dijous, 15 d’octubre del 2009

Nous equipaments en l’àmbit de les Glòries

Impuls per la construcció d’un CAP, un centre de salut mental, un casal per a la gent gran i habitatges protegits. Els equipaments formen part dels compromisos adquirits en el pla de transformació de les Glòries i el seu entorn.

La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona ha donat llum verd a l’aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana de l’illa delimitada per l’avinguda Diagonal i els carrers Badajoz, Bolívia i Ciutat de Granada, al districte de Sant Martí. L’objectiu del pla és concretar i integrat en els barris de l’entorn la reserva de sòl per a diversos equipaments comunitaris, locals públics i socials, en el marc de la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de les Glòries. El programa previst en aquest pla inclou un Centre d’Assistència Primària, un centre de salut mental, un casal per a la gent gran i habitatges protegits (125). En el subsòl s’hi construirà un aparcament destinat als usuaris dels equipaments i als veïns, així com també per al dipòsit de la grua municipal. Es preveu també una àrea de zona verda.

El termini d’execució d’aquest pla és de 4 anys a partir de l’aprovació definitiva del pla. En total es transformarà una superfície de 7.530 m2, amb un sostre total de 12.000m2. La titularitat del sòl és municipal.


Aprovat definitivament el projecte executiu del nou mercat dels Encants. La construcció del nou mercat és una peça clau per poder afrontar la transformació de les Glòries i el seu entorn.

Paral·lelament, la Comissió de Govern també ha acordat l’aprovació definitiva del projecte executiu del nou mercat dels Encants, una peça clau per poder avançar en la transformació de tot l’àmbit de Glòries i el seu entorn. El nou mercat es construirà en el Bosquet dels Encants, a la cruïlla de l’avinguda Meridiana amb el carrer de Castillejos. El projecte té un cost de 47,2 milions d’euros, amb un termini d’execució de 18 mesos.

El nou mercat serà un equipament funcional, obert i de futur. El projecte contempla un disseny on l’activitat comercial es realitzarà sota aixopluc i protegida del sol, sota una gran coberta, però conservant la sensació de comprar a l’aire lliure. També es contempla un aparcament subterrani i una planta més que es destinarà a la zona de càrrega i descàrrega, la zona de magatzems, l’aparcament per a vehicles comercials, la zona de brossa i altres serveis. El nou mercat tindrà una superfície de 33.305,65 m2.

Nou aparcament i nova urbanització al carrer Cantàbria, a Sant Martí.

S’ha aprovat el projecte de construcció d’una aparcament subterrani de dues plantes a sota del carrer Cantàbria, amb una capacitat total de 289 places. El projecte, amb un cost de gairebé 7,9 milions, també preveu la urbanització del carrer.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Enquesta serveis municipals a Sant Martí

A un article al meu blog personal faig alguns comentaris sobre la darrera enquesta de serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona. Avui m’agradaria concretar alguns dels resultats a nivell de Sant Martí, no tots els resultats, ni molt menys estan desglossats, però pot tenir el seu interès.
Per exemple a Barcelona els tres primers problemes que la gent considera que té la ciutat són la inseguretat amb un 14’2% de les respostes, l’atur/condicions de treball amb un 14’1% i la neteja amb el 8’2%. A les zones del Districte les respostes són lleugerament diferents.


Barcelona Inseguretat 14’2% Atur-treball 14’1% Neteja 8’2%

Clot-Camp de l’Arpa Atur-treball 29’4% Inseguretat 14’7% Neteja 9’8%

Parc/Llacuna/Vila Olímpica Inseguretat 16’9% Atur-treball 14’1% Circulació 11’3%

Poblenou/Diagonal Mar Atur-treball 17’3% Inseguretat 14’3% Transports 11’3%

Besòs/Maresme/Provençals Inseguretat 17’2% Atur-treball 15’2% Immigració 9’7%

Sant Martí/Verneda/La Pau Inseguretat 17’2% Atur-treball 11’5% Econòmics 9’6%

Tothom pot treure les conclusions que vulgui però és curiós que a totes les zones surt un percentatge de la inseguretat com a primer problema de la ciutat superior a la mitjana de la ciutat. De fet a la pregunta sobre el principal problema del barri on viu, la gent de Sant Martí diu la inseguretat en les cinc zones. Caldria veure si aquesta dada es correspon amb els nivells de seguretat de Sant Martí o no. I preocupant, com no, el fet que aparegui com a tercer problema a la zona de Besòs/Maresme/Provençals els problemes associats a la immigració amb prop del 10%, fet que passa a pocs barris de la ciutat.
A la pregunta de com ha evolucionat el seu barri el darrer any el 65’8% de la gent creu que el seu barri de Sant Martí ha millorat (per damunt del 53’4% de Barcelona), el 20’7% creu que està igual (a tot Barcelona és el 28’1%) i el 11’5% creu que ha empitjorat (per sota del 16’5% de mitjana a Barcelona). I també cal destacar que el 72’2% de la gent creu que en el futur millorarà força per damunt del 64’5% de mitjana a Barcelona. De fet en aquest sentit és el Districte més optimista de la ciutat, seguit de prop per Horta-Guinardó amb el 71’5%.
Un Districte per tant amb una alta valoració de la gestió municipal i de la qualitat de vida dels seus barris. La nota mitjana de satisfacció de viure al seu barri és a Sant Martí de 7’9, per damunt del 7’7 de Barcelona i sols superat per Les Corts amb un 8. I finalment m’ha fet gràcia la pregunta sobre allò que més els hi agrada del seu barri. A la zona Clot i a la zona Poblenou guanya la cordialitat de la gent, a la zona Parc i Vila Olímpica el mar i la platja i i a Besòs, Verneda i entorns l’urbanisme i les obres públiques. La cordialitat de la gent és la resposta primera a més barris de Barcelona, el mar i la platja sols es repeteix a la Barceloneta (lògic) però és que l’urbanisme no apareix a cap altre barri com el millor, som diferents.

Pere Nieto i Díaz

dissabte, 10 d’octubre del 2009

No n'hi ha prou sols amb l'Ajuntament

Hi ha una cosa que sempre m’ha fet gràcia, la ciutat es pot interpretar des de molts racons. Jo algunes vegades ho faig des del meu petit passatge del Poblenou. Ara han començat les obres per arreglar el carrer i fer-lo de plataforma única. És un carrer que no arriba als 6 metres d’ample i on la vorera és absolutament impracticable per una cadira de rodes o per un cotxet. El Districte d’Horta-Guinardó ha optat sempre per millorar l’accessibilitat. Ho dic per coneixement propi, vaig ser durant un quants anys conseller d’ICV a Sant Martí i una de les responsabilitats que vaig tenir va ser la del Consell de Persones amb Discapacitat. El regidor Francesc Narváez tenia aquest tema clar. Ara s’està fent la remodelació de tots els passatges del nucli més històric del Poblenou, fet que comporta bàsciament dues coses, la dignificació del carrer i la supressió de barreres històriques. Si parléssim de quin ha de ser el nivell de protecció del casc antic del Poblenou o quin ha de ser el model de tractament del barri discreparíem més, però aquestes intervencions aprofitant els Fons Estatals (el que es coneix com a fons Zapatero), estan millorant la vida quotidina de la gent.

Però ahir a l’arribar a casa vaig veure aquesta imatge que teniu a la foto. És el tram on encara no hi ha obres. Degut a les obres precissament el passatge és de doble direcció per accedir a les nombroses places d’aparcament que hi ha al passatge i per tant cal anar amb molt de compte tant el cotxes que entren i surten dels aparcaments com els vianants. Hi ha gent però que no ho té clar i no sé si de forma premeditada i coordinada dues motos aparquen a les dues voreres just a la cantonada del gir. S’ha de permetre això? Aquestes motos aparcades suposen un greu problema de seguretat viària i accessibilitat quan poden aparcar a 50 metres d’aquí. Potser sí que és cert que haurem d’incrementar el nostre compromís de control social de l’espai públic. La ciutat avança, potser no tant com voldríem però avança, però hi ha gent que deixant una moto aparcada on volen faran inútils les inversions per millorar l’accessibilitat. No ho hem de tolerar.

Pere Nieto

Hi ha una manera d'esquerres de fer política de seguretat

És quasi inevitable sentir la paraula “seguretat” i pensar en la policia. No pensem en el treball, ni en el trànsit, ni en els efectes del canvi climàtic en el medi ambient, ni en la qualitat dels aliments que mengem…

Igualment quan sentim la paraula “delinqüència” pensem en el carterista o en l’atracador d’una botiga. No ens ve a la ment un tal Millet (aquest sí tractat arreu com a Señor Millet), ni Lehman Brothers. I tanmateix aquests han robat més diners que un miler de carteristes junts.

No és casual. És producte d’un cert concepte de seguretat promogut i instaurat durant anys per la dreta social, política i econòmica que selecciona el què és o no és una amenaça, un perill o una conducta reprovable en funció dels seus interessos.

Els efectes d’aquest discurs reaccionari es posa més de manifest en moments de crisi econòmica greu com la que estem vivint, de creixent atur, de precarietat, d’incertesa, de canvis socials... Els problemes i les angoixes es multipliquen. Qui són els culpables i on son? Davant la manca de responsables es corre el perill d’acabar atribuint aquesta tensió desconcertant a aquells més indefensos amb qui es comparteix, i sovint es competeix, pels escassos recursos: aturats vs. treballadors, autòctons vs. immigrats, joves vs. adults... Un terreny sempre abonat per carregar les tintes sobre els més dèbils i els més afectats per la crisi.

I aleshores sorgeix el fantasma de la inseguretat. Com afirma Joan Subirats, a poc a poc anem passant de “barris en perill” a “barris perillosos”. La política social actua a més llarg terme, en canvi la mà dura té efectes immediats. Com si fent desaparèixer de la vista els símptomes de la crisi (pobresa, exclusió, explotació sexual, atur juvenil, conflictivitat social i convivencial...) estiguéssim eliminant-la, com si pintant la façana de l’edifici l’interior s’hagués d’endreçar sol per art d’encanteri.

D’aquesta manera, i amb l’ajuda inestimable de força mitjans de comunicació, es desvia l’atenció dels poders econòmics i de la necessitat de prendre mesures, i es retorna a la ciutadania, en particular al sector més indefens, menys rellevant políticament. I no faltarà qui ho utilitzi per treure’n rèdit electoral. I no faltarà qui ho aprofiti per vendre falses seguretats. El darrer cas el tenim en la polèmica sobre la prostitució al carrer que de les pàgines del diari va saltar al debat social i polític. I ràpidament van aparèixer les exigències de més repressió sense aturar-se a considerar l’arrel del problema

Precisament per tot això, i molt especialment en l’actual context de crisi, l’assumpció d’ICV de les competències d’Interior al Govern de la Generalitat té un extraordinari valor. Perquè significa donar batalla en un terreny fins ara dominat pels valors conservadors en un camp essencial per a la transformació i el progrés social.

Així és, en aquests tres anys estem esquinçant el pensament únic de les polítiques de seguretat, estem canviant la cultura dominant, tant en la teoria com en la pràctica:
  • Ho fem quan reivindiquem el concepte de seguretat pública (front a la privada), la de tots i totes, especialment la d’aquells més desafavorits (dones maltractades, persones immigrades víctimes de xarxes d’explotació, infants i gent gran...).
  • Ho fem quan denunciem que no s’ha d’afrontar un problema social (com la prostitució al carrer) recurrent a la repressió policial i, en canvi, posem tota la nostra atenció en la persecució de les màfies explotadores. Des d’ICV entenem que les polítiques de seguretat han de treballar en col·laboració amb la resta de polítiques socials per tal de garantir els drets i llibertats de tothom, i no per acabar reprimint la pobresa.
  • Ho fem quan atorguem l’atenció que es mereix a la seguretat vial i impulsem una conducció tranquil·la i sostenible (amb la velocitat variable i els 80km, prestant màxima atenció als més vulnerables com les motos, els vianants i els ciclistes; reduint el nombre de morts en un percentatge rècord).
  • Ho fem quan apostem per una policia de proximitat que col·labora amb la societat civil per prevenir els fets delictius i millorar l’eficàcia policial. Per això hem creat el Consell de Seguretat en el que hi participen entitats i institucions per un objectiu comú.
  • Ho fem quan promovem la màxima transparència i la professionalitat dels Mossos d’Esquadra mitjançant la instal·lació de les càmeres a la comissaria (que han eliminat les denúncies, la majoria falses) o la creació del comitè d’ètica de la policia.
  • Ho fem quan apostem per la interlocució i la prevenció per evitar la repressió i assegurar els drets col·lectius de manifestació i de lliure expressió (mitjançant la creació d’una Unitat d’Interlocució i Mediació dins del cos de Mossos d’Esquadra)

I així un llarg etcètera. Molts d’aquests canvis no són de matís, són girs de 180 graus en la manera d’entendre la societat i, per tant, l’acció pública que se n’ha de derivar.

En definitiva, ICV està gestionant més poder que mai en la seva història i ho està fent amb una incidència social destacada en àmbits decisius per la vida de les persones, especialment les més humils: medi ambient, habitatge i, per suposat, també seguretat.

Sergi de Maya Garcia

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Reunió de la CESM 06/10/2009


Abans d'ahir es va cel•lebrar la CESM (Comissió executiva de Sant Martí) i vam adquirir el compromís d'informar breument dels continguts de la reunió a tota la militància. Per tant a partir d'ara tindreu penjat al blog la informació dels diferents actes, reunions i activitats que es fassin al districte.

La Carlota, responsable de Dones de Sant Martí, va informar del procés que s'està portant a terme per la preparació del II Congrés de Dones de Barcelona. La convocatòria ha sigut un èxit ja que hi han més de 1000 dones inscrites. Aixó implica que no es pugui portar a terme un debat polític tranquil i profitós però sí que es poden extreure idees per incloure en el proper programa de govern. Una de les crítiques que es van fer va ser la no presència de partits polítics, sí que hi seran les dones que participen en els diferents partits, però es vol defugir del protagonisme. Potser que sigui més adient, però d'alguna manera es una discriminació envers les dones que están treballan i lliutant per la igualtat i pels drets de les dones, no volem més protagonisme que la resta d'associacions o entitats sino el mateix.

Es va elaborar un nou pla de treball pel curs polític 2009/2010, quan estigui totalment definit el penjarem al blog.

En Francesc ens va explicar com està el procés de trasllat del Casal de Gent Gran Joan Casanelles, també en el seu moment es penjarà un article explicant tot el procés. A petició d'ICV-EUiA, al districte, es va celebrar una reunió dels consellers i les conselleres amb els tècnics i les tècniques de barri, per tal de posar en comú el desenvolupament de la nova tasca d'aquests professionals, reunió que va ser molt profitosa.

Al CN (Consell Nacional), es va presentar el Joan Herrera com a cap de llista (veure article) i es va aprovar el document d'Estratègia electoral.

Tenim un repte de cara a les eleccions municipals per donar a conèixer el nostre cap de llista, en aquest sentit es van començar a llençar idees sobre les accions que es poden fer al districte, i també es va parlar de la necessitat de revalorar la tasca de l'apoderat i l'apoderada i de com podem animar a la gent a participar-hi. Aquesta tasca té més importància de la que podem pensar.

Una abraçada
Concha Curto