Ricard Gomà reparteix "Treball" a Sant Martí

Ricard Gomà, acompanyat per companys i companyes d’ICV Sant Martí, ha repartit la nostra revista “Treball”. Aquest número està dedicat a explicar els motius de la vaga. Hem de fer una crida als treballadors i a les treballadores a participar-hi i per això el Ricard ha parlat amb la gent i ha explicat perqué ICV s’adhereix als sindicats en aquesta vaga.

TOTS I TOTES FAREM VAGA. TOTS I TOTES ANIREM A LA MANI.

Joan Herrera visita Festa Major del Poblenou

Joan Herrera ha visitat la Festa Major del Poblenou aquest diumenge 19 de setembre. Com a veí del barri que és i acompanyat de la seva família i d'un bon nombre de companys i companyes d'ICV-EUiA de Sant Martí, el candidat a la presidència ha pogut saludar a un bon nombre de veïns i veïnes, en especial representants de les entitats del barri.

La passejada a començat davant de Can Saladrigas on començava la cercavila de gegants del Poblenou. Els gegants del barri (El Bernat, la Maria i el Lloro del 36) han encapçalat una cercavila que ha tingut una gran assistència de públic. A la cua de la cercavila els elements del nostre bestiari (l'Estarrufat, la Víbria i l'Estarrufadet) han tancat una cercavila molt popular. Després d'atendre als mitjans, Joan Herrera ha visitat una exposició fotogràfica i ha visitat la seu de l'Agrupació Excursionista Icària on ha pogut conèixer de més a prop la realitat d'aquesta entitat amb un fort arrelament al barri del Poblenou.



La passejada ha acabat a la fira de la solidaritat que es celebrava al Parc Central del Poblenou, organitzada per la comissió de Festes de Diagonal-Bac de Roda. La passejada ha permès, en aquest cas, conèixer de més a prop experiències solidàries com Apropem-nos, una magnífica iniciativa de xarxa d'acollida del barri del Poblenou. A la fira de la solidaritat Joan Herrera ha pogut saludar també a Arcadi Oliveras que havia fet una xerrada.



Un matí de Festa Major que ha permès fer una visita propera del Cap de Llista d'ICV-EUiA i veí del barri, Joan Herrera.

Article de Pere Nieto

Com seria el Poblenou sense la iniciativa veïnal?

L’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou ha organitzat una exposició que sota el títol de “Com seria el Poblenou sense la iniciativa veïnal?”. Aquesta exposició es pot visitar a la nova seu de l’AVV de la Rambla del Poblenou 49, dins del nou Casal de Barri. Crec que val la pena fer un petit esforç per anar-la a veure, pensar-hi una estona més enllà dels plafons concrets que han fet i plantejar-se estendre aquest model d’exposició a altres barris de la ciutat.

Al llarg de diferents plafons, 17 si no m’equivoco, es fa un repàs de diferents conquestes veïnals. És a dir aspectes que des de l’administració no es contemplaven o no es feia en els terminis desitjats, i que s’han aconseguit. Per tant no hi ha incloses “derrotes”, és a dir demandes no ateses, ni millores del barri que no han estat aconseguides a partir de la reivindicació veïnal. Ens trobem amb alguns elements tan importants com la conservació de Càtex (ara Centre Cívic) o Can Saladrigas (ara Biblioteca entre moltes altres coses), l’aturada del pla de la Ribera, la cobertura de la Ronda del Litoral o el institut Icària. Algunes d’elles com la recuperació de les platges o Càtex les vaig viure com a infant, d’altres com la campanya Volem ser Consultats per assolir la cobertura de les rondes ja en primera línia.

La presentació de Xavier Pegenaute i Joan Maria Soler, de la junta de l’AVV del Poblenou, va voler destacar que no eren èxits estrictes de l’AVV, sinó del veïnat. En algunes reivindicacions l’AVV ha estat líder, en d’altres ha acompanyat i en algunes reivindicacions ha estat gairebé sola. Jo crec que el gran objectiu que aconsegueix l’exposició no és de lluïment de l’AVV sinó de reivindicació del paper veïnal per construir barri. És cert que en el cas del Poblenou i la seva AVV el balanç és senzillament impressionant, però crec que caldria fer el mateix exercici a tots els barris. Saber que la lluita veïnal ha aconseguit transformar la ciutat de forma radical ha de ser motiu d’orgull, però sobretot un estímul per participar de la vida associativa.

Sovint he tingut la sensació que el moviment associatiu de la ciutat s’ha deixat portar per l’aire general de desànim. “No se’ns escolta”, “al final no es veu perquè dediquem tantes hores” ... i no és cert. La ciutat de Barcelona és, al meu entendre, una gran ciutat i ho és, en gran part, per la lluita veïnal. Cal recordar-ho i fer-ho com a homenatge a la gent que ha lluitat i com a estímul per a la gent que s’ha d’incorporar. Algú dubta que haver cobert el cinturó del litoral a l’alçada de les platges del Poblenou no és una de les millors decisions de la Barcelona democràtica? Doncs va ser fruit d’una intensa campanya. Barcelona necessita de gent que això ho cridi i també de gent que ho escolti. I de tant en tant cal un exercici de mirar enrere per prendre encara més forces, conscients de tot allò que s’ha aconseguit. Pere Nieto.

Nou Casal de Barri del Poblenou

Diumenge 5 de setembre a les 12.00 s’inaugura el nou Casal de Barri del Poblenou, a la Rambla del Poblenou 49. Aquest edifici havia acollit el casal de Gent Gran abans del seu trasllat a Can Saladrigas. El nou Casal té una superfície construïda de 1.141 m2. El Casal estarà gestionat per la Federació d’Entitats del Poblenou, amb un intent d’avançar en la necessitat d fe runa gestió cívica dels nostres equipaments. Algues de les entitats que faran servir l’espai de forma preferent són l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, la ACR de Comissions de carrers de Festes del Poblenou o el pla comunitari “Apropem-nos”.

L’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, amb motiu d’aquesta posada en marxa del nou Casal ha fet una exposició sota el títol de “Com seria el Poblenou si no fos pel veïnat”. Dimecres 8 de setembre a les 19.30 faran una presentació pública d’aquesta exposició, oberta a tota la gent del barri. I recordeu que a partir de dissabte 11 de setembre celebrem la Festa Major del Poblenou, consulteu el programa aquí.

Pere Nieto

Canvis a l'espai públic del Poblenou

Sabeu que no acostumo a caure en l'autocomplaença ni en l'oficialisme extrem. Miro de veure les coses amb subjectivitat (no pot ser d'una altra manera) però aplicant certs criteris de crítica i intentant posar sempre filtres al meu punt de vista. No sóc extremadament oficialista, però em repugna l'actual tendència que sembla gairebé omnipresent de dubtar de com ha evolucionat la ciutat de Barcelona. Aquest article neix d'estar una estona amb la meva filla a un parc del Poblenou després de sortir del Casal d'Estiu. Estic a un interior d'illa, agradable, tranquil, amb espai per jugar i públic. Però podria triar un altre interior d'illa, o el Parc de Ghandi, o el Parc Central o els parcs al costat de la platja ...i això està molt bé. Quan jo era petit (reconec que ja fa molt temps) amb prou feines disposàvem dels jardinets de Lope de Vega i la zona verda més gran que apareixia al mapa al Poblenou era el Cementiri (no és broma). Disposar d'espais públics oberts i de qualitat ha estat una conquesta pel barri. I no és tan sols una millora estètica. Tenir aquests espais públics afavoreix un model de vida i de relacions ciutadanes que a mi m'agrada i que és molt important en un barri amb població jove i amb moltes criatures. Menció a part mereix la platja. Més d'un cop ho he dit. He participat activament com a nen a les reivindicacions de l'AVV del Poblenou per recuperar la platja i posteriorment com a jove a les mobilitzacions per aconseguir la cobertura de la Ronda del Litoral a l'alçada del barri per aconseguir més espai públic. La platja i el Parc del Poblenou són actuacions que permeten que milers de persones ocupin l'espai i gaudeixin d'un lleure públic. I això aquest estiu amb la crisi serà molt important. No menyspreem la conquesta d'espais públics i parcs que ha fet el Poblenou. I és cert que no sempre el disseny ha estat l'encertat, també és cert que sovint aquestes transformacions s'han vist acompanyades d'edificis de gran alçada (com es pot veure a la fotografia) o que alguns d'aquests interiors d'illa gairebé estan privatitzats, però tot això no li tre valor al fet que el barri ha guanyat molt espai públic per a tothom. Avui, amb la meva filla, puc triar a quin parc vaig i això no té preu. Conscients de quin model de ciutat volem aconseguir, però alhora recordant d'on venim. Pere Nieto (publicat al blog)

Barra d'eines inferior i paginació