Sota aquest títol es va fer el dimarts 30 de juny el darrer acte públic de la coalició ICV-EUiA abans que s’aprovés la LEC, l’endemà 1 de juliol.
En certa manera va ser un acte trist, semblant a un funeral, on s’enterraven les esperances posades tant per ICV-EUiA com per la Comunitat Educativa viva i progressista de Catalunya de què aquesta fos una llei feta pel nostre govern d’esquerres i, per tant, diferent de la que hauria fet un govern de CiU.
Hi havia força gent a aquesta mena d’enterrament simbòlic. Els familiars més directes van voler dir unes paraules, i així es van anar succeint les intervencions de la Dolors Camats, la nostra diputada ponent, i de la representació de les diferents associacions, sindicats i moviments educatius i pedagògics convidats a l’acte: AJEC, AEP, FAPAES, CC.OO., UGT, FMRPC, Rosa Sensat, .... i la tristesa es reflectia tant als seus rostres com en les seves paraules. L’acte es va acabar amb les intervencions (a manera de cloenda), de Jordi Miralles i d’en Joan Herrera.
Sols van semblar mig resignades les representants de FAPAES i UGT, cosa lògica donat el seu parentiu més llunyà amb l’esquerra educativa.
Tant el PSC com ERC hauran d’explicar molt bé la seva baixada de pantalons davant les patronals de les privades laica i religiosa, a les quals permetran continuar campant “a sus anchas”, alimentades per diners públics, sense les obligacions que sí haurà de fer front l’Escola Pública, la veritable damnificada de la llei, quan hauria d’haver estat la que sortís protegida i enfortida.
Aquest és el veritable pacte que han fet PSC i ERC amb CiU i no pas una llei de país i una llei que duri, com han acordat dir-ne i que ho sentirem a totes hores.
Quina oportunitat perduda pel país!!
Quina manera de desprestigiar el Govern d’Esquerres!!
D.E.P. (R.I.P.) L’Escola pública!!
Antoni
En certa manera va ser un acte trist, semblant a un funeral, on s’enterraven les esperances posades tant per ICV-EUiA com per la Comunitat Educativa viva i progressista de Catalunya de què aquesta fos una llei feta pel nostre govern d’esquerres i, per tant, diferent de la que hauria fet un govern de CiU.
Hi havia força gent a aquesta mena d’enterrament simbòlic. Els familiars més directes van voler dir unes paraules, i així es van anar succeint les intervencions de la Dolors Camats, la nostra diputada ponent, i de la representació de les diferents associacions, sindicats i moviments educatius i pedagògics convidats a l’acte: AJEC, AEP, FAPAES, CC.OO., UGT, FMRPC, Rosa Sensat, .... i la tristesa es reflectia tant als seus rostres com en les seves paraules. L’acte es va acabar amb les intervencions (a manera de cloenda), de Jordi Miralles i d’en Joan Herrera.
Sols van semblar mig resignades les representants de FAPAES i UGT, cosa lògica donat el seu parentiu més llunyà amb l’esquerra educativa.
Tant el PSC com ERC hauran d’explicar molt bé la seva baixada de pantalons davant les patronals de les privades laica i religiosa, a les quals permetran continuar campant “a sus anchas”, alimentades per diners públics, sense les obligacions que sí haurà de fer front l’Escola Pública, la veritable damnificada de la llei, quan hauria d’haver estat la que sortís protegida i enfortida.
Aquest és el veritable pacte que han fet PSC i ERC amb CiU i no pas una llei de país i una llei que duri, com han acordat dir-ne i que ho sentirem a totes hores.
Quina oportunitat perduda pel país!!
Quina manera de desprestigiar el Govern d’Esquerres!!
D.E.P. (R.I.P.) L’Escola pública!!
Antoni
1 comentari:
És cert que s'ha perdut una gran oportunitat com a govern. I no ha estat per nosaltres! La Dolors Camats ha fet una feina magnífica
Publica un comentari a l'entrada