Dijous passat vam celebrar un nou sopar tertúlia de gent al voltant d’ICV del barri del Poblenou. El tema va ser l’ensenyament i aquest cop no vam comptar amb ponent, tot i que el debat va ser tan intens com sempre o encara més. La temàtica del sopar va fer que s’incorporessin gent per primer cop al sopar vinculada al món de l’ensenyament al nostre barri. Va ser un debat intens que de fet no vam acabar i que estem buscant les fórmules per continuar-lo. No pretenc resumir el que es va dir, seria prepotent pretendre-ho, per la riquesa dels matisos i perquè precisament la gràcia d’aquests debats és parlar sense tancar conclusions ni ser políticament correctes. Per tant expresso comentaris meus a partir de la interessant tertúlia que vam tenir.
Un dels elements que va acaparar la primera part del debat va ser la doble xarxa d’ensenyament públic i concertat al nostre barri. Curiosament es produeix una situació al Poblenou que no és equiparable a la resta de la ciutat. El dèficit històric de places escolars públiques al nostre barri va suposar un descrèdit de les escoles públiques. Els darrers anys i gràcies a la possibilitat d’oferir solars d’equipament lliures i al creixement demogràfic del barri s’han obert noves escoles al Poblenou. Algunes d’aquestes escoles amb un nivell molt alt tan pel que fa als mitjans com als equips docents. Per altra banda l’escola concertada no ha tingut cap creixement al llarg dels darrers anys i el que ha destacat ha estat les inversions d’algunes d’aquestes escoles per posar-se al dia. La major part de les escoles concertades del Poblenou, a diferència d’altres barris i fons i tot del propi districte, són escoles amb un bon nivell escolar, no són escoles religioses estrictament, no tenen caràcter elitista i estan molt implicades en la vida del barri. Bona part del moviment associatiu del barri que ara té més de 40 anys són antics alumnes d’aquestes escoles pel dèficit d’escola pública de qualitat al barri. Aquesta situació provoca una situació curiosa. Pot semblar que existeixi una doble xarxa d’escola pública al Poblenou. Per una banda escoles noves, amb recursos i que fan una selecció de personal a partir de criteris com les quotes de pagament a l’AMPA o el propi estil de les famílies i per altra banda escoles on es concentren per una banda famílies immigrants i algunes famílies de tota la vida del barri (a vegades per la mateixa manca de recursos i a vegades per la seva actitud militant en favor de l’escola pública).
Les conclusions són clares, cal fer una aposta per una xarxa d’ensenyament públic al barri, que no tan sols ho sigui en la seva titularitat, sinó també en la seva tasca. Cal que hi hagi criteris d’inspecció clars que permetin evitar la picaresca de les escoles concertades en la selecció del seu alumnat, però també cal un treball perquè la xarxa de titularitat pública no esdevingui també una doble xarxa perquè això tindria conseqüències nefastes. Cal un treball de les administracions però també de la societat civil per prestigiar tota l’escola pública, garantint que els recursos siguin els necessaris i les eines les oportunes per no crear ghettos a cap escola. Al Poblenou tot i no tenir un alt nivell de població immigrada s’ha estigmatitzat a determinades escoles en aquest sentit i això ha estat un problema, i més quan una part de la població que ha vingut de nou al barri exigeix un ensenyament públic però a vegades segregador. I la clau és la bona feina però també el finançament necessari. Amb un finançament seriós l’escola pública no hauria de tenir por de la doble xarxa. I també va rondar pel sopar un repte. És possible i és positiu plantejar-se la incorporació de bona part de la xarxa concertada a la xarxa pública?
Com veieu temes candents i difícils. Avui sols he plantejat algunes de les coses que van anar sortint, però encara podem parlar del tema de l’autonomia de centre, de la responsabilitat social sobre l’educació, de la llengua com a factor d’integració, dels processos de matriculació ... per tant en seguim parlant.
Pere Nieto
