Codi d'Ètica dels Mossos d'Esquadra

Davant la confrontació que s’ha desencadenat a l’entorn de l’aprovació del Codi d’Ètica de la policia, aquí teniu el link d’un vídeo penjat al youtube http://www.youtube.com/watch?v=Pulb8ICLMxI perquè el mireu i, si ho creieu oportú, el feu córrer. Crec que dóna forces arguments sobre el fons de la qüestió, en només 2 minuts i 18 segons. Només ICV-EUiA ens hem atrevit a aprovar-lo, però sense recolzament social tindrà els seus dies comptats, perquè CiU i PP ja ho avisen als seus programes electorals i els altres els hi fa por tot el que soni a radicalitat democràtica.

Concha Curto

ICV-EUiA condemna els incidents violents registrats ahir a Barcelona

El president del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha advertit avui que "els incidents violents del passat dimecres, que condemnem sense pal·liatius, no han de tapar l'èxit de la vaga general, que obliga el govern de l'Estat a escoltar el clam de la ciutadania i rectificar el carreró neoliberal en què s'ha ficat de la mà de CiU".
En el debat del Consell Plenari de l'Ajuntament, Gomà ha advertit que "no caurem en la trampa de dotar de contingut polític" els incidents ni les persones que els van protagonitzar "perquè no el tenen", i ha denunciat la voluntat del PP "d'instrumentalitzar la condemna de la violència per fer una criminalització arbitrària d'alguns col·lectius socials". "Nosaltres no criminalitzarem mai els moviments socials que s'expressen de forma pacífica, i condemnarem sempre la violència, vingui d'on vingui", ha afegit.
"No és bo fer lliscar discursos que estigmatitzen la nostra ciutat", ha afirmat Gomà, assegurant que "hi ha col·lectius que protagonitzen actes de violència urbana a diverses ciutats europees i Barcelona no n'és l'excepció, però tampoc n'és un focus de crida".
El president d'ICV-EUiA al Consistori ha celebrat la "vocació de consens" que ha permès l'aprovació, per part de tots els grups menys el PP, d'una moció d'urgència que condemna els actes vandàlics i expressa la "indignació per la utilització que grups violents han fet de la vaga general".
El text també recull que "l'Ajuntament de Barcelona es personarà com a acusació particular contra els responsables d'aquests actes violents", i que convocarà la Junta de Seguretat "per tal de definir de forma consensuada les línies d'actuació amb l'objectiu d'evitar que es tornin a produir fets d'aquesta magnitud a la nostra ciutat".

Ricard Gomà assisteix a la manifestació convocada amb motiu de la vaga general

Ricard Gomà assisteix a la manifestació convocada amb motiu de la vaga general
"Hem d'exigir al Govern que aturi la seva deriva neoliberal i no utilitzi la crisi per desmantellar l'Estat del Benestar i impulsar retallades de drets socials inacceptables"
El president del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, juntament amb els càrrecs electes i treballadors i treballadores de la coalició al Consistori han assistit a la manifestació convocada pels sindicats amb motiu de la vaga general. Gomà ha fet una crida a la "mobilització massiva dels barcelonins i barcelonines per dignitat i contra la resignació".
"Aquesta ha de ser una vaga dels col·lectius que estan patint la crisi contra aquells qui l'han provocada", ha assegurat Gomà. "Hem d'exigir al Govern que aturi la seva deriva neoliberal, i que no utilitzi la crisi com a excusa per al desmantellament de l'Estat del Benestar i per impulsar retallades de drets socials que són inacceptables".
Gomà, que ha participat aquesta setmana en el repartiment de 10.000 exemplars del número especial de la revista Treball dedicat a la vaga general, ha recordat que tot el grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament està secundant l'aturada. La coalició ecosocialista ha traslladat també al proper Consell Plenari una proposta de les organitzacions sindicals per tal que els descomptes salarials aplicats als treballadors i treballadores de l'Ajuntament que exerceixin el seu dret a vaga siguin destinats a projectes de cooperació.

La reforma de l’impost de successions

La reforma que el PSC i ERC proposen fa que les grans herències, a la pràctica, deixin de pagar i que es deixi de recaptar (per part de la Generalitat) entre el 80 i el 90% de l’import actual, amb el que això suposa de perjudici per a les polítiques socials.

ICV aposta per una reforma de l’impost. Proposa que el 90% de les persones que el pagaven deixin de fer-ho, però que els més rics continuïn pagant.

Ara ja, quan una persona es mor, el que era el seu habitatge habitual està pràcticament exempt de tributar, per tant només hem de tenir en compte a l’hora de calcular el cabal hereditari) d’altres coses: segones, terceres, ... residències, diners, valors, ... D’aquests imports només estan exempts de tributar, tant per al cònjuge com per als fills els primers 18.000,- euros, per a cada un. En la proposta d'ICV ho estaria, com a mínim, per 200.000,-

Aquí si que ens trobem que algunes classes mitjanes tenen potser (a més de l’habitatge habitual), segona residència i uns quants diners.

Em limitaré a comparar les dues propostes en els casos en què heretin el cònjuge i/o els fills.

PSC i ERC proposen que el cònjuge estigui exempt en 500.000,- euros i els fills en 400.000,-.
ICV proposa que el cònjuge estigui exempt en 200.000,- i els fills en 250.000,- euros.

Veiem un exemple en què els hereus siguin el cònjuge i dos fills:

Suposem que hi ha una herència d'un pis de 500.000,- euros de valor cadastral (preu de mercat entre 1.000.000,- i 1.250.000,-), i un patrimoni d’1.300.000,- euros. (Això ja es pot considerar, com podem veure, una persona de classe alta).

A part del pis, si suposem que l’herència va repartida així:

Cònjuge 500.000,-, 1r fill 400.000,-, 2n fill 400.000,-, segons la proposta del PSC i ERC no pagarien res, en canvi segons la proposta d’ICV, pagarien menys que ara però no estarien exempts del tot, ja que haurien de pagar el % corresponent sobre:

Cònjuge: 500.000 - 200.000 = 300.000 euros (a pagar 53.798,80, segons l'actual tarifa).
Fill 1 i fill 2 (cada un): 400.000 - 250.000 = 150.000 euros (a pagar 20.620,80, segons l'actual tarifa).

Hem de tenir en compte també que els impostos que s’han de pagar (ja ara) es poden pagar dels diners de l’herència i no cal que ningú hagi de demanar un préstec per poder pagar.

Si algú és el fill, i a part del pis, hereta 400.000,- euros i ha de pagar impostos sobre 150.000,-, no estarà content d’aquests diners que li cauen sense haver-hi fet res?

Les classes mitjanes i baixes no estan en el supòsit d’heretar tants diners, per tant hem de tenir en compte que, segons la proposta d’ICV, i continuant amb l’exemple anterior de cònjuge i dos fills, deixarien de pagar, els hereus que, en conjunt, heretessin, a part del pis, fins a 750.000,- euros.

Montserrat

La Eulàlia Vintró opina respecte al cas Millet

Us presentem unes declaracions de la Eulàlia Vintró als Matins de Catalunya Ràdio (amb en Manel Fuentes), fetes avui, respecte a l'anomenat "cas Millet".
La gravació d'audio ha estat extreta de l'arxiu de Catalunya Ràdio. La imatge de Candidature of the Barcelona Process: Union of the Mediterranean.

Hi ha una manera d'esquerres de fer política de seguretat

És quasi inevitable sentir la paraula “seguretat” i pensar en la policia. No pensem en el treball, ni en el trànsit, ni en els efectes del canvi climàtic en el medi ambient, ni en la qualitat dels aliments que mengem…

Igualment quan sentim la paraula “delinqüència” pensem en el carterista o en l’atracador d’una botiga. No ens ve a la ment un tal Millet (aquest sí tractat arreu com a Señor Millet), ni Lehman Brothers. I tanmateix aquests han robat més diners que un miler de carteristes junts.

No és casual. És producte d’un cert concepte de seguretat promogut i instaurat durant anys per la dreta social, política i econòmica que selecciona el què és o no és una amenaça, un perill o una conducta reprovable en funció dels seus interessos.

Els efectes d’aquest discurs reaccionari es posa més de manifest en moments de crisi econòmica greu com la que estem vivint, de creixent atur, de precarietat, d’incertesa, de canvis socials... Els problemes i les angoixes es multipliquen. Qui són els culpables i on son? Davant la manca de responsables es corre el perill d’acabar atribuint aquesta tensió desconcertant a aquells més indefensos amb qui es comparteix, i sovint es competeix, pels escassos recursos: aturats vs. treballadors, autòctons vs. immigrats, joves vs. adults... Un terreny sempre abonat per carregar les tintes sobre els més dèbils i els més afectats per la crisi.

I aleshores sorgeix el fantasma de la inseguretat. Com afirma Joan Subirats, a poc a poc anem passant de “barris en perill” a “barris perillosos”. La política social actua a més llarg terme, en canvi la mà dura té efectes immediats. Com si fent desaparèixer de la vista els símptomes de la crisi (pobresa, exclusió, explotació sexual, atur juvenil, conflictivitat social i convivencial...) estiguéssim eliminant-la, com si pintant la façana de l’edifici l’interior s’hagués d’endreçar sol per art d’encanteri.

D’aquesta manera, i amb l’ajuda inestimable de força mitjans de comunicació, es desvia l’atenció dels poders econòmics i de la necessitat de prendre mesures, i es retorna a la ciutadania, en particular al sector més indefens, menys rellevant políticament. I no faltarà qui ho utilitzi per treure’n rèdit electoral. I no faltarà qui ho aprofiti per vendre falses seguretats. El darrer cas el tenim en la polèmica sobre la prostitució al carrer que de les pàgines del diari va saltar al debat social i polític. I ràpidament van aparèixer les exigències de més repressió sense aturar-se a considerar l’arrel del problema

Precisament per tot això, i molt especialment en l’actual context de crisi, l’assumpció d’ICV de les competències d’Interior al Govern de la Generalitat té un extraordinari valor. Perquè significa donar batalla en un terreny fins ara dominat pels valors conservadors en un camp essencial per a la transformació i el progrés social.

Així és, en aquests tres anys estem esquinçant el pensament únic de les polítiques de seguretat, estem canviant la cultura dominant, tant en la teoria com en la pràctica:

• Ho fem quan reivindiquem el concepte de seguretat pública (front a la privada), la de tots i totes, especialment la d’aquells més desafavorits (dones maltractades, persones immigrades víctimes de xarxes d’explotació, infants i gent gran...).

• Ho fem quan denunciem que no s’ha d’afrontar un problema social (com la prostitució al carrer) recurrent a la repressió policial i, en canvi, posem tota la nostra atenció en la persecució de les màfies explotadores. Des d’ICV entenem que les polítiques de seguretat han de treballar en col·laboració amb la resta de polítiques socials per tal de garantir els drets i llibertats de tothom, i no per acabar reprimint la pobresa.

• Ho fem quan atorguem l’atenció que es mereix a la seguretat vial i impulsem una conducció tranquil·la i sostenible (amb la velocitat variable i els 80km, prestant màxima atenció als més vulnerables com les motos, els vianants i els ciclistes; reduint el nombre de morts en un percentatge rècord).

• Ho fem quan apostem per una policia de proximitat que col·labora amb la societat civil per prevenir els fets delictius i millorar l’eficàcia policial. Per això hem creat el Consell de Seguretat en el que hi participen entitats i institucions per un objectiu comú.

• Ho fem quan promovem la màxima transparència i la professionalitat dels Mossos d’Esquadra mitjançant la instal·lació de les càmeres a la comissaria (que han eliminat les denúncies, la majoria falses) o la creació del comitè d’ètica de la policia.

• Ho fem quan apostem per la interlocució i la prevenció per evitar la repressió i assegurar els drets col·lectius de manifestació i de lliure expressió (mitjançant la creació d’una Unitat d’Interlocució i Mediació dins del cos de Mossos d’Esquadra)

I així un llarg etcètera. Molts d’aquests canvis no són de matís, són girs de 180 graus en la manera d’entendre la societat i, per tant, l’acció pública que se n’ha de derivar.

En definitiva, ICV està gestionant més poder que mai en la seva història i ho està fent amb una incidència social destacada en àmbits decisius per la vida de les persones, especialment les més humils: medi ambient, habitatge i, per suposat, també seguretat.

Sergi de Maya Garcia

Primer rodalies!