La darrera vaga del sector es remunta a l’any 2001. Hem passat uns anys en què ha predominat la negociació i la concertació, com va ser la implantació de la 6ª hora a primària i més recentment el PNE (Pacte Nacional per a l’Educació). Però amb l’arribada del conseller E. Maragall se li detecten unes idees preconcebudes que duu a sobre i que s’han plasmat en unes Bases sobre les quals elaborar la LEC (Llei d’Educació de Catalunya).A destacar, tres aspectes: 1er. Tendència a la privatització de les direccions dels centres públics (tema -el de la privatització- molt arrelat en el socialisme espanyol) i això lligat amb el reforçament de l’autoritat, i en detriment –és clar- de la democratització dels centres.
2n. I no deslligat del primer, la idea de carregar les “culpes” del que no va prou bé a l’educació a les aules, sobre el professorat. Això és greu perquè pot portar a una retallada de drets laborals que han costat molt d’assolir i inmers en el sentir generalitzat del personal docent d’anar saturats, sobrecarregats i estressats.
3er. Si hem aprovat recentment el PNE i amb un consens que mai s’havia produït, les bases de la llei, ja les tenim marcades. No es pot obviar el PNE i fer una llei al marge partint d’uns principis que no surten al pacte.
La convocatòria era unitària, es va fer amb temps i la resposta ha estat molt important, com ho demostra la gran participació a les manifestacions fetes a les capitals del país i sobretot a BCN. I no era fàcil, perquè era una vaga molt política, en el sentit que no hi havia motius econòmics, ni de millores pel professotat, sinó que ha estat per raons de fons, sobre com entenem que hauria de ser l’ensenyament a Catalunya. Quedi clar que no és en contra de fer una llei, que contempla el nou Estatut, sinó amb l’enfocament que cal que tingui per millorar els resultats educatius. Volem que el sector de les treballadores i treballadors hi participi –com no pot ser d’altra manera- , per mitjà dels representants que hem elegit.
Dos comentaris finals: Ara la pilota la té el Conseller i espero que la sàpiga jugar bé, escoltant i negociant amb totes les parts implicades. Espero que no faci una sortida endavant, enfrontant mares i pares amb el professorat, cosa que seria un desastre.
I per últim, respecte de la vaga, s’ha produït una indefinició i una tebior en els comunicats fets per ICV, crec que preocupant, limitant-se –de fet- a fer una crida al diàleg de les parts; espero que en el moment de negociar la llei no hi hagi cap tebior, sinó que ICV defensi amb rotunditat l’ensenyament públic i tots els principis irrenunciables, que hem anat elaborant i posant al dia al llarg dels anys.
Antoni Pascual
2 comentaris:
Estic d'acord que la postura d'IC-V és d'indefinició i de tebior en front de la oposició del porfessorat de Castalunya a la LLei d?educació tal i com s'ha proposat. Us recordo que difícilment es pot dir que el PN d'E va ser fruit del consens, perquè ni molts docents (sobretot Mestres, a través d'USTEC i Rosa Sensat, que no van recolzar-lo, el PN d'E), precisament perquè ja veiem molta indefinició en el que ara s'està fent servir per justificar l'injustificable.)IC-V no pot quedar al marge del debat.
GLORIA RODRIGUEZ
En tot cas, hi ha una cosa clara: No es pot fer una llei d'educació en contra de la majoria del professorat que és qui l'hauria d'aplicar. Bé, sí es pot fer la llei, però seria una llei morta. A l'estil de la dreta més "rancia".
Jo (professor d'universitat) vaig anar a la mani per vàries raons, però la definitiva va ser escoltar a Esperanza Aguirre defensar la proposta.
Francesc Carmona
Publica un comentari a l'entrada