No n'hi ha prou sols amb l'Ajuntament

Hi ha una cosa que sempre m’ha fet gràcia, la ciutat es pot interpretar des de molts racons. Jo algunes vegades ho faig des del meu petit passatge del Poblenou. Ara han començat les obres per arreglar el carrer i fer-lo de plataforma única. És un carrer que no arriba als 6 metres d’ample i on la vorera és absolutament impracticable per una cadira de rodes o per un cotxet. El Districte d’Horta-Guinardó ha optat sempre per millorar l’accessibilitat. Ho dic per coneixement propi, vaig ser durant un quants anys conseller d’ICV a Sant Martí i una de les responsabilitats que vaig tenir va ser la del Consell de Persones amb Discapacitat. El regidor Francesc Narváez tenia aquest tema clar. Ara s’està fent la remodelació de tots els passatges del nucli més històric del Poblenou, fet que comporta bàsciament dues coses, la dignificació del carrer i la supressió de barreres històriques. Si parléssim de quin ha de ser el nivell de protecció del casc antic del Poblenou o quin ha de ser el model de tractament del barri discreparíem més, però aquestes intervencions aprofitant els Fons Estatals (el que es coneix com a fons Zapatero), estan millorant la vida quotidina de la gent.

Però ahir a l’arribar a casa vaig veure aquesta imatge que teniu a la foto. És el tram on encara no hi ha obres. Degut a les obres precissament el passatge és de doble direcció per accedir a les nombroses places d’aparcament que hi ha al passatge i per tant cal anar amb molt de compte tant el cotxes que entren i surten dels aparcaments com els vianants. Hi ha gent però que no ho té clar i no sé si de forma premeditada i coordinada dues motos aparquen a les dues voreres just a la cantonada del gir. S’ha de permetre això? Aquestes motos aparcades suposen un greu problema de seguretat viària i accessibilitat quan poden aparcar a 50 metres d’aquí. Potser sí que és cert que haurem d’incrementar el nostre compromís de control social de l’espai públic. La ciutat avança, potser no tant com voldríem però avança, però hi ha gent que deixant una moto aparcada on volen faran inútils les inversions per millorar l’accessibilitat. No ho hem de tolerar.

Pere Nieto

Hi ha una manera d'esquerres de fer política de seguretat

És quasi inevitable sentir la paraula “seguretat” i pensar en la policia. No pensem en el treball, ni en el trànsit, ni en els efectes del canvi climàtic en el medi ambient, ni en la qualitat dels aliments que mengem…

Igualment quan sentim la paraula “delinqüència” pensem en el carterista o en l’atracador d’una botiga. No ens ve a la ment un tal Millet (aquest sí tractat arreu com a Señor Millet), ni Lehman Brothers. I tanmateix aquests han robat més diners que un miler de carteristes junts.

No és casual. És producte d’un cert concepte de seguretat promogut i instaurat durant anys per la dreta social, política i econòmica que selecciona el què és o no és una amenaça, un perill o una conducta reprovable en funció dels seus interessos.

Els efectes d’aquest discurs reaccionari es posa més de manifest en moments de crisi econòmica greu com la que estem vivint, de creixent atur, de precarietat, d’incertesa, de canvis socials... Els problemes i les angoixes es multipliquen. Qui són els culpables i on son? Davant la manca de responsables es corre el perill d’acabar atribuint aquesta tensió desconcertant a aquells més indefensos amb qui es comparteix, i sovint es competeix, pels escassos recursos: aturats vs. treballadors, autòctons vs. immigrats, joves vs. adults... Un terreny sempre abonat per carregar les tintes sobre els més dèbils i els més afectats per la crisi.

I aleshores sorgeix el fantasma de la inseguretat. Com afirma Joan Subirats, a poc a poc anem passant de “barris en perill” a “barris perillosos”. La política social actua a més llarg terme, en canvi la mà dura té efectes immediats. Com si fent desaparèixer de la vista els símptomes de la crisi (pobresa, exclusió, explotació sexual, atur juvenil, conflictivitat social i convivencial...) estiguéssim eliminant-la, com si pintant la façana de l’edifici l’interior s’hagués d’endreçar sol per art d’encanteri.

D’aquesta manera, i amb l’ajuda inestimable de força mitjans de comunicació, es desvia l’atenció dels poders econòmics i de la necessitat de prendre mesures, i es retorna a la ciutadania, en particular al sector més indefens, menys rellevant políticament. I no faltarà qui ho utilitzi per treure’n rèdit electoral. I no faltarà qui ho aprofiti per vendre falses seguretats. El darrer cas el tenim en la polèmica sobre la prostitució al carrer que de les pàgines del diari va saltar al debat social i polític. I ràpidament van aparèixer les exigències de més repressió sense aturar-se a considerar l’arrel del problema

Precisament per tot això, i molt especialment en l’actual context de crisi, l’assumpció d’ICV de les competències d’Interior al Govern de la Generalitat té un extraordinari valor. Perquè significa donar batalla en un terreny fins ara dominat pels valors conservadors en un camp essencial per a la transformació i el progrés social.

Així és, en aquests tres anys estem esquinçant el pensament únic de les polítiques de seguretat, estem canviant la cultura dominant, tant en la teoria com en la pràctica:

• Ho fem quan reivindiquem el concepte de seguretat pública (front a la privada), la de tots i totes, especialment la d’aquells més desafavorits (dones maltractades, persones immigrades víctimes de xarxes d’explotació, infants i gent gran...).

• Ho fem quan denunciem que no s’ha d’afrontar un problema social (com la prostitució al carrer) recurrent a la repressió policial i, en canvi, posem tota la nostra atenció en la persecució de les màfies explotadores. Des d’ICV entenem que les polítiques de seguretat han de treballar en col·laboració amb la resta de polítiques socials per tal de garantir els drets i llibertats de tothom, i no per acabar reprimint la pobresa.

• Ho fem quan atorguem l’atenció que es mereix a la seguretat vial i impulsem una conducció tranquil·la i sostenible (amb la velocitat variable i els 80km, prestant màxima atenció als més vulnerables com les motos, els vianants i els ciclistes; reduint el nombre de morts en un percentatge rècord).

• Ho fem quan apostem per una policia de proximitat que col·labora amb la societat civil per prevenir els fets delictius i millorar l’eficàcia policial. Per això hem creat el Consell de Seguretat en el que hi participen entitats i institucions per un objectiu comú.

• Ho fem quan promovem la màxima transparència i la professionalitat dels Mossos d’Esquadra mitjançant la instal·lació de les càmeres a la comissaria (que han eliminat les denúncies, la majoria falses) o la creació del comitè d’ètica de la policia.

• Ho fem quan apostem per la interlocució i la prevenció per evitar la repressió i assegurar els drets col·lectius de manifestació i de lliure expressió (mitjançant la creació d’una Unitat d’Interlocució i Mediació dins del cos de Mossos d’Esquadra)

I així un llarg etcètera. Molts d’aquests canvis no són de matís, són girs de 180 graus en la manera d’entendre la societat i, per tant, l’acció pública que se n’ha de derivar.

En definitiva, ICV està gestionant més poder que mai en la seva història i ho està fent amb una incidència social destacada en àmbits decisius per la vida de les persones, especialment les més humils: medi ambient, habitatge i, per suposat, també seguretat.

Sergi de Maya Garcia

Reunió de la CESM 06/10/2009

Abans d'ahir es va cel•lebrar la CESM (Comissió executiva de Sant Martí) i vam adquirir el compromís d'informar breument dels continguts de la reunió a tota la militància. Per tant a partir d'ara tindreu penjat al blog la informació dels diferents actes, reunions i activitats que es fassin al districte.

La Carlota, responsable de Dones de Sant Martí, va informar del procés que s'està portant a terme per la preparació del II Congrés de Dones de Barcelona. La convocatòria ha sigut un èxit ja que hi han més de 1000 dones inscrites. Aixó implica que no es pugui portar a terme un debat polític tranquil i profitós però sí que es poden extreure idees per incloure en el proper programa de govern. Una de les crítiques que es van fer va ser la no presència de partits polítics, sí que hi seran les dones que participen en els diferents partits, però es vol defugir del protagonisme. Potser que sigui més adient, però d'alguna manera es una discriminació envers les dones que están treballan i lliutant per la igualtat i pels drets de les dones, no volem més protagonisme que la resta d'associacions o entitats sino el mateix.

Es va elaborar un nou pla de treball pel curs polític 2009/2010, quan estigui totalment definit el penjarem al blog.

En Francesc ens va explicar com està el procés de trasllat del Casal de Gent Gran Joan Casanelles, també en el seu moment es penjarà un article explicant tot el procés. A petició d'ICV-EUiA, al districte, es va celebrar una reunió dels consellers i les conselleres amb els tècnics i les tècniques de barri, per tal de posar en comú el desenvolupament de la nova tasca d'aquests professionals, reunió que va ser molt profitosa.

Al CN (Consell Nacional), es va presentar el Joan Herrera com a cap de llista (veure article) i es va aprovar el document d'Estratègia electoral.

Tenim un repte de cara a les eleccions municipals per donar a conèixer el nostre cap de llista, en aquest sentit es van començar a llençar idees sobre les accions que es poden fer al districte, i també es va parlar de la necessitat de revalorar la tasca de l'apoderat i l'apoderada i de com podem animar a la gent a participar-hi. Aquesta tasca té més importància de la que podem pensar.

Una abraçada
Concha Curto

Joan Herrera serà candidat a les primàries d’ICV

El secretari general d’ICV, Joan Herrera, va anunciar dissabte al Consell Nacional de la formació ecosocialista la seva intenció de presentar-se com a candidat a les eleccions primàries d’ICV per encapçalar la llista per les eleccions al Parlament de Catalunya. ICV dóna així el tret de sortida al procés que conclourà amb l’elecció del candidat el proper 19 de novembre.

Resumim una part del seu discurs al Consell Nacional.

Durant la seva intervenció davant la direcció ecosocialista i que ha repetit davant dels periodistes en roda de premsa, Herrera va explicar que es presenta “amb la mateixa il•lusió” amb la que va començar a militar fa gairebé 20 anys a l’agrupació de Sant Martí i amb “més convenciment” que “ICV és avui el projecte polític necessari per seguir transformant la societat catalana i construir un país més just i ecològicament sostenible, especialment en aquest context de greu crisi econòmica que estem vivint”.

Herrera, que va dir que ha pres la decisió de presentar-se sent conscient de l’enorme responsabilitat que suposa liderar electoralment un projecte que avui desenvolupa importats responsabilitats de govern, va manifestar que es presenta “defensant la millora de la xarxa de rodalies de Catalunya, l’aposta per un canvi de model productiu basat en l’economia verda, la lluita contra el canvi climàtic o la defensa de l’autogovern de Catalunya i el seu Estatut” de la mateixa manera que ha estat fent aquests anys al Congrés.

“El meu objectiu, la meva responsabilitat és, amb l’esforç col•lectiu de tota l’organització, fer créixer Iniciativa perquè sigui una força més decisiva en una nova majoria d’esquerres” va dir el secretari general que també va destacar que “Catalunya no ha de fer passes enrere, no pot mirar al passat. Amb el creixement d’Iniciativa anirem cap endavant, amb una nova etapa del Govern d’esquerres com la millor garantia per fer front a la crisi”.

“Per assolir aquests objectius, per superar la crisi, reduir l’atur i avançar cap a un canvi de model productiu serà imprescindible teixir aliances, especialment amb els sindicats i amb l’ecologisme social, i també amb aquells sectors empresarials que veuen en la protecció del medi una oportunitat per crear llocs de treball”, va destacar Herrera.

Per altra banda, el també diputat al Congrés va dir que “ara més que mai hem de posar en valor la manera honrada i diferent de fer política de la gent d’ICV, per fer que el conjunt de la ciutadania torni a creure en la política.

Per tot això, el secretari general ecosocialista va demanar el suport a l’organització “per assumir conjuntament aquesta responsabilitat i seguir construint un país que tingui el benestar de les persones i la preservació del medi ambient en el nucli de la societat i del seu govern”.

És evident que desde el districte de Sant Martí hem de donar tot el suport a la seva candidatura, el Joan és el nostre candidat, ha començat la seva tasca política al nostre districte i no cal dir que la majoria de la gent se l’estima molt, i ha demostrat la seva vàlua com dirigent nacional de JEV i com a diputat al Congrés.

Concha Curto

Festival intercultural DIVERSITY 21

El sábado 3 de Octubre se llevó acabo desde las 9:30h hasta las 23h en el Distrito de Sant Martí en la Farinera del Clot, el festival Intercultural DIVERSITY 21, bajo la dirección de Sophie Blow. Un festival que tiene como objetivo mostrar la diversidad y el mestizaje cultural de una sociedad como la catalana y esto en un Distrito tan intercultural como el de Sant Martí. Hubo un espacio para el teatro, la danza, la música, proyecciones audiovisuales, artes plásticas y un espacio gastronómico dónde estuvieron representados diferentes países y continentes. Un festival que contó también con la presencia del Conseller ICV de Sant Martí el Sr. Francesc Carmona Pontaque. Quién recalcó los valores de interculturalidad y respeto al medio ambiente.

Ernesto Carrión