divendres, 24 d’abril del 2009

ICV marca les línies vermelles per donar suport a la Llei d'Educació de Catalunya

Dolors Camats situa l’escolarització mixta, l’equiparació d’obligacions per la pública i la concertada i el reforçament del paper dels ajuntament i de les zones educatives com aquells elements que la llei ha de millorar perquè la formació ecosocialista pugui donar-hi suport

La portaveu parlamentària per ICV, Dolors Camats, ha determinat avui quin són aquells elements de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) que han de millorar perquè el grup parlamentari pugui donar suport a la llei. Camats ha manifestat que ICV “no pot donar suport a la LEC mentre aquesta no defineixi el servei públic d’educació amb unes obligacions clares per totes les escoles que reben finançament públic. La portaveu ecosocialista en el Parlament s’ha referit així a la necessitat d’acordar l’obligatorietat de l’escolarització mixta com un dels exemples d’aquesta obligatorietat. “La nostra societat no demana un sistema educatiu en què amb diners públics es paguin escoles que separin nens i nenes. No és una demanda social ni una necessitat educativa ni respon tampoc a necessitats pedagògiques”, ha dit Camats.

Camats també ha demanat reforçar el paper dels ajuntaments com autoritat educativa i augmentar també el paper de les zones educatives perquè puguin gestionar. “La llei els donava la possibilitat de gestionar però ara els nega la possibilitat de què gestionin recursos”, ha criticat Camats en referència al projecte de llei que va sortir del Govern i al redactat actual després de les tasques de la ponència.

En tercer lloc la portaveu parlamentària d’ICV ha demanat “condicionar els majors recursos a l’escola concertada al compliment de les obligacions i possibilitar-ho no només a elements de creixement de l’escola concertada i d’ampliació en la seva oferta sinó que hauria de poder assegurar el creixement de l’escola”. Per Camats la llei “és massa oberta per fer això” en aquests moments. Al mateix temps, la portaveu d’ICV a la cambra catalana ha exigit la no eliminació dels criteris de proximitat a l’hora de vincular concerts i adscripció de centres de primària i de secundària”.

Preguntada per la premsa i sobre aquestes millores necessàries, Camats ha declarat que “totes són innegociables, malgrat que hi ha un marge, ja que sinó no hi podria haver negociació”, al mateix temps que ha afegit que el fet que es defineixin unes obligacions clares per ser servei públic d’educació “no té marge de negociació”. Amb tot, Camats lamentat “la sensació que de moment es valora positivament l’acord fet”, en referència al PSC però al mateix temps ha dir “esperar la complicitat d’Esquerra” en referència a l’esmena d’ICV que fa parla del servei públic d’educació i de l’escolarització mixta com obligatorietat. “Ho podem dir més alt però no més clar”, ha sentenciat la portaveu parlamentària.

Camats ha explicat que el grup parlamentari ja té cites tancades amb signants del PNE com UGT, CC.OO, FAPAC, FAPAES, AJEC i Moviments de Renovació Pedagògica per escoltar la seva valoració del resultat final de la llei. “Per nosaltres es importantissim la valoració que en faci la comunitat educativa i també volem incorporar les seves reflexions en el nostre posicionament” ha explicat Camats alhora que ha advertit, en referència a les declaracions fetes pel conseller d’Educació, Ernest Maragall, que “aquesta no pot ser la llei només de majories parlamentàries sinó també de majories socials. És imprescindible aquest consens social perquè farà possible l’èxit o el fracàs en el desplegament d’aquest text”.

Extret del post de David Cid

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt bé. Sembla que hi ha prous motius perquè ICV votem en contra de la LEC. Quan fem la consulta a les entitats importants de la comunitat educativa veurem que estan molt més cremades que nosaltres i no només pel que fa a la LEC sinó també amb la prepotència i les ocurrències del conseller Maragall, alies "el tete". Per tant dono per fet que votarem contra la llei. i ARA QUÈ?
Ara proposaré algunes preguntes que se m'acudeixen, amb la intenció de trobar respostes per part de lectores d'aquest blog.

Quan el govern va presentar la llei al parlament, com és que no era la llei de tot el govern, sinó només d'una part?

Com s'explica que es vulgui consensuar la llei amb CiU (cosa molt lloable i fins desitjable), passant per sobre del consens amb ICV, que està al Govern? Sembla que la LEC sí que satisfà a ERC, cosa que m'imagino va ser relativament senzill, donada la seva sensibilitat social de baix cost.

ICV, un cop votada en contra la llei, pensa continuar al Govern com si res no hagués passat? o bé haurà de fer un cop de puny sobre la taula, donada la importància que té pel país aquesta llei i totes les connotacions que comporta.
Per acabar, vull recordar que les diferents ideologies que hi ha sobre el fet d'ensenyar i aprendre es resumeixen en dues: una pretén el manteniment de la situació social existent fent que els fills dels poderosos tinguin l'accés a la millor educació.
L'altra, té com a objectiu aconseguir l'equitat, de manera que tothom tingui accés a l'educació en igualtat de condicions o tendir-hi, per possibilitar una major igualtat i justícia.
De quin costat estarà la balança de la LEC?
Antoni