Ponent: Xavier Riu
Per al Xavier el més important de la nostra tasca a la Conselleria d'Interior és la transformació profunda amb valors d'esquerres i la modernització del sistema públic de seguretat. Ell està convençut que hem deixat una petjada i que hi ha canvis que seran molt difícil pels que vinguin darrera de treure'ls.
El sistema públic de Seguretat es sustenta sobre quatre potes fonamentals:
- Mossos d'Esquadra
- Trànsit
- Bombers
- Protecció Civil
Hem fet una tasca increïble amb el canvi de la policia, i ens ha tocat a nosaltres de gestionar-la, amb uns resultats força satisfactoris.
Hem pres una sèrie de mesures per evitar els abusos, mesures que no han tingut una bona acollida per part d'un sector de la policia però que en canvi sí que, després del rebombori mediàtic, la societat hi ha donat la seva aprovació.
Hem hagut d'elaborar un reglament que regulés l'ús de les armes.
Estem a punt de signar un Codi Ètic.
Hem professionalitzat la policia, hem inaugurat un centre on treballen 2.000 especialistes que fan una tasca de primer nivell (una mena de CSI català), i que ha permès desemmascarar el cas Millet, detencions de mafiosos, els tallers xinesos, etc...
Hem tingut problemes però en aquests moments la policia catalana està més preparada que mai per enfrontar-se als problemes de la societat.
Hem reduït el número de morts en carretera; només es parla de la mesura dels 80km/h, que per una altra banda ha sigut efectiva, i fins i tot la Unió Europea ens ha concedit un premi. Però n'hi ha d'altres, com els acords amb els ajuntaments per fer plans de seguretat viària, el control d'alcoholèmia i de drogues. S'està treballant en un àmbit de canvi cultural; avui gairebé ningú s'atreveix a presumir de conduir begut o beguda.
El cos de bombers també ha experimentat uns grans canvis; estan més preparats, són més potents i amb una estructura més moderna.
Donarem unes dades que creiem que són prou significatives per explicar els canvis en positiu:
Despesa:
En parcs: CiU 8 milions d'euros, Tura 18, ICV-EUiA 79 milions
Parc de vehicles: CiU 8 milions d'euros, Tura 17, ICV-EUiA 42 milions
Formació: CiU 420.000 euros, Tura 530.000, ICV-EUiA 1.090.000
S'ha creat la Direcció de Protecció Civil, que no existia, i ara tenim estructura a totes les regions de Catalunya. Estem portant a terme la tasca d'unificació del telèfon 112; manca incloure-hi les ambulàncies, però pel que fa als bombers i la policia ja funciona. S'està fent un altre centre del 112 a Reus i, d'aquesta manera, en tindrem dos funcionant de forma simultània, de maqnera que en podrà funcionar un de sol en cas que l'altre tingués problemes. S'ha creat una xarxa de comunicació única per a totes les emergències.
S'ha creat una institució, un centre públic, per estudiar els temes de seguretat i tothom que vulgui dedicar-se a la seguretat ha de passar per allà.
S'ha creat el Consell de Seguretat on estan representades totes les institucions, els sindicats...
La tasca que s'ha fet per a la prevenció de la violència masclista, l'homofòbia i la violència envers les persones amb discapacitat funcional, per l'atenció a les víctimes és prou reconeguda i molt valorada per les persones que es dediquen a treballar amb aquests col·lectius.
La llista és molt llarga, s'ha fet una tasca molt bona, gestionant molts canvis, però el que no hem sabut explicar o transmetre a la societat és tota la nostra feina i els mitjans només han parlat de nosaltres quant podien fer-ne escarni. El Xavier també pensa que dins de la nostra organització no s'ha acabat d'assumir el fet d'estar al davant d'interior, com també que hem fet poca pedagogia i poca difusió de la nostra tasca al departament d'Interior.
Concha Curto
dimecres, 19 de maig del 2010
ICV-EUiA amb els IES Rambla Prim i Sant Martí de Provençals
Manifestació dilluns 17 de maig pels carrers de Sant Martí
El Consorci d'Educació de Barcelona ha decidit suprimir el batxillerat en alguns instituts, dos d'ells a Sant Martí: el IES Rambla Prim i el Sant Martí de Provençals. Els dos centres del nostre districte volen conservar aquests estudis postobligatoris i de moment reclamen una moratòria d'un any com la que ja s'ha concedit a altres tres instituts de la ciutat.
Desde ICV-EUiA de Sant Martí volem deixar molt clar el nostre suport a l'alumnat, professorat i pares i mares d'aquests dos centres per tal que el batxillerat continuí en aquests dos barris.
El nostre conseller i portaveu al districte, Francesc Carmona, va recolzar la manifestació del passat dilluns i les reivindicacions dels centres davant del regidor del districte. També ha fet gestions amb el Grup Municipal de ICV-EUiA a Barcelona i del Grup Parlamentari.
Fruit de tot això i de l'entrevista d'alguns representants d'aquests centres amb en Ricard Gomà, el president del nostre Grup Municipal ha escrit en el seu blog unes reflexions i la nostra postura decidida en defensa de l'ensenyament públic:
A Barcelona, la decisió de supressió de batxillerats en barris d’alta vulnerabilitat social, barris que –d’altra banda- estan impulsant processos de transformació comunitària amb forta implicació del món educatiu, es pren sense construir processos de diàleg i acord amb els centres implicats. La decisió en sí obre riscos d’aprofundiment de les inequitats socioeducatives a la ciutat. És per això que des d’ICV-EUiA hem expressat la nostra preocupació, i volem manifestar que no compartim ni les formes ni bona part dels criteris de fons d’aquestes decisions. Cal una altra política educativa, pensada i practicada des del diàleg amb els agents educatius del territori, i basada en valors d’igualtat, atenció a la diversitat i proximitat. (Ricard Gomà)Per llegir l'article complet:
http://ricardgoma.blogspot.com/2010/05/educacio-dialeg-i-compromis-amb-lescola.html
dimarts, 18 de maig del 2010
La irracionalitat com a teràpia
Em diu un amic que divendres a la tarda coincidint a la porta de l’ajuntament amb el regidor Xavier Trias, que aquest deia a un acompanyant “si ens carreguem la Diagonal ens carreguem l’alcalde”. Ja fa temps que es va veient a través de les opinions sobre la transformació de la Diagonal que en aquest debat hi ha alguns elements que es troben fora del control emocional de molts barcelonins. Els arbres en són un, potser pel romanticisme que desperten. L’altre cosa que remou la visceralitat és el cotxe, probablement perquè encara subconscientment conserva la simbologia del progrés i de la llibertat individual, i ha creat una addicció que impossibilita a molts d’imaginar l’alternativa.
Els que han volgut derivar la consulta cap a una renyina política, aprofitant el descontentament acumulat en la ciutadania, han abundat precisament en allò capaç d’exaltar les emocions, davant de les quals lo racional té les de perdre. Així s’ha demostrat amb el resultat de la consulta ciutadana que no condueix a res perquè ho deixa tot igual, però que ha alleugerit a molts. És a dir, ha funcionat com a teràpia.
Els convençuts que la proposta de la Diagonal no era un canvi estètic ni una faraonada de les que ens tenen acostumats sinó una proposta de gran calat per canviar el model de mobilitat al cor de l’eixample, no és que no hagin sabut explicar els sòlids arguments que avalarien el desplaçament del cotxe privat en favor del transport públic, la necessitat d’interconnectar el tramvia, l’imperiosa falta d’espai per a vianants..., és que aquest debat va passar a l’esfera de la irracionalitat per la voluntat d’exercir un vot de càstig com a teràpia col•lectiva. La multitud de ciutadans, mancats d’arguments que justifiquessin la intenció de vot que els dictava el cor, van anar repetint un darrera l’altre les consignes facilitades pels instigadors del vot de càstig: “no és el moment”, “és una despesa excessiva en època de crisi”..., sense preguntar-se per exemple perquè l’ajuntament es gastarà 2,5 milions d’euros durant l’any 2010 en rehabilitar i millorar les fonts ornamentals de la ciutat, i 5,6 milions per a rehabilitar l’edifici Fòrum, que no té ni 10 anys, entre moltes altres despeses aparentment tant o més oneroses en temps de crisi que la consulta ciutadana de la Diagonal. La resposta és perquè ho desconeixen, la qual cosa confirma que efectivament en aquesta ocasió el coneixement no era imprescindible per anar a votar.
Ara, situats l’endemà de la consulta, cal reconèixer que la trapelleria ha funcionat però com diuen els castellans “...la casa sin barrer”. Som allà mateix, i la Diagonal és la gran perdedora innocent d’aquest joc participatiu que ha disparat la química hormonal dels barcelonins. Els partits polítics, tant els que governen com els de l’oposició, ajudats per algun mitjà com el diari La Vanguardia, per exemple, son responsables d’haver buidat de contingut la consulta, i en conseqüència d’haver malbaratat els diners i l’oportunitat per a fer les obres que la Diagonal necessita i que tot i el temps de crisi projectarien a Barcelona polítiques urbanes del segle XXI. I que per cert generaran llocs de treball, alimentaran l’industria local de fabricació de tramvies, etc.
Els partits avui miren de forma desigual el seu compte de guanys i pèrdues després de la consulta, i tots sense excepció tenen motius de preocupació -no estic massa segur que alguns en siguin conscients- perquè els hi arribaran factures per irresponsabilitat d’aquí a un any en forma d’abstenció a les properes eleccions municipals.
Salvador Clarós
Els que han volgut derivar la consulta cap a una renyina política, aprofitant el descontentament acumulat en la ciutadania, han abundat precisament en allò capaç d’exaltar les emocions, davant de les quals lo racional té les de perdre. Així s’ha demostrat amb el resultat de la consulta ciutadana que no condueix a res perquè ho deixa tot igual, però que ha alleugerit a molts. És a dir, ha funcionat com a teràpia.
Els convençuts que la proposta de la Diagonal no era un canvi estètic ni una faraonada de les que ens tenen acostumats sinó una proposta de gran calat per canviar el model de mobilitat al cor de l’eixample, no és que no hagin sabut explicar els sòlids arguments que avalarien el desplaçament del cotxe privat en favor del transport públic, la necessitat d’interconnectar el tramvia, l’imperiosa falta d’espai per a vianants..., és que aquest debat va passar a l’esfera de la irracionalitat per la voluntat d’exercir un vot de càstig com a teràpia col•lectiva. La multitud de ciutadans, mancats d’arguments que justifiquessin la intenció de vot que els dictava el cor, van anar repetint un darrera l’altre les consignes facilitades pels instigadors del vot de càstig: “no és el moment”, “és una despesa excessiva en època de crisi”..., sense preguntar-se per exemple perquè l’ajuntament es gastarà 2,5 milions d’euros durant l’any 2010 en rehabilitar i millorar les fonts ornamentals de la ciutat, i 5,6 milions per a rehabilitar l’edifici Fòrum, que no té ni 10 anys, entre moltes altres despeses aparentment tant o més oneroses en temps de crisi que la consulta ciutadana de la Diagonal. La resposta és perquè ho desconeixen, la qual cosa confirma que efectivament en aquesta ocasió el coneixement no era imprescindible per anar a votar.
Ara, situats l’endemà de la consulta, cal reconèixer que la trapelleria ha funcionat però com diuen els castellans “...la casa sin barrer”. Som allà mateix, i la Diagonal és la gran perdedora innocent d’aquest joc participatiu que ha disparat la química hormonal dels barcelonins. Els partits polítics, tant els que governen com els de l’oposició, ajudats per algun mitjà com el diari La Vanguardia, per exemple, son responsables d’haver buidat de contingut la consulta, i en conseqüència d’haver malbaratat els diners i l’oportunitat per a fer les obres que la Diagonal necessita i que tot i el temps de crisi projectarien a Barcelona polítiques urbanes del segle XXI. I que per cert generaran llocs de treball, alimentaran l’industria local de fabricació de tramvies, etc.
Els partits avui miren de forma desigual el seu compte de guanys i pèrdues després de la consulta, i tots sense excepció tenen motius de preocupació -no estic massa segur que alguns en siguin conscients- perquè els hi arribaran factures per irresponsabilitat d’aquí a un any en forma d’abstenció a les properes eleccions municipals.
Salvador Clarós
dijous, 13 de maig del 2010
Núria Buenaventura a ICV Sant Martí
Concha
dimecres, 12 de maig del 2010
Transformem la Diagonal
Des d’ICV-EUiA volem transformar la Diagonal per transformar Barcelona. Perquè la Diagonal d’avui no serveix per a les persones que van a peu. Perquè no és eficient per al transport públic ni sostenible ambientalment.Tant la proposta A com la B treuen carrils de circulació, redueixen espai per al vehicle privat, augmenten l’espai destinat als desplaçaments a peu, refan els carrils bici, reserven per al transport públic una plataforma de pas preferent, i augmenten l’oferta de transport públic amb la connexió de les dues línies de tramvia. En aquest missatge trobareu tots els arguments per anar a votar entre els dies 10 i 16 de juny als diferents punts de la ciutat i també per Internet.
Transformem la Diagonal. Transformem Barcelona!
Tríptic: http://www.iniciativa.cat/bcn/documents/2439
Pàgina del Facebook: http://www.facebook.com/pages/edit/?id=123631947652819#!/pages/Transformem-la-Diagonal/123631947652819
Argumentari del Govern municipal: http://iniciativa.cat/bcn/documents/24 69
Web de la Plataforma Diagonal per tothom: http://diagonalbarcelona.wordpress.com/
Web de l'associació per a la Promoció del Transport públic: http://www.transportpublic.org/
Demostració de diumenge passat comparant el transport públic i el transport privat: http://blog.trambcn.com/demostrat-una-altra-diagonal-es-possible
Decàleg de la PTP Amb la nova diagonal tothom hi guanya: http://www.transportpublic.org/diagonal/catala/pdf/decalogo_catala.pdf
Posició del BACC ( Bicicleta Club de Catalunya) sobre la reforma: http://diagonalbarcelona.wordpress.com/les-propostes-no-oficials/document-del-bacc/
Tríptic: http://www.iniciativa.cat/bcn/
Pàgina del Facebook: http://www.facebook.com/pages/
Argumentari del Govern municipal: http://iniciativa.cat/bcn/
Web de la Plataforma Diagonal per tothom: http://diagonalbarcelona.
Web de l'associació per a la Promoció del Transport públic: http://www.transportpublic.
Demostració de diumenge passat comparant el transport públic i el transport privat: http://blog.trambcn.com/
Decàleg de la PTP Amb la nova diagonal tothom hi guanya: http://www.transportpublic.
Posició del BACC ( Bicicleta Club de Catalunya) sobre la reforma: http://diagonalbarcelona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)