ICV al govern municipal

Tal com vaig comentar al meu darrer article vaig tenir la sort de participar del debat sobre el paper d’ICV al govern municipal de Barcelona amb la presència de Ricard Gomà. Reflecteixo aquí algunes opinions estrictament personals. Crec que a la tertúlia va haver-hi consens en el fet de destacar que hi ha aspectes de l’aportació de la nostra força política a la ciutat que són clarament visibles. Barcelona és una ciutat amb mancances, però és evident que té alguns trets diferencials amb la resta de grans ciutats del nostre entorn que fan afirmar que sens dubte ha estat governada per les esquerres en els darrers 30 anys. I en aquest sentit la petjada d’ICV és clara. Barcelona és una ciutat amb uns serveis socials molt potents, amb una gran capacitat inclusiva, amb moltes menys barreres arquitectòniques que la immensa majoria de ciutats europees, amb criteris clars de sostenibilitat .... també van aparèixer molts dels errors comesos sobretot un urbanisme que a vegades ha estat allunyat de l’interès públic o una necessitat d’impulsar la transformació a cop de gran esdeveniment. Hi podríem sumar altres mancances o dificultats com la pressió turística, el preu de l’habitatge ... I també és cert que cada persona té una visió diferent de la ciutat en funció de les seves vivències i de la seva ideologia. Hi ha qui prioritzarà la neteja o la seguretat i hi ha qui prioritzarà la convivència i l’atenció a les persones.
Cal destacar que darrerament s’ha començat a visualitzar un canvi de prioritats en el govern de la ciutat del que ens sentim responsables i satisfets. És un canvi encara incipient, però és evident que s’ha apostat més per la política social o per fer una feina menys d’aparador. Els valors que representa Jordi Hereu com a alcalde estan molt més propers a la nostra forma de fer que els de l’anterior alcalde Joan Clos. També considero que aquest canvi també es visualitza en el nostre cas amb un perfil com el del Ricard Gomà. El prestigi de Ricard Gomà entre les persones que treballen contra l’exclusió social és clar i la seva capacitat de representar a sectors d’esquerres alternatives és prou clara, per citar tan sols dues de les seves grans virtuts.
En general hi havia consens en assenyalar que fins fa poc ICV ha tingut una capacitat d’influència en el model de ciutat poc decisiva. I aquí és on Ricard Gomà crec que va aportar també elements importants de reflexió. Tenim una tendència molt gran a considerar que model de ciutat i urbanisme són sinònims i aquí és on creiem que estem cometent més mancances. Hem d’entendre que el model de ciutat pel que treballem no és tan sols el de l’urbanisme, sinó que també és el de la cultura, el dels serveis socials o el de la mobilitat. Si entenem que el model urbanístic de la ciutat sols és una part, tot i que molt decisiva, del model de ciutat veurem que la nostra petjada és força destacada. I ho és en aspectes tan significatius com el model de mobilitat que s’està impulsant, la recollida selectiva, els serveis socials o els drets civils. Un altre element que també va sorgir amb força va ser aquesta necessitat d’influir de forma decidida en els temes urbanístics. Darrerament la capacitat de treball d’ICV en aquest àmbit ha estat clarament superiora altres moments, cal saber explicar la nostra proposta de ciutat i marcar clarament el nostre perfil per tal de articular propostes que millorin els projectes com en el cas de l’hotel del Palau de la Música o fins i tot arribant a l’oposició a projectes determinats com desgraciadament pot passar en el cas del Miniestadi. També és cert que no podem oblidar que aquest debat es feia en el marc del barri del Poblenou, un dels barris que ha viscut una transformació més gran de la seva fisonomia, amb encerts i errors. Com a principal aspecte positiu el projecte de 22@ que permet plantejar activitat econòmica i habitatge protegit, com a principal exemple de la mala previsió hi hauria la transformació de la zona de la Diagonal Mar on hi ha un urbanisme més supeditat als interessos immobiliaris.
Durant la xerrada es va reiterar la necessitat d’enfortir lligams amb el moviment associatiu i es van fer referències clares als dubtes que genera el nou model participatiu de l’Ajuntament. En aquest sentit també vaig voler fer referències a la necessitat de consolidar als Districtes espais comuns de debat que permetin evitar el risc de disgregació de la participació ciutadana, com mirem de fer a Horta-Guinardó amb el treball en el Consell Ciutadà. Algú va plantejar que l’actual model podia tenir una sensació de clientelisme (entès com a tractament de la ciutadania com a usuaris i clients, no amb to despectiu), però aquest no pot ser el nostre model. Es va plantejar la necessitat d’enfortir processos participatius que permetin la capacitat de decisió real de la ciutadania en grans aspectes que afecten a la ciutat abans que multiplicar espais on participar d’aspectes més anecdòtics. Per tant impulsar el debat sobre la Diagonal, sobre el patrimoni o sobre la mobilitat i no sobre on han d’estar els contenidors o de quin color són les papereres (portant-ho a la caricatura).
La perspectiva de les properes municipals ens dóna un marge important de treball, però caldrà saber explicitar quina és la capacitat d’ICV-EUiA d’aportar un gir a l’Ajuntament que ens permeti resituar les prioritats i també situar tot el potencial que té el propi Ricard Gomà. La sensació que dóna és un esgotament dels diferents models que representem les forces polítiques, cal per tant explicitar els compromisos de cada formació. També cal tenir en compte que cada cop més les eleccions es decideixen en un marge de temps menor i que els aspectes circumstancials poden ser decisius per decidir el proper govern municipal. Podem ser claus en aquest nou escenari però ens haurem de guanyar la confiança de la gent. Tenim capacitat, ganes i autocrítica com per poder afrontar els canvis que creiem que la nostra ciutat necessita.

Pere Nieto