Dijous passat vam celebrar un nou sopar tertúlia de gent al voltant d’ICV del barri del Poblenou. El tema va ser l’ensenyament i aquest cop no vam comptar amb ponent, tot i que el debat va ser tan intens com sempre o encara més. La temàtica del sopar va fer que s’incorporessin gent per primer cop al sopar vinculada al món de l’ensenyament al nostre barri. Va ser un debat intens que de fet no vam acabar i que estem buscant les fórmules per continuar-lo. No pretenc resumir el que es va dir, seria prepotent pretendre-ho, per la riquesa dels matisos i perquè precisament la gràcia d’aquests debats és parlar sense tancar conclusions ni ser políticament correctes. Per tant expresso comentaris meus a partir de la interessant tertúlia que vam tenir.
Un dels elements que va acaparar la primera part del debat va ser la doble xarxa d’ensenyament públic i concertat al nostre barri. Curiosament es produeix una situació al Poblenou que no és equiparable a la resta de la ciutat. El dèficit històric de places escolars públiques al nostre barri va suposar un descrèdit de les escoles públiques. Els darrers anys i gràcies a la possibilitat d’oferir solars d’equipament lliures i al creixement demogràfic del barri s’han obert noves escoles al Poblenou. Algunes d’aquestes escoles amb un nivell molt alt tan pel que fa als mitjans com als equips docents. Per altra banda l’escola concertada no ha tingut cap creixement al llarg dels darrers anys i el que ha destacat ha estat les inversions d’algunes d’aquestes escoles per posar-se al dia. La major part de les escoles concertades del Poblenou, a diferència d’altres barris i fons i tot del propi districte, són escoles amb un bon nivell escolar, no són escoles religioses estrictament, no tenen caràcter elitista i estan molt implicades en la vida del barri. Bona part del moviment associatiu del barri que ara té més de 40 anys són antics alumnes d’aquestes escoles pel dèficit d’escola pública de qualitat al barri. Aquesta situació provoca una situació curiosa. Pot semblar que existeixi una doble xarxa d’escola pública al Poblenou. Per una banda escoles noves, amb recursos i que fan una selecció de personal a partir de criteris com les quotes de pagament a l’AMPA o el propi estil de les famílies i per altra banda escoles on es concentren per una banda famílies immigrants i algunes famílies de tota la vida del barri (a vegades per la mateixa manca de recursos i a vegades per la seva actitud militant en favor de l’escola pública).
Les conclusions són clares, cal fer una aposta per una xarxa d’ensenyament públic al barri, que no tan sols ho sigui en la seva titularitat, sinó també en la seva tasca. Cal que hi hagi criteris d’inspecció clars que permetin evitar la picaresca de les escoles concertades en la selecció del seu alumnat, però també cal un treball perquè la xarxa de titularitat pública no esdevingui també una doble xarxa perquè això tindria conseqüències nefastes. Cal un treball de les administracions però també de la societat civil per prestigiar tota l’escola pública, garantint que els recursos siguin els necessaris i les eines les oportunes per no crear ghettos a cap escola. Al Poblenou tot i no tenir un alt nivell de població immigrada s’ha estigmatitzat a determinades escoles en aquest sentit i això ha estat un problema, i més quan una part de la població que ha vingut de nou al barri exigeix un ensenyament públic però a vegades segregador. I la clau és la bona feina però també el finançament necessari. Amb un finançament seriós l’escola pública no hauria de tenir por de la doble xarxa. I també va rondar pel sopar un repte. És possible i és positiu plantejar-se la incorporació de bona part de la xarxa concertada a la xarxa pública?
Com veieu temes candents i difícils. Avui sols he plantejat algunes de les coses que van anar sortint, però encara podem parlar del tema de l’autonomia de centre, de la responsabilitat social sobre l’educació, de la llengua com a factor d’integració, dels processos de matriculació ... per tant en seguim parlant.
Pere Nieto
7 comentaris:
M'ha agradat molt el resum que has fet sobre el debat de l'educació pública versus concentrada.
Rosa
A mi també m'agrada, i veig que em vaig perdre un sopar interessant. Si hi ha segona part (que el tema dóna i molt) miraré de no fallar.
Laura
Intento escriure una mica sobre el sopar d'educació i comentar algunes coses que ha dit el Pere. Em direu radical però crec que si no deixem ben clares les coses correm el perill de dir ambigüitats i crear confusions.
La defensa a l'escola pública ha d'esser decidida i rotunda des d'un punt de vista de l'esquerra, perquè és la única que garanteix la igualtat i l'equitat, per tant la única que és justa. I evidentment és una obligació de l'estat i els ens públics que sigui una escola de qualitat, amb tots els recursos suficients per atendre tota la població escolar sense ghettos ni discriminacions. I l'escola publica, és això: pública en tots els sentits!, tant a nivell de finançament com de gestió. No confonguem: no existeix una doble xarxa d'escoles publiques, l'escola publica és una, l'altra és una escola que "reb diners del fons públic" i que, equivocadament, no se li passa la mateixa factura ni té les mateixes condicions ni obligacions. Es mou amb uns privilegis més o menys elevats segons el tipus d'escola però sempre sota uns paràmetres de preservar un status determinat amb un objectiu determinat, sigui social, religiós o ideològic del tipus que sigui. I aquest fet atempta contra la igualtat i l'equitat, afavoreix la selecció d'alumnat i porta a minvar el prestigi social de l'escola pública que ha de subsistir amb més dificultats educatives i menys recursos.
Un altre tema és la mala consciència que puguem tenir una o altra persona per les nostres contradiccions entre la teoria i la nostra pràctica quotidiana... És cert que gran part del moviment associatiu del barri es nodreix d'antic alumnat d'aquestes escoles concertades però no oblidem que com molt bé s'ha observat són en general persones de quaranta anys, és a dir provenint de les escoles del franquisme i la transició, per tant una situació molt diferent, on en principi l'escola pública era sovint transmissora d'una ideologia fascista i anticatalanista, per tant poc valorada per les classes socials progressistes del nostre país. Però una vegada més potser hem d'aprendre d'aquelles escoles cooperatives de l'època i la coherència del seu final. És per això que una de les coses que més em va agradar va ser la suggerència de que si realment es tracta d'un tipus d'escoles no lucratives, que inclús tenen pèrdues any rere any, tal com es diu a vegades, que el seu interès és únicament l’èxit escolar i l'educació de l'alumnat... la sortida adequada per satisfer el dèficit de places escolars que podria suposar si totes elles tancaven, seria fer un segon CEPEC, és a dir, que totes aquestes escoles concertades que reben diners del fons públic, passessin a ser publiques realment, amb els mateixos drets i les mateixes obligacions, sense privilegis de cap mena. PODRIEM PROPOSAR-HO!
Si aconseguíssim que totes les escoles de Poble Nou i de Sant Martí passessin a ser públiques fomentant la implicació de les famílies i hi hagués un repartiment equitatiu d'alumnat i professorat, utilitzant el pressupost públic per millorar la qualitat de tot l'ensenyament, impulsant les mesures necessàries per l'alumnat amb necessitats especials o amb menys recursos , defensant un ensenyament postobligatori digne i de qualitat... aconseguiríem un barri i un districte cohesionat i modèlic amb un ensenyament públic sòlid i amb prestigi i, sens dubte, ens donaria possibilitat d'educar uns nois i noies amb uns valors basats en la justícia i la solidaritat.
Carlota.
Carlota, entenc el que planteges però crec que precisament la provocació va estar bé en aquest tema. És cert que a mi em van quedar les ganes de saber més coses de com viviu la gent de l'ensenyament la vostra feina dins de les aules a Sant Martí. Espero que ens ho expliqueu tu i altres persones que s'animin.
Veig que el debat segueix i es prou interesant en la defensa de l'escola pública. Soc defensor del sistema públic d'ensenyament però en primer lloc posso la qualitat de l'ensenyament dins una xarxa finançada des de lo públic, amb una administració educativa que garanteixi la qualitat, la igualtat d'oportunitats i la diversitat cultural, que fomenti la participació i la integració de tota la comunitat educativa... i a on les families puguin escollir centre educatiu pels seus fills i filles....i a on es garanteixi el laicisme....Que segueixi el debat, Carlota i Pere.
Dionisio
A aquestes alçades de l'any ja podeu anar repetint el sopar... Aquesta vegada podeu parlar de temes més 'pràctics' o 'bàsics', com les actuacions del Consorci any rere any: uns canviant l'escola de localització, altres creant bolets de P3 quan hi ha escoles al barri amb oferta disponible (serà que és només disponible per a la 'matrícula viva'?)
En qualsevol cas, molt interessant el que comenteu...
Salutacions
Benvolguda Sílvia,
I tant que podríem seguir parlant i no pateixis que miraríem de fer-t'ho saber.
Publica un comentari a l'entrada