Transformem la Diagonal

Des d’ICV-EUiA volem transformar la Diagonal per transformar Barcelona. Perquè la Diagonal d’avui no serveix per a les persones que van a peu. Perquè no és eficient per al transport públic ni sostenible ambientalment.

Tant la proposta A com la B treuen carrils de circulació, redueixen espai per al vehicle privat, augmenten l’espai destinat als desplaçaments a peu, refan els carrils bici, reserven per al transport públic una plataforma de pas preferent, i augmenten l’oferta de transport públic amb la connexió de les dues línies de tramvia. En aquest missatge trobareu tots els arguments per anar a votar entre els dies 10 i 16 de juny als diferents punts de la ciutat i també per Internet.

Transformem la Diagonal. Transformem Barcelona!

Tríptic: http://www.iniciativa.cat/bcn/documents/2439

Pàgina del Facebook: http://www.facebook.com/pages/edit/?id=123631947652819#!/pages/Transformem-la-Diagonal/123631947652819

Argumentari del Govern municipal: http://iniciativa.cat/bcn/documents/2469

Web de la Plataforma Diagonal per tothom: http://diagonalbarcelona.wordpress.com/

Web de l'associació per a la Promoció del Transport públic: http://www.transportpublic.org/

Demostració de diumenge passat comparant el transport públic i el transport privat: http://blog.trambcn.com/demostrat-una-altra-diagonal-es-possible

Decàleg de la PTP Amb la nova diagonal tothom hi guanya: http://www.transportpublic.org/diagonal/catala/pdf/decalogo_catala.pdf

Posició del BACC ( Bicicleta Club de Catalunya) sobre la reforma: http://diagonalbarcelona.wordpress.com/les-propostes-no-oficials/document-del-bacc/

Ensenyament al Poblenou

Dijous passat vam celebrar un nou sopar tertúlia de gent al voltant d’ICV del barri del Poblenou. El tema va ser l’ensenyament i aquest cop no vam comptar amb ponent, tot i que el debat va ser tan intens com sempre o encara més. La temàtica del sopar va fer que s’incorporessin gent per primer cop al sopar vinculada al món de l’ensenyament al nostre barri. Va ser un debat intens que de fet no vam acabar i que estem buscant les fórmules per continuar-lo. No pretenc resumir el que es va dir, seria prepotent pretendre-ho, per la riquesa dels matisos i perquè precisament la gràcia d’aquests debats és parlar sense tancar conclusions ni ser políticament correctes. Per tant expresso comentaris meus a partir de la interessant tertúlia que vam tenir.

Un dels elements que va acaparar la primera part del debat va ser la doble xarxa d’ensenyament públic i concertat al nostre barri. Curiosament es produeix una situació al Poblenou que no és equiparable a la resta de la ciutat. El dèficit històric de places escolars públiques al nostre barri va suposar un descrèdit de les escoles públiques. Els darrers anys i gràcies a la possibilitat d’oferir solars d’equipament lliures i al creixement demogràfic del barri s’han obert noves escoles al Poblenou. Algunes d’aquestes escoles amb un nivell molt alt tan pel que fa als mitjans com als equips docents. Per altra banda l’escola concertada no ha tingut cap creixement al llarg dels darrers anys i el que ha destacat ha estat les inversions d’algunes d’aquestes escoles per posar-se al dia. La major part de les escoles concertades del Poblenou, a diferència d’altres barris i fons i tot del propi districte, són escoles amb un bon nivell escolar, no són escoles religioses estrictament, no tenen caràcter elitista i estan molt implicades en la vida del barri. Bona part del moviment associatiu del barri que ara té més de 40 anys són antics alumnes d’aquestes escoles pel dèficit d’escola pública de qualitat al barri. Aquesta situació provoca una situació curiosa. Pot semblar que existeixi una doble xarxa d’escola pública al Poblenou. Per una banda escoles noves, amb recursos i que fan una selecció de personal a partir de criteris com les quotes de pagament a l’AMPA o el propi estil de les famílies i per altra banda escoles on es concentren per una banda famílies immigrants i algunes famílies de tota la vida del barri (a vegades per la mateixa manca de recursos i a vegades per la seva actitud militant en favor de l’escola pública).

Les conclusions són clares, cal fer una aposta per una xarxa d’ensenyament públic al barri, que no tan sols ho sigui en la seva titularitat, sinó també en la seva tasca. Cal que hi hagi criteris d’inspecció clars que permetin evitar la picaresca de les escoles concertades en la selecció del seu alumnat, però també cal un treball perquè la xarxa de titularitat pública no esdevingui també una doble xarxa perquè això tindria conseqüències nefastes. Cal un treball de les administracions però també de la societat civil per prestigiar tota l’escola pública, garantint que els recursos siguin els necessaris i les eines les oportunes per no crear ghettos a cap escola. Al Poblenou tot i no tenir un alt nivell de població immigrada s’ha estigmatitzat a determinades escoles en aquest sentit i això ha estat un problema, i més quan una part de la població que ha vingut de nou al barri exigeix un ensenyament públic però a vegades segregador. I la clau és la bona feina però també el finançament necessari. Amb un finançament seriós l’escola pública no hauria de tenir por de la doble xarxa. I també va rondar pel sopar un repte. És possible i és positiu plantejar-se la incorporació de bona part de la xarxa concertada a la xarxa pública?

Com veieu temes candents i difícils. Avui sols he plantejat algunes de les coses que van anar sortint, però encara podem parlar del tema de l’autonomia de centre, de la responsabilitat social sobre l’educació, de la llengua com a factor d’integració, dels processos de matriculació ... per tant en seguim parlant.

Pere Nieto

El Quim Mestre al Plenari de Sant Martí

Al plenari del 24 de març, vam parlar dels “Drets Civils”. A la nostra agrupació desconeixíem el que es fa a la Regidoria de Drets Civils i per tant pensàvem que era una bona oportunitat per posar-nos al dia.

Abans de parlar del tema central el regidor Quim Mestre ens va informar de la situació actual del procés participatiu de la Diagonal.

Drets Civils
S’estan incorporant a les polítiques de totes les regidories els drets humans i els drets de no discriminació, amb una aplicació de forma transversal, a la política municipal, dels drets de les persones, aplicació que és molt recent.

Hem fet de Barcelona una Ciutat Refugi per acollir als i a les activistes dels drets humans de països en risc. És un acolliment que es fa conjuntament amb la Generalitat.

L'any 2008 va començar a gestar-se un Observatori de Drets Humans i de Bones Pràctiques de la Ciutat de Barcelona mitjançant una investigació sobre la vigilància dels drets humans a nivell internacional, europeu, espanyol, català i local amb una intenció no únicament descriptiva, sinó també amb vistes a oferir elements de reflexió i de debat de cara a la constitució d'aquest Observatori de Drets humans de la ciutat de Barcelona i a delimitar la seva missió, composició i objectius.
Aquesta investigació constitueix l'informe 0 de l'Observatori de Drets Humans a la Ciutat de Barcelona, en el sentit que, aquest, i a diferència del que faran els informes posteriors, no examina la situació dels drets humans a la nostra ciutat, sinó que ofereix un panorama de les declaracions, òrgans, institucions i entitats que vetllen per ells en els diferents nivells territorials esmentats en el paràgraf anterior.
La tasca d'investigació prèvia va continuar amb l'examen de les fonts d'informació existents a nivell català/barceloní que poguessin aportar dades respecte a la situació dels drets humans a la ciutat de Barcelona.
Aquesta labor d'investigació es va realitzar amb la cooperació d'una sèrie d'institucions i entitats de la ciutat de les quals n'ha sorgit finalment una Plataforma d'unes 20 entitats col•laboradores.

La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat no té valor jurídic, però tampoc no és una mera declaració genèrica d'intencions. En efecte, d'ella se'n destil•len uns "drets principals", cadascun dels quals representa un compromís explícit dels poders locals. En aquest sentit, qualifiquem com a global aquest compromís amb els drets humans que aquest Observatori representa per tal com pretén abastar la vigilància de tots i cadascun d'aquests drets.
Per tot plegat, la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat es constitueix en el document de referència del treball de l'Observatori de Drets Humans de la Ciutat de Barcelona.

L'Oficina per la No-Discriminació és un servei que ofereix la Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona per promoure els Drets Humans, garantir la igualtat a tota la ciutadania i lluitar contra qualsevol forma de discriminació.

L'Oficina d'Afers Religiosos és un servei que ofereix la Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona per garantir la llibertat de consciència i de religió. Treballa perquè totes les visions de la vida, les religioses i les no religioses, siguin reconegudes i respectades. Aquest servei actualment està gestionat per UNESCOCAT.

S’està elaborant la Carta de Ciutadania, que és una carta de drets i deures de la ciutadania, i s’espera que estigui aprovada el mes de juny.

Concha Curto
Responsable d’Organització

Sopar tertúlia sobre ensenyament

El proper dijous 15 d’abril celebrarem un nou sopar tertúlia de gent d’ICV al Poblenou. Com ja he dit altres vegades aquests sopars estan impulsats per gent d’ICV però oberts a gent amb ganes de debatre, xerrar i escoltar. El tema d’aquest sopar serà l’ensenyament i ho farem molt centrat al barri i al Districte de Sant Martí. Si algú vol participar que ens ho faci saber i li farem arribar les dades del sopar.

El barri del Poblenou ha viscut un gran creixement de població i molt especialment de parelles joves, fet que ha suposat un increment important de la demanda de places escolars. També és cert que és dels barris de la ciutat on s’han pogut construir més escoles noves ja que es disposava de sòl per a equipaments. Però estem complint amb les necessitats reals de noves escoles i instituts? És equilibrada l’oferta pública i concertada? Hi ha concentracions de població immigrant i no s’està aturant? Existeixen diferents categories d’escoles públiques al Poblenou?

Mirarem de treure’n l’aigua clara amb gent de les escoles del nostre barri (professionals, pares i mares ...) i sobretot mirarem d’obrir moltes preguntes, donar algunes respostes i si és possible treure alguna conclusió que ens pugui ajudar.

Pere Nieto

Elisabeth Eidenbenz

Elisabeth Eidenbenz va treballar de mestra en diferents col•legis de Suïssa i de Dinamarca fins al 1937, any que es va traslladar a Burjassot (València) com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra.
Va col•laborar en tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra Civil espanyola dins de la zona republicana i, immersa en l’èxode, l’any 1939 va passar a França.

Per compensar la passivitat i la ineficàcia d’un Estat francès feble, poc previsor i menys solidari Elisabeth Eidenbenz va impulsar, des de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, la creació d’una maternitat en una residencia campestre abandonada de la Vila rossellonesa d’Elna on assistir les parteres i dones embarassades recloses als camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès, i els seus fills.
Per la seva condició de dona sensibilitzada pel patiment de les seves congèneres, creia que les exiliades mereixien parir amb dignitat i que calia garantir la supervivència dels nadons. Així centenars de mares van poder sortir de manera provisional dels camps per donar llum a la Maternitat d’Elna, d’altres gràcies a les demandes insistents a les autoritats franceses i la tramitació dels visats per la pròpia Elisabet van poder tornar a Espanya o quedar-se a França amb familiars o amb el marit ubicat als camps de treball francesos, o alguna d’elles es quedava a la maternitat com a col•laboradora de la Elisabet.


En els camps de refugiats l’índex de mortalitat dels infants era del 95%, sense l’Elisabet aquests nadons i les seves mares al parir haurien engrossit la xifra de la mortalitat. Avui aquells nadons tenen entre 60 i 70 anys, són els nens de l’exili, i encara viuen algunes mares i pares molt grans supervivents i testimonis d’una època cruel que no podem oblidar. L’any 2002, molts d’aquells bebés d’abans, ara avis i avíes, es van reunir 60 anys desprès a Elna per rendir un homentage a l’Elisabet i agraïr-li la seva tasca.

Si bé la major part dels 597 infants nascuts a la Maternitat Suïssa d’Elna eren fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya, entre el 1939 i el 1944, durant la segona guerra mundial, hi van néixer també infants jueus i d’altres procedències. Per aquest fet, ha estat guardonada pel govern d’Israel per la seva tasca a favor dels jueus i l’any 2002 va rebre la medalla dels Justos de Nacions.
Aquesta maternitat va funcionar ininterrompudament fins a l’any 1944, data en què l’exèrcit alemany la va clausurar. Un cop acabada la Guerra Mundial, l’Elisabet va marxar a Àustria per ocupar-se dels nens orfes de tota aquella desfeta. Avui viu en un poblet a prop de Viena recordant els seus nens i la Maternitat d’Elna i és un testimoni vivent d’aquests anys.