb ICV de Barcelona i presentat per Carlota Falgueras, membre del Consell de Dones del districte.
Amb la presència del Conseller d’ICV del districte, Francesc Carmona, i una assistència de 43 persones, creiem que es pot considerar un èxit.
Es va fer un recordatori de la situació que patíem les dones fa 30 anys i a mida que la Dolors anava fent un repàs de com les dones i les persones que practicaven els avortaments eren detingudes i perseguides per la justícia (cas de Bilbao, 11 persones detingudes, i molts altres...) ens adonàvem que en certa manera hi havien similituds amb la situació actual. Ella va manifestar la necessitat de fer una tasca de pedagogia i organitzar mobilitzacions per obligar els partits polítics a discutir i aprovar al Parlament una nova llei sobre l’avortament i la seva despenalització. L’avortament i la sexualitat toquen de ple els pilars de la societat patriarcal, i els estaments més reaccionaris i conservadors no permetran mai que les dones tinguem lliure elecció sobre el nostre cos i la nostra sexualitat.
La Isabel va parlar de la vessant sanitària. Va explicar la confusió que existeix i de com es parla d’IVE (Interrupció Voluntària de l’Embaràs), i que en realitat s’ha de parlar d’ILE (Interrupció Legal de l’Embaràs). Actualment la llei recull tres supòsits:
1. Per violació, que es practica abans de 12 setmanes d’embaràs
2. Per malformació del fetus, abans de 22 setmanes
3. Per perill psicològic de la mare, sense plaços
Sota l’excusa d’aquest tercer supòsit es practiquen el 98% dels avortaments, per tant la dona continua necessitant de la tutela d’un professional per prendre una decisió que hauria de ser totalment voluntària i lliure.
Va ressaltar que a la sanitat existeixen pocs professionals preparats per practicar un avortament i les persones que el practiquen estan estigmatitzades, per tant la majoria es declaren “objectores de consciència”, figura que no existeix a nivell legal, però que serveix a la majoria de professionals com a excusa per no realitzar una pràctica mèdica i que ho fan per motius morals i no sanitaris.
Les comunitats autònomes tenen transferida la competència sobre la interrupció de l’embaràs i es produeixen situacions de discriminació entre comunitats; a Andalusia i a València és totalment gratuït, el cost total va a càrrec de l’administració, a Catalunya el Parlament va decidir transferir aquesta tasca a una associació, aquesta associació designa les clíniques sense criteri de selecció, i decideix l’ajuda econòmica a la persona que necessita el servei (tan sols un 19% dels avortaments són finançats, la resta és amb el sistema de copagament).
Durant el debat es va parlar dels aspectes legals (contàvem amb la presència d’una advocada, la Mercé Claramunt), de la necessitat d’arribar a un acord entre els diferents grups, de presentar al parlament espanyol propostes conjuntes, de mobilitzar-nos, i hi va haver la intervenció d’una persona que pertany a una ONG (a mi al menys em va colpir molt) que presta assistència a les dones immigrades professionals del sexe i la doble discriminació que pateixen per la seva situació il·legal al país, la majoria no tenen passaport (el té el seu “xulo"), i donada la situació que s’ha creat en aquests moments ningú vol practicar l’avortament sense tenir les dades de la dona.
Les conclusions:
1. Demanar la despenalització: l’avortament hauria de ser una pràctica més dintre del sistema sanitari públic i no un delicte.
2. Llei sobre l’ avortament, com la llei holandesa, 24 setmanes d’embaràs i més endavant per prescripció facultativa.
3. Assignatura d’Educació Sexual a les escoles.
4. Necessitat de posar-nos d’acord entre els diferents grups, associacions i partits polítics que defensem l’“Avortament Lliure i Gratuït”, deixar de banda les diferències i buscar els punts que ens uneixen.
5. Defensa de la lliure decisió de la dona sobre el seu cos, “Nosaltres parim, nosaltres decidim”, us sona aquest eslogan, jo que sóc una dona gran, “me retrotrae a la època de las cavernas” la Dolors també ho deia.
Desitgem que aquesta experiència de debat, xerrada i encontre es torni a repetir, juntes i junts tenim més força i estic convençuda que trobarem punts en comú per portar a terme una lluita conjunta en benefici de totes les dones.
Una abraçada i fins aviat,
Concha Curto
1 comentari:
Gràcies Concha pel "report". El debat sbre l'avortament no és fàcil, i veig que u dels principals problemes amb els qe ens trobem és que costa fins tot fer debat. la prova és que de l'escrit que es va penjar sobre l'avortament molta gent m'ha escrit més a través del correu que no pas ha escrit directament al blog. Hi ha ahgut gent de tot, que hi està d'acord, gent que hi està en contra, gent que hi posa matissos.
per tant, valoro molt positivament que en poguem, com a mínim parlar. segurament esrà un tema que es tornarà a difuminar. penso que ens costa massa parlar de tot això, però és qüestió que hi hagi un espai obert, de no deixar que la inèrcia venci. Per tant, sin prisas pero sin pausas. agafem aire que això va per llarg. per animar-nos, una notícia des de ca la dona: el 8 de març ja hi havia més de 4000 autoinculpacions...i van creixent les manifestacons de suport.
Ho podeu seguir a la web de ca a dona
Laia
Publica un comentari a l'entrada