Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Herrera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Herrera. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 de setembre del 2010

Joan Herrera visita Festa Major del Poblenou




Joan Herrera ha visitat la Festa Major del Poblenou aquest diumenge 19 de setembre. Com a veí del barri que és i acompanyat de la seva família i d'un bon nombre de companys i companyes d'ICV-EUiA de Sant Martí, el candidat a la presidència ha pogut saludar a un bon nombre de veïns i veïnes, en especial representants de les entitats del barri.

La passejada a començat davant de Can Saladrigas on començava la cercavila de gegants del Poblenou. Els gegants del barri (El Bernat, la Maria i el Lloro del 36) han encapçalat una cercavila que ha tingut una gran assistència de públic. A la cua de la cercavila els elements del nostre bestiari (l'Estarrufat, la Víbria i l'Estarrufadet) han tancat una cercavila molt popular. Després d'atendre als mitjans, Joan Herrera ha visitat una exposició fotogràfica i ha visitat la seu de l'Agrupació Excursionista Icària on ha pogut conèixer de més a prop la realitat d'aquesta entitat amb un fort arrelament al barri del Poblenou.



La passejada ha acabat a la fira de la solidaritat que es celebrava al Parc Central del Poblenou, organitzada per la comissió de Festes de Diagonal-Bac de Roda. La passejada ha permès, en aquest cas, conèixer de més a prop experiències solidàries com Apropem-nos, una magnífica iniciativa de xarxa d'acollida del barri del Poblenou. A la fira de la solidaritat Joan Herrera ha pogut saludar també a Arcadi Oliveras que havia fet una xerrada.



Un matí de Festa Major que ha permès fer una visita propera del Cap de Llista d'ICV-EUiA i veí del barri, Joan Herrera.

Article de Pere Nieto

dimecres, 16 de desembre del 2009

Joan Herrera, cap de llista

Us mostrem l'entrevista que la revista Treball va fer al Joan Herrera, just després d'haver estat elegit cap de llista d'ICV per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Joan Herrera crea un grup de treball per lluitar contra la corrupció

El secretari general d'ICV, en Joan Herrera, va anunciar ahir que la formació ecosocialista ha creat un grup de treball composat per experts com l'exfiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, per "plantejar canvis legislatius" globals per lluitar contra la corrupció a Catalunya i a l'Estat Espanyol. Així, l'Herrera va dir que des d'ICV "treballarem propostes per canviar la llei de finançament de partits, per modificar la llei electoral per tenir més instruments de control sobre els partits polítics i el que es gasten en campanya i també proposarem mesures per endurir el codi penal per aquells delictes relacionats amb corrupció".

Carlos Jiménez Villarejo, entre daltres, participarà en el grup de treball que sencarregarà de convertir propostes en proposicions de llei al Parlament i al Congrés per garantir la transparència i el bon govern.

Concha

Font de la imatge: ICV Santa Perpètua de Mogoda

diumenge, 22 de novembre del 2009

El Consell Nacional proclama Joan Herrera cap de llista a les eleccions al Parlament

Resultats electorals en l'elecció interna d'en Joan Herrera com a candidat d'ICV al Parlament de Catalunya
Participació: 36 %; 1852 vots a favor; 40 en blanc; 9 en contra.

El secretari general ecosocialista, en Joan Herrera, ha reivindicat avui una ICV que nedi "a contracorrent" per "reivindicar el que ningú més reivindica" i "parli del que ningú més parla". "Amb aliances, amb propostes i insistència canviarem el curs del riu, perquè els signes dels temps van a favor d'una major justícia social, van a favor de fer del medi ambient com una oportunitat", ha destacat l'Herrera durant el seu primer discurs després que el Consell Nacional l'hagi proclamat com a cap de llista d'ICV en les properes eleccions al Parlament i candidat a la presidència de la Generalitat.

"Tenim un projecte de principis del segle XXI, on la justícia social i l'ecologia van de la mà, arrelat als problemes quotidians i connectat amb el món. Això és el que volem representar", ha dit l'Herrera que també vol "una ICV més forta, perquè hi hagi més esquerra, més ecologia, un horitzó nacional" i també "més ètica".

En aquest sentit, el secretari general ecosocialista també s'ha volgut referir a la crisi política que es viu aquests dies fruit dels casos de corrupció i per això ha apostat per canviar el model de la cobdícia que ha dominat aquests anys pel de la solidaritat, el del diner fàcil per la feina ben feta. El model dels especuladors pel dels treballadors i les treballadores, el dels corruptes pel de la gent honesta i compromesa. I la nostra és una proposta construïda des de l'ètica, des de l'economia, des de l'ecologia.

De la mateixa manera, l'Herrera també ha alertat d'un "risc de sortida individualista de la crisi". "S'imposa la resignació. I s'acaba optant per les receptes de sempre, com ara ens proposa CiU amb l'abaratiment de l'acomiadament" però davant d'això ha dit que és necessària "la sortida compartida, col•lectiva, on canviem el patró de creixement, des de l'ètica, l'economia i l'ecologia".

Per tot això, el proper cap de llista a les eleccions al Parlament s'ha mostrat convençut que "si volem anar a més en polítiques d'esquerres i ecologistes cal més ICV, calen polítiques a partir d'aquest triple compromís d'ètica, d'economia al servei de les persones, d'ecologia".

En Joan Herrera ha dit que se sent hereu "d'un projecte amb arrels molt profundes, de la gent del PSUC, de la lluita antifranquista, dels que van protagonitzar la transició, dels que han construït el municipalisme, de la gent que porta anys militant, i de les ganes de la gent que s'acaba d'incorporar" i ha agraït a en Joan Saura i a tota la organització el suport i l'herència que ha rebut. "Igual que en la transició dèiem "les meves mans el meu capital, PSUC el meu partit" avui hem de dir que són les nostres mans, la nostra feina, el nostre compromís és el nostre capital, i que és ICV la força política per canviar la realitat”.

JOAN HERRERA, CANDIDAT DEL SEGLE XXI
Per la seva banda, el president d'ICV, en Joan Saura, ha destacat que el Joan Herrera és "un candidat de present i futur" però que també recull la tradició del passat, del PSUC "i per això ha lloat la seva tasca en l'evolució del fil roig, verd i violeta d'ICV. "De tots els candidats a la presidència de la Generalitat, és l'únic que serà del segle XXI", ha afegit.

En la seva intervenció, en Saura ha volgut posar en valor "la proximitat de Joan Herrera amb les problemàtiques de la gent" i ha posat com a exemple el seu vincle amb les mobilitzacions de LEAR, amb el món de la cultura, amb Alstom o Honda". "Té tot el meu suport i la meva confiança", ha dit mentre s'ha mostrat "content i satisfet" que sigui en Joan Herrera qui encapçali les llistes ecosocialistes.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Joan Herrera serà candidat a les primàries d’ICV

El secretari general d’ICV, Joan Herrera, va anunciar dissabte al Consell Nacional de la formació ecosocialista la seva intenció de presentar-se com a candidat a les eleccions primàries d’ICV per encapçalar la llista per les eleccions al Parlament de Catalunya. ICV dóna així el tret de sortida al procés que conclourà amb l’elecció del candidat el proper 19 de novembre.

Resumim una part del seu discurs al Consell Nacional.

Durant la seva intervenció davant la direcció ecosocialista i que ha repetit davant dels periodistes en roda de premsa, Herrera va explicar que es presenta “amb la mateixa il•lusió” amb la que va començar a militar fa gairebé 20 anys a l’agrupació de Sant Martí i amb “més convenciment” que “ICV és avui el projecte polític necessari per seguir transformant la societat catalana i construir un país més just i ecològicament sostenible, especialment en aquest context de greu crisi econòmica que estem vivint”.

Herrera, que va dir que ha pres la decisió de presentar-se sent conscient de l’enorme responsabilitat que suposa liderar electoralment un projecte que avui desenvolupa importats responsabilitats de govern, va manifestar que es presenta “defensant la millora de la xarxa de rodalies de Catalunya, l’aposta per un canvi de model productiu basat en l’economia verda, la lluita contra el canvi climàtic o la defensa de l’autogovern de Catalunya i el seu Estatut” de la mateixa manera que ha estat fent aquests anys al Congrés.

“El meu objectiu, la meva responsabilitat és, amb l’esforç col•lectiu de tota l’organització, fer créixer Iniciativa perquè sigui una força més decisiva en una nova majoria d’esquerres” va dir el secretari general que també va destacar que “Catalunya no ha de fer passes enrere, no pot mirar al passat. Amb el creixement d’Iniciativa anirem cap endavant, amb una nova etapa del Govern d’esquerres com la millor garantia per fer front a la crisi”.

“Per assolir aquests objectius, per superar la crisi, reduir l’atur i avançar cap a un canvi de model productiu serà imprescindible teixir aliances, especialment amb els sindicats i amb l’ecologisme social, i també amb aquells sectors empresarials que veuen en la protecció del medi una oportunitat per crear llocs de treball”, va destacar Herrera.

Per altra banda, el també diputat al Congrés va dir que “ara més que mai hem de posar en valor la manera honrada i diferent de fer política de la gent d’ICV, per fer que el conjunt de la ciutadania torni a creure en la política.

Per tot això, el secretari general ecosocialista va demanar el suport a l’organització “per assumir conjuntament aquesta responsabilitat i seguir construint un país que tingui el benestar de les persones i la preservació del medi ambient en el nucli de la societat i del seu govern”.

És evident que desde el districte de Sant Martí hem de donar tot el suport a la seva candidatura, el Joan és el nostre candidat, ha començat la seva tasca política al nostre districte i no cal dir que la majoria de la gent se l’estima molt, i ha demostrat la seva vàlua com dirigent nacional de JEV i com a diputat al Congrés.

Concha Curto

dimecres, 11 de febrer del 2009

ICV REITERA A ZAPATERO LA NECESSITAT D’EXIGÈNCIA AMB ELS BANCS

- Joan Herrera traslladarà al president del Govern, i al ministre d’economia Pedro Solbes, en les seves respectives compareixences al Congrés d’aquesta setmana, la necessitat de passar de la paciència il·limitada amb els bancs, a l’exigència continuada.

- El govern de l’estat ha actuat fins a data d’avui de manera tèbia amb les entitats financeres. Cal condicionar les ajudes als bancs i caixes per tal que el crèdit arribi de manera real als treballadors i treballadores i a les petites i mitjanes empreses.

- ICV aposta per impedir que les entitats financeres que reben ajudes públiques puguin repartir beneficis entre els seus accionistes, i per limitar els sous dels executius d’aquestes entitats.

- ICV planteja avançar en l’actualització del pacte d’Entesa a Catalunya, ja que les necessitats de la gent necessiten respostes immediates. L’incompliment de Zapatero amb el Finançament, no ha d’impedir que el Govern Català segueixi treballant per impulsar polítiques socials. El nou finançament ha de permetre més i millors polítiques per fer front a la crisi.

dimecres, 13 de febrer del 2008

Votaré a Joan Herrera

Joan Herrera és de Sant Martí, i això és una cosa que em fa molta il·lusió. Perquè a més no és el cas d’una persona de la direcció que com que té el seu domicili al Districte consta al nostre cens, sinó perquè realment ha militat a Sant Martí. Ha participat de les reunions, dels sopars, de les enganxades de cartells, de les taules informatives. Ha estat una persona que ha anat a l’IES del seu barri, que s’ha mogut per Sant Martí. No és tan difícil veure’l pel Poblenou, passejant pel barri o amb la seva bicicleta que ha fet famosa el Polònia.

A més el Joan Herrera és amic meu. És una persona tímida però molt afectuosa. Escolta i xerra, és generós. Tot i ser portaveu parlamentari al Congrés i Cap de Llista segueix mantenint el seu estil de sempre. Li agrada llegir, la música (per exemple el jazz), fer esport, cuinar arròs, xerrar ...

En Joan Herrera representa la renovació a ICV. Som la força política que hi hem apostat més, però no ens podem conformar, cal seguir en aquesta línia. Persones de la meva generació de Joves amb Iniciativa han d’assumir les màximes responsabilitats, també dins ICV. Gent de la meva generació de Joves, que valen molt, que han aportat molt i que encara han de fer més passes. Gent com el Joan, com el Raül, com l’Elsa, com el Josep Vendrell ...

El Joan Herrera ha fet una magnífica feina a Madrid. S’ha consolidat com un polític de nivell. Ha posat passió als temes i una gran dosi de treball (moltes vegades en condicions de soledat). Ha pactat molts temes amb els socialistes però aportant la seva influència, no per ser un satèl·lit. Ha estat molt contundent i no tan sols en campanya electoral. Ha aconseguit la complicitat de molta gent d’esquerres.

I el Joan Herrera és el millor candidat. Està parlant de propostes i valors. Està confrontant idees d’esquerres. Visualitza que la defensa del medi ambient és una necessitat i que sabem com afrontar-la. Un candidat amb propostes econòmiques, socials, culturals ... un candidat que tot i fer quatre anys que està al màxim nivell de la polític segueix mantenint viva encara la passió del primer dia. Fins ara en les entrevistes que ha tingut (La nit al dia, 59 segons, ciutat oberta ...) ha demostrat un gran nivell, esperem també veure’l en debats a 5 al mateix nivell.

En Joan Herrera és de Sant Martí, és el meu amic, representa el futur, és un polític consagrat i és el millor candidat. Amb aquestes 5 raons de pes ho confesso, votaré a Joan Herrera.

Pere Nieto
ICV Sant Martí

divendres, 25 de gener del 2008

En Joan Herrera a Polònia


Em va fer gràcia veure en Joan per primer cop en aquest programa de TV3 de popularitat notable. Hi va arribar amb la seva bici, cosa que fa habitualment, i no com altres que hi pugen un cop a l'any, per sortir a la tele i perquè queda bé.

Si voleu, no deixa de ser una anèdota divertida, però que ajuda a que se´l conegui més, com demostra una conversa entre dues senyores grans, que en veure´l pel carrer es dèien: "mira, si és aquell noi de la bici, oi que sí?"

Per cert, també vull dir que en el cercles en què em moc, ja m'han comentat diverses persones que els cau molt bé aquest noi, que quan parla es nota que s'ho creu el que diu, que se´l veu molt seriós........ I no se m'acut altra cosa que dir-los: Doncs voteu-lo, Carai!!

Antoni Pascual

dilluns, 12 de novembre del 2007

Señor Zapatero, esperaba un poco más ...

Aquesta és la intervenció que el nostre diputat i portaveu al Congrés de Diputats, Joan Herrera, va fer el passat dia 31 d'octubre, sobre el Tren d'alta velocitat i les Rodalies a Catalunya:

"Señor Zapatero,
Esperaba un poco más y lo esperaba porque, después de lo que ha pasado, me habría gustado que no hubiese gastado la mitad de su tiempo hablando de las excelencias del AVE y me habría gustado también que no hubiese atribuido sus errores a un error exclusivamente técnico, porque hay errores de gestión, hay errores en los tiempos y hay errores políticos. Lo que más me sorprende es que, después de lo que ha llovido, no desde hace quince días, desde el principio de la legislatura, aún no hayan tomado nota y aún sigan en sus trece de que todo por el AVE y las cercanías olvidadas.

Lo digo porque en su declaración —y lo digo lamentándolo—creo que hay un poquito de retórica, algo de incoherencia, mucho de una declaración tardía y que incluso hay algo que falta a la verdad. Y le explico. Le digo que hay algo de retórica porque dice que asume todas las responsabilidades, pero aquí continúa todo el mundo como si no hubiese pasado nada; le digo que es tardía porque hace solo quince días, solo quince días, que yo le decía que parasen las obras del AVE, que pospusiesen su entrada a Barcelona, para garantizar el mantenimiento de la red de Cercanías y de Ferrocarriles. Y usted me dijo que no, señor presidente, cuatro días antes de que se interrumpiesen los servicios. Usted dijo que no, con su ministra, a un plan de choque que garantizase inversiones en cercanías antes de hacer entrar el AVE a Barcelona. Le digo que es además incoherente, porque usted dice que ahora priman las cercanías, pero, según me explica, todo continúa igual. No dicen que aparcan ya las obras del AVE y que se centran en restablecer el servicio de Cercanías. Le digo que además no obedece del todo a la verdad porque estos días hemos podido leer cómo dicen que han invertido en cercanías, cuando de todos es sabido que lo ejecutado en ellas es menos que lo que se han gastado en la estación de Renfe —y me parece muy bien— en la Puerta del Sol.

Y dice que van a escuchar a los ciudadanos, que ahora solo atenderán a los ciudadanos, cuando resulta que no han reunido al comité de usuarios, cuando resulta que con esa sociedad civil, a la que escuchan muy poco —escuchan a otra sociedad civil—, no se han reunido para hablar.
Por eso le digo que su declaración tiene un poco de incoherente, un poco de tardía, un poco de retórica y un poco de falsa. Y lo lamento, porque, si ahora no rectifican, la pregunta es: ¿cuándo van a rectificar? ¿Cuándo van a empezar a dar prioridad a las cercanías? ¿Cuándo? Lo que ha pasado es muy grave, señor Zapatero, y lo triste es que continúan escuchando más no sé si a Florentino Pérez o a alguien por el estilo que a los usuarios, que quieren reunirse con el comité de usuarios, a los que no les han dado voz. Vamos a poner los puntos sobre las íes.

¿Qué ha pasado? Lo que ha pasado se debe, en primer lugar, a las prisas —sí, a las prisas, señor Zapatero—, porque ustedes entendían que el AVE era algo balsámico, que lo solventaba todo, que los maltrechos ciudadanos afectados por un mal servicio de cercanías desde hace décadas en Barcelona estarían contentos con la llegada del AVE a Barcelona el 21 de diciembre. A esto se añadía que el 22 se inauguraba en Málaga y el 23 se inauguraba en Valladolid, y, claro está, no podían inaugurar después Barcelona, con posterioridad, que un AVE no programado, como el de Málaga. Quisieron hacer en poquísimas semanas, en poquísimas, lo que se tarda meses. Para conseguirlo tenían que trabajar durante 24 de 24 horas, con más de 3.000 trabajadores, con jornadas laborales de 12 horas, y las consecuencias fueron nefastas, según los sindicatos, porque ha habido ya hasta 13 muertos —y lo dicen los sindicatos, no lo digo yo— debido a las subcontratas, a la precipitación, a las jornadas inacabables y a la falta de formación denunciada.

A este drama se ha sumado que las prisas por querer cortar la cinta han hecho que tengamos el desastre que hoy tenemos. No se lo digo yo, tengo esa suerte; en una de mis interpelaciones, en una de mis enésimas interpelaciones a la ministra de Fomento, 18 de abril de este mismo año, la ministra de Fomento decía: hemos tomado una decisión, señoría, a su juicio —a mi juicio— desacertada, que ha sido desacelerar las obras del AVE para después podernos meter a fondo con Cercanías. ¿Por qué —se preguntaba ella-? Porque no podíamos simultanear las dos. Si no, tendríamos que haber optado por retrasar la llegada del AVE a Barcelona. Ahí está el problema, en que ustedes optaron por hacer llegar el AVE antes que por entrar a fondo en Cercanías. Lo dijo doña Magdalena Álvarez en el mes de abril. «Diario de Sesiones», señor presidente, no me diga que no. Es más, un mes antes, en una comparecencia forzada por nosotros en el mes de marzo, la ministra de Fomento me preguntaba y nos preguntaba qué hubiésemos preferido, si adecentar e invertir antes en cercanías o hacer llegar antes el AVE. Su opción era clara: hacer llegar antes el AVE. La nuestra también. La propia de una fuerza política de izquierdas era invertir antes en cercanías. Ustedes optaron por otra cosa, optaron por el AVE, como lo hubiese hecho seguramente el señor Rajoy. Yo le digo, señor presidente, que la opción de una fuerza de izquierdas era, antes y ahora, optar por cercanías, invertir en cercanías, antes de querer hacer entrar el AVE a toda costa el 21 de diciembre en Barcelona. Es más, hace muy pocos días, ustedes, para excusarse con sus prisas, dijeron que OHL era la causante de todos los problemas.

Hoy hemos podido saber —nos lo explica El Periódico, de Cataluña— que OHL ya advirtió a la ministra de Fomento de que no podrían hacer llegar el AVE el 21 de diciembre. Yo también me creo más a El Periódico en este caso, señora ministra. Y es a partir de entonces cuando usted dice: vamos a rescindir el contrato de OHL, y es a partir de entonces cuando se toman todas las decisiones que se han tomado.

Señor presidente, ha habido exceso de prisas, y es evidente,pero además ha habido falta de previsión. ¿Porqué digo esto? Muy sencillo, porque nosotros, desde el año 2004, les decíamos, les avisábamos, en solitario, que, antes de hacer entrar el AVE en Barcelona, tenían que realizar un plan de choque, que no podían desatender al 97 por ciento de los usuarios de cercanías y regionales, abandonados hasta entonces. El caso que nos hicieron fue el equivalente a cero. Nos tumbaron nuestras mociones, nuestras proposiciones, e incluso la ministra llegó a burlarse de lo que ella tildó como nuestras obsesiones. Finalmente, 22 de julio de 2005, se aprueba una proposición no de ley de nuestro grupo parlamentario, también en solitario, diciéndoles que antes que hacer llegar el AVE a Barcelona tenían que aprobar un plan de choque. ¿Qué hizo la ministra? Dio carpetazo al plan de choque y aprobó un plan, que tenía que ser un estudio encargado a dos años vista, que tendría que decir a la ministra lo que se tendría que hacer. Ese es el drama y ese es el problema, señor Zapatero. Nosotros les dijimos que tenían que invertir antes que hacer llegar el AVE. Nosotros les trasladamos que hacer llegar el AVE a Barcelona, sin invertir antes en cercanías, era como hacer una operación a corazón abierto a alguien que tiene una pésima salud, y ustedes decidieron hacer llegar el AVE, pasando olímpicamente de lo que les decíamos, pasando olímpicamente de lo que mandataba el sentido común: hay que invertir en Cercanías antes que hacer llegar a toda costa el AVE. Ese fue su problema. Usted tildará el hecho de que no se ejecutase el plan de choque como una anécdota o como un exceso de confianza. Yo creo que a estas alturas muchos catalanes lo tildan como una impericia, como una irresponsabilidad, como una falta absoluta de sensibilidad. En aquel entonces quizás era ofensivo; hoy, no haber invertido cuando tocaba ha sido un insulto, y un insulto para muchos catalanes.

Le sumo más, señor presidente. A la falta de previsión, al exceso de prisas se le suma la falta de inversión, la falta radical de inversión en cercanías. Usted dice cifras. Yo le contesto con datos que son incontestables. La realidad es que, desde el año 1990 hasta hoy, el incremento del número de usuarios en cercanías es un 100,7 por ciento; el incremento de la inversión, un 3 por ciento. Lo que se ha invertido, si comparamos la inversión en alta velocidad en Cataluña con la de cercanías, representa el 97 por ciento de la inversión para el AVE, el 3 por ciento para cercanías. Curiosamente el 3 por ciento serán los usuarios del AVE, el 97 por ciento serán los usuarios de cercanías y regionales. Durante los últimos siete años, un euro por cada pasajero de cercanías, 166 euros por cada pasajero que tendrá el AVE. Yo no sé cómo lo ve, pero yo lo veo un pelín clasista, un pelín elitista y, por supuesto, muy poquito de izquierdas. Señor Zapatero, no han tenido ninguna sensibilidad con las cercanías. Dígame, dígamelo hoy, una nueva línea en Barcelona, en cercanías, porque el Papiol-Mollet no lo han acabado. Señor Zapatero, ¿dígame porqué no han cambiado el sistema de señalización en Barcelona? En Barcelona, un tren por Paseo de Gracia pasa cada cinco minutos, sistema de señalización, obsoleto. En Madrid, Móstoles —suerte tienen—, cambiaron el sistema de señalización y pasa uno cada minuto y medio. ¿Por qué no lo cambiaron antes de hacer llegar el AVE? ¿Por qué en la línea del Maresme no cambiaron los túneles, que no permiten trenes de doble piso y que hacen que los trenes vayan colapsados? ¿Por qué no lo hicieron? Usted dice, señor Zapatero, que han invertido mucho en cercanías. Usted hoy no me puede hablar de una nueva línea que haya proyectado su Gobierno. Papiol-Mollet, señora ministra, no lo han acabado y estaba ya proyectada; no lo han acabado. ¿Sabe cual es, señor presidente, el grado de ejecución de Barcelona-Puigcerdà, según los estudios informativos presentados por nuestro grupo y aprobados en presupuestos? Cero. Actualización de estaciones: Badalona-Cerdanyola, grado de ejecución, cero; estación del Masnou, grado de ejecución, cero. Podría continuar y continuar. Ahí está el problema. La sensibilidad de su ministra y la sensibilidad de su Gobierno hacia las cercanías ha sido desastrosa, totalmente desastrosa. Por eso nosotros decimos que no se puede continuar así. Esta misma semana su ministra decidía empezar a construir una pretendida estación en El Prat. Lo vio el alcalde de El Prat, lo constató el alcalde de El Prat y la ministra de Fomento mandató a sus técnicos sin avisárselo a ninguna de las autoridades competentes. Es así. Y nosotros lo que decimos es que no se puede continuar así, señor presidente, ni con este estilo, ni con esta falta de sensibilidad, ni con esta actitud. Lo que decimos es que lo primero que tiene que haber es cercanías. Primer, rodalies, señor presidente, desde siempre, desde hace mucho tiempo. Primer rodalies, cuando le decíamos hace quince días que tenía que parar las obras del AVE para garantizar el servicio de Cercanías. Primero cercanías, cuando le decíamos hace meses, hace años, que tenía que invertir antes en cercanías que en el AVE. Le decimos, primero, cercanías. Y no entendemos cómo puede mantener a una ministra que lo ha dado todo por el AVE y que se ha olvidado radicalmente de los usuarios del tren convencional. Lo que decimos es, primero, que no se puede continuar con el mantenimiento de la llegada del AVE, que pospongan el AVE, y que aparquen sus obras mientras no se garantice el inmediato restablecimiento de la normalidad del servicio de Cercanías, porque sus prisas han afectado al servicio de Cercanías. Les decimos que anuncien una compensación económica a todos los afectados y que evalúen los daños y los perjuicios económicos, los sociales, los ambientales, los directos y los indirectos, los que se han causado y los que se van a causar. Les decimos que anuncien de una vez por todas que cambia de modelo, que la movilidad hoy en Europa no nos la jugamos con más kilómetros de AVE. La movilidad hoy, en Cataluña, nos la jugamos yendo de Vilanova a Barcelona. En un día se desplazan más personas que las que se desplazarán en un año en su AVE. Hagan el AVE, muy bien, pero lo prioritario hoy en Europa, en el siglo XXI, lo moderno, no es ir a 300 por hora; lo moderno y lo contemporáneo es garantizar accesibilidad y movilidad en las áreas metropolitanas. En Alemania ya no hacen trenes a 300, los hacen a 250, porque se ahorran dos tercios y destinan sus
recursos a hacer planes de accesibilidad y de movilidad.

Acabo ya, señor presidente. Lo que nosotros decimos es que ya no es hora de medias tintas. Es hora de soluciones radicales, definitivas, que inviertan el orden de prioridades; es hora de restablecer el servicio de Cercanías y de que usted diga que aparca ya su obsesión por el AVE; es hora de no aceptar más retrasos en las cercanías por esas dichosas obras; es hora de dejar de empeñarse, de hacer pasar las obras del AVE por encima de los intereses de la mayoría; es hora de atender a quien no han atendido, a esa sociedad civil catalana, esa que no cabe en el Círculo de Economía y que forma parte de ese club de usuarios del transporte público, que no es real, pero que es multitudinario; y es hora de que oigan a los centenares de ciudadanos que hoy están padeciendo.

Para hacerlo hay un elemento que es fundamental, que la ministra no continúe, que la ministra cese, por una razón muy sencilla: porque si la ministra continúa, tendrán nula credibilidad. Y, señor Rodríguez Zapatero, no se enreden más. La ministra ha sido un desastre para los usuarios de cercanías y para la movilidad en Cataluña y en el resto del Estado. Cambien su política. Y para cambiar su política, tendrán que cambiar a su ministra, porque si no lo hacen, no tendrán credibilidad.

Muchas gracias
."

dissabte, 3 de novembre del 2007

Joan Herrera vist pel company Pere Nieto




Notícia extreta d' El blog d'en Pere Nieto el dilluns 29 d'octubre:

"Semblarà que exagero si dic que Joan Herrera és el millor polític que hi ha actualment a l'estat espanyol, però jo ho crec. En Joan Herrera ha estat capaç de donar veu a l'esquerra alternativa al PSOE amb un grup parlamentari realment mínim pels mals resultats d'IU a les darreres eleccions generals. A més ha estat capaç d'oferir un discurs alternatiu a l'encanteri de serps permanent d'en ZP. Joan Herrera ha estat el primer polític destacat que es pot definir plenament com a ecosocialista. Ha estat un polític jove que ha permès obrir pas a noves idees. És un polític preparat però alhora que es prepara molt les coses, és d'una gran rigorositat. I és apassionat. En un món polític massa preocupat per les "poses" jo agraeixo molt l'autenticitat. Creu fermament allò que defensa. I per acabar té un autèntic currículum vinculat a l'organització. Va començar a Joves amb Iniciativa i arribarà a dalt de tot. A vegades val la pena saber que la gent que fa de la seva militància una aposta decidida pot fer carrera política. Com deia pot semblar una mica exagerat, però jo sóc així."