Proposta 11: Pla ferroviari 2014

Amb l’objectiu que el 94% dels catalans i les catalanes accedeixin al ferrocarril, s’invertiran més de 7.000 milions d’euros per modernitzar i ampliar la xarxa de ferrocarril de rodalies i regionals.

Ecosocialistes de Sant Martí

Proposta 23: Estat laic. Derogació dels acords del Vaticà de 1976 i 1979

Regulació de les relacions entre l’Estat i l’Església Catòlica, així com la resta de confessions, mitjançant el règim de legislació ordinària.

Comencem

Comença la campanya electoral aquesta nit. Tenim molta feina a fer i aquest bloc, que ara ja comença a ser força actiu, serà un espai de debat que pot ser molt interessant. Avui però faré trampa, us recomano que entreu al meu bloc i que compartiu amb mi la porra electoral. M'hagués agradat prevuere uns altres resultats per Catalunya, però no ho tinc clar. Us hi animeu?

Pere Nieto

Proposta 9: Nova Cultura de l’Aigua.

No als transvassaments. Nova llei d’aigües,
amb la finalitat d’impedir que determinades concessions siguin aprofitades
per fer negoci i que es converteixin així en un “mercat de l’aigua”.

Ecosocialistes de Sant Martí

Sobre la vaga de l'ensenyament públic del 14 F

La darrera vaga del sector es remunta a l’any 2001. Hem passat uns anys en què ha predominat la negociació i la concertació, com va ser la implantació de la 6ª hora a primària i més recentment el PNE (Pacte Nacional per a l’Educació). Però amb l’arribada del conseller E. Maragall se li detecten unes idees preconcebudes que duu a sobre i que s’han plasmat en unes Bases sobre les quals elaborar la LEC (Llei d’Educació de Catalunya).
A destacar, tres aspectes: 1er. Tendència a la privatització de les direccions dels centres públics (tema -el de la privatització- molt arrelat en el socialisme espanyol) i això lligat amb el reforçament de l’autoritat, i en detriment –és clar- de la democratització dels centres.
2n. I no deslligat del primer, la idea de carregar les “culpes” del que no va prou bé a l’educació a les aules, sobre el professorat. Això és greu perquè pot portar a una retallada de drets laborals que han costat molt d’assolir i inmers en el sentir generalitzat del personal docent d’anar saturats, sobrecarregats i estressats.
3er. Si hem aprovat recentment el PNE i amb un consens que mai s’havia produït, les bases de la llei, ja les tenim marcades. No es pot obviar el PNE i fer una llei al marge partint d’uns principis que no surten al pacte.

La convocatòria era unitària, es va fer amb temps i la resposta ha estat molt important, com ho demostra la gran participació a les manifestacions fetes a les capitals del país i sobretot a BCN. I no era fàcil, perquè era una vaga molt política, en el sentit que no hi havia motius econòmics, ni de millores pel professotat, sinó que ha estat per raons de fons, sobre com entenem que hauria de ser l’ensenyament a Catalunya. Quedi clar que no és en contra de fer una llei, que contempla el nou Estatut, sinó amb l’enfocament que cal que tingui per millorar els resultats educatius. Volem que el sector de les treballadores i treballadors hi participi –com no pot ser d’altra manera- , per mitjà dels representants que hem elegit.

Dos comentaris finals: Ara la pilota la té el Conseller i espero que la sàpiga jugar bé, escoltant i negociant amb totes les parts implicades. Espero que no faci una sortida endavant, enfrontant mares i pares amb el professorat, cosa que seria un desastre.
I per últim, respecte de la vaga, s’ha produït una indefinició i una tebior en els comunicats fets per ICV, crec que preocupant, limitant-se –de fet- a fer una crida al diàleg de les parts; espero que en el moment de negociar la llei no hi hagi cap tebior, sinó que ICV defensi amb rotunditat l’ensenyament públic i tots els principis irrenunciables, que hem anat elaborant i posant al dia al llarg dels anys.
Antoni Pascual

Proposta 3: 1000 euros

Augmentar el salari mínim a 1000 €. El salari mínim digne ha de ser superior al 60% del salari mitjà de cada país.

Ecosocialistes de Sant Martí

Proposta 26: avortament

Interrupció voluntària de l’embaràs per lliure decisió de les dones,
en el marc d’una nova Llei de salut sexual i reproductiva.

Aquesta és una de les propostes de ICV al Govern de l'estat. Les hem resumit en 30 de principals i destacables, però és evident que a vegades les coses no són tan simples com això, hi intervenen molts factors. En el Programa podeu veure-ho amb més detall, aquesta i tot allò que proposem perquè l'estat sigui una mica millor. A més, podeu preguntar-nos tot allò que vulgueu... evidentment!

Ecosocialistes de Sant Martí

Cómo No Construir Ciudadanía

Desde mi posición de ciudadano deploro que el Conseller Ernest Maragall haya presentado un Plan en el campo de la educación sin haberlo comentado ni consensuado con los otros partidos miembros del Gobierno Catalán.

Estoy de acuerdo que en un tema tan importante como el de las Matrículas Vivas, es necesario un análisis profundo y al mismo tiempo acciones concretas para mejorar cada día, pero lamento también que no se haya tomado en cuenta el Pacto Nacional por la Educación, firmado y aprobado en consenso.

El Conseller Maragall ha manifestado que su plan: ”Es la manera de organizar el contacto con nuestra cultura” y “Esto forma parte de su (de los inmigrantes) integración”. Ambas frases dejan claro que los asesores del Conseller poseen un conocimiento muy superficial de la realidad del proceso de inmigración catalán. Sobretodo, cuando en la actualidad Cataluña cuenta con 1175 aulas de acogida dentro del ”Plan per la Llengua i la cohesió social” que están dando unos resultados muy positivos.

En la Consellería de Educación han olvidado que la manera más pedagógica de aprender una nueva lengua es en un medio donde se utilice, por lo que, aislar a los alumnos en “centros” y “espacios” transitorios o como los deseen llamar, sólo tendrá como resultado que aumente el período de tiempo en el aprendizaje de estos. De otro lado, un estudiante latinoamericano que llegue a mitad de curso y necesite aprender catalán se encontrará con la misma necesidad académica que un estudiante que llegará a mitad de curso de cualquier comunidad autónoma española, ya que su necesidad del catalán sería similar-. La pregunta es ¿a estos estudiantes también se les colocará en los espacios transitorios de los que habla la Consellería?; ya que, de no ser así, el problema ya no sería la lengua sino un tema de culturas y en ese caso, resultaría una discriminación cultural flagrante.

Estoy de acuerdo con las entidades y asociaciones de inmigrantes, asociaciones de docentes, de profesores de universidades y sociedad civil, que encuentran esta medida negativa y que no contribuye a mejorar la convivencia y la cohesión social, además de carecer de la opinión y aportaciones de los directamente implicados: los docentes y los nuevos ciudadanos y ciudadanas. Al parecer, se piensa que dentro del más de un millón de nuevos residentes en Cataluña que representamos el casi 16% de la población catalana no hay ninguna persona capaz de contribuir positivamente en el análisis de este tema; es una lástima que se continúe subestimando de esta manera la capacidad profesional y técnica de los nuevos vecinos y vecinas de nuestra sociedad.

Me gustaría recordarle a la Consellería de Educación que vivimos en una sociedad del siglo XXI, que se caracteriza por ser plural, intercultural y en donde se respeta la diversidad, y que en ningún caso se gestionará correctamente con propuestas y dinámicas de trabajo propias de CIU y del Partido Popular.

“No nos consultaron para venir a este mundo, pero exijamos que se nos consulte para vivir en él”

Ernesto Carrión Sablich (fotografia)

Votaré a Joan Herrera

Joan Herrera és de Sant Martí, i això és una cosa que em fa molta il·lusió. Perquè a més no és el cas d’una persona de la direcció que com que té el seu domicili al Districte consta al nostre cens, sinó perquè realment ha militat a Sant Martí. Ha participat de les reunions, dels sopars, de les enganxades de cartells, de les taules informatives. Ha estat una persona que ha anat a l’IES del seu barri, que s’ha mogut per Sant Martí. No és tan difícil veure’l pel Poblenou, passejant pel barri o amb la seva bicicleta que ha fet famosa el Polònia.

A més el Joan Herrera és amic meu. És una persona tímida però molt afectuosa. Escolta i xerra, és generós. Tot i ser portaveu parlamentari al Congrés i Cap de Llista segueix mantenint el seu estil de sempre. Li agrada llegir, la música (per exemple el jazz), fer esport, cuinar arròs, xerrar ...

En Joan Herrera representa la renovació a ICV. Som la força política que hi hem apostat més, però no ens podem conformar, cal seguir en aquesta línia. Persones de la meva generació de Joves amb Iniciativa han d’assumir les màximes responsabilitats, també dins ICV. Gent de la meva generació de Joves, que valen molt, que han aportat molt i que encara han de fer més passes. Gent com el Joan, com el Raül, com l’Elsa, com el Josep Vendrell ...

El Joan Herrera ha fet una magnífica feina a Madrid. S’ha consolidat com un polític de nivell. Ha posat passió als temes i una gran dosi de treball (moltes vegades en condicions de soledat). Ha pactat molts temes amb els socialistes però aportant la seva influència, no per ser un satèl·lit. Ha estat molt contundent i no tan sols en campanya electoral. Ha aconseguit la complicitat de molta gent d’esquerres.

I el Joan Herrera és el millor candidat. Està parlant de propostes i valors. Està confrontant idees d’esquerres. Visualitza que la defensa del medi ambient és una necessitat i que sabem com afrontar-la. Un candidat amb propostes econòmiques, socials, culturals ... un candidat que tot i fer quatre anys que està al màxim nivell de la polític segueix mantenint viva encara la passió del primer dia. Fins ara en les entrevistes que ha tingut (La nit al dia, 59 segons, ciutat oberta ...) ha demostrat un gran nivell, esperem també veure’l en debats a 5 al mateix nivell.

En Joan Herrera és de Sant Martí, és el meu amic, representa el futur, és un polític consagrat i és el millor candidat. Amb aquestes 5 raons de pes ho confesso, votaré a Joan Herrera.

Pere Nieto
ICV Sant Martí

Vaig néixer que Franco ja havia mort

Vaig néixer que Franco ja havia mort, per pocs dies, el mateix any 1975, però ja havia mort. Es veu que aquella època, pel que m’expliquen, van ser temps molt difícils i la llibertat era una paraula que quan s’anomenava es paladejava.

Des d’aleshores, moltes llibertats s’han aconseguit, o com a mínim ho creiem. Fins fa poc, pensava que l’avortament era una d’aquestes. Doncs mira per on, es veu que no, que no hi ha llibertat per avortar. I aleshores, totes aquestes dones que conec que han avortat, com ho han fet? No entraré en aquest debat, perquè també es podria criminalitzar a les dones que ho han fet. Allargaré la pregunta, qui no coneix a una dona que hagi avortat? Ningú. Qui digui que no la coneix és perquè deu fer por la reacció que pugui tenir; o no li fan prou confiança per dir-li el tràngol que suposa fer aquest pas; o no sap que el món no és tan idíl·lic com ens agradaria. Per tant, si coneixem dones que ho han fet, potser podem entendre per què es fa, no? O és que vivim en una societat hipòcrita? Perquè ningú amb tres dits de front s’imagina que per una dona avortar sigui agradable, ni sigui una decisió frívola. Les dones no es queden prenyades per gust quan no volen tenir criatures, les dones no troben plaer en anar al / la ginecòloga perquè la intervinguin. No ens enganyem, el debat sobre l’avortament, és el mateix debat que el que es va produir pels anticonceptius o el mateix que el de l’eutanàsia o la mort digna.

Fa trenta anys que es demanaven anticonceptius per no avortar i avortament lliure per no morir!! Bé, la primera part ja la tenim però s’ha de millorar molt encara l’educació sexual, per evitar situacions que no agraden a ningú, i subratllo, a ningú. Ja és hora que es reconegui que cal la segona part de la frase “avortament lliure per no morir”.
Com diu la meva tieta, no hi ha res més maco que la llibertat, qui vol la fa servir i qui no, doncs no la fa servir. Potser ens fa por ser més lliures? O és que hi ha algú (llegeixis institució) que li fa por que siguem més lliures?

Avortament lliure i gratuït, ja!!
Acte de debat i recollida d’autoinculpacions a: el dia 4 de març a les 18'30h a La Farinera Ateneu del Clot, c/ Muntanya 16 bis
Més informació a: http://www.caladona.org/avortamentlliureigratuit.html

Laia