ICV REITERA A ZAPATERO LA NECESSITAT D’EXIGÈNCIA AMB ELS BANCS

- Joan Herrera traslladarà al president del Govern, i al ministre d’economia Pedro Solbes, en les seves respectives compareixences al Congrés d’aquesta setmana, la necessitat de passar de la paciència il·limitada amb els bancs, a l’exigència continuada.

- El govern de l’estat ha actuat fins a data d’avui de manera tèbia amb les entitats financeres. Cal condicionar les ajudes als bancs i caixes per tal que el crèdit arribi de manera real als treballadors i treballadores i a les petites i mitjanes empreses.

- ICV aposta per impedir que les entitats financeres que reben ajudes públiques puguin repartir beneficis entre els seus accionistes, i per limitar els sous dels executius d’aquestes entitats.

- ICV planteja avançar en l’actualització del pacte d’Entesa a Catalunya, ja que les necessitats de la gent necessiten respostes immediates. L’incompliment de Zapatero amb el Finançament, no ha d’impedir que el Govern Català segueixi treballant per impulsar polítiques socials. El nou finançament ha de permetre més i millors polítiques per fer front a la crisi.

Mercats alimentaris, arma de destrucció massiva

Hola amics, l'altra dia vaig assistir a la xerrada titulada Hi ha vida després del capitalisme?, a l'Ateneu del Clot, La Farinera i em va semblar tant interessant tot el que es va dir i altres coses que s'haguéssin pogut dir sobre o contra el Capitalisme.
Tenia ganes de fer un escrit per reforçar tot el que es va dir i altres coses que pensava i penso, però el temps passa i no he tingut oportunitat de fer-ho. Però encara no han passat massa dies i ara he rebut un correu que parla dels mercats alimentaris, utilitzats per a controlar la població mundial per part de les grans corporacions que utilitza el propi sistema capitalista, com a eina ideològica i poderosa per manipular a la població mundial i fer-se rics a la costa de totes les persones del planeta. Penso que és una bona ocasió per poder reflexionar sobre el sistema en el qual estem immersos i que ens té en el puny, encara que ens dóna corda per semblar que tenim llibertat, com els animals que estan encadenats i segons els propis interessos dels seus amos, se'ls deixa més o menys llarga la cadena o corda on estan enganxats.
Penso que hem de tenir informació per saber on estem i on volen fer-nos anar els poderosos del sistema capitalista, i obrar en conseqüència, segons els nostres propis valors, si és que encara estan força intactes o no estan massa deteriorats o desenfocats i manipulats, per fer-nos anar on volen ells. Hem de saber, tenir informació, reflexionar i treure les nostres pròpies deduccions i conclusions, que no ens enganyin ni ens enganyem, amb falsos valors i necessitats.
Molta sort, pau, serenitat, convicció i visió de futur, cap on volem anar com a persones i com a humanitat i que no ens tractin com a màquines.

Molts petons a tots i totes.

Cristina

Perquè no estan a l'escola?

El govern d'Israel ha perdut tota legitimitat en la seva lluita contra els terroristes. No es pot esclafar a tot un poble per defensar-se d'uns quants. És com si aquí bombardegéssim les ciutats i pobles d'Euskadi per eliminar als terroristes de la ETA.

Més de 400 morts civils demanen un alto el foc.

50 anys de revolució

Malgrat les dificultats econòmiques i energètiques, el bloqueig nord-americà i els atacs de tota mena, la revolució cubana té 50 anys.
És cert que hi ha contradiccions, governants amb masses anys al poder, dissidents empresonats, però només cal comparar amb els països de l'entorn per descobrir una Cuba diferent i independent, amb importants avenços socials en educació, sanitat i forma de vida.
També cal dir que, vista des d'aquí, aquesta revolució sempre ha tingut un component romàntic i d'esperança en un futur diferent i millor. És evident que els anomenats Estats del benestar només serveixen per a alguns països i per a algunes classes. Si volem un món millor, hem de recollir els encerts dels homes i dones que van fer aquella revolució i d'aquells i aquelles que encara hi creuen. Aquest és el meu desig per Cuba i per Catalunya: un món millor amb llibertat per a tots i totes. Però llibertat de debò. No la que proporcionen els diners i la seva globalització.

Francesc

(Foto de Enrique Meneses)

Assamblea d'ICV

Aquest cap de setmana estem celebrant la 9a Assamblea d'Iniciativa-Verds. A la imatge, alguns dels delegats de Sant Martí ahir. Us copio la valoració del Pere Nieto de la primera tarda:

"Miraré de fer un primer article gairebé en temps real. Escric durant l'Assemblea i miraré de penjar-la a Internet ara mateix.

Arribem a la Fira de Sabadell, gran cartell lluminós a l'edifici per l'Assemblea. Les acreditacions de rigor, les fotocòpies van arribant a poc a poc, hi ha tantes esmenes que tot ha anat a darrera hora. La gent pregunta com anirà. En Joan Herrera serà secretari general?, tothom té clar que sí. El sector del manifest de maig s'ha desinflat? El sector del Milà ve guerrer? El sector sobiranista voldrà apretar? La sala d'orígen industrial però marcada pel verd. Així havia de ser, el fil verd que s'enllaça en la tradició del fil roig. Dos slogans a l'escenari. El més gran "El neoliberalisme està en crisi" on s'ha tatxat està i s'ha posat és la, per tant el neoliberalisme és la crisi" (si no s'entén es veurà a la foto). I a sota la mesa un altre missatge: "solucions d'esquerres i ecologistes". Fa una mica de fresca, la veritat. Laia Ortiz proposa la mesa de l'assemblea i pugen. Entre les persones de la mesa dos amics meus, Ernesto Carrión i Elsa Blasco. La presidència per Carme Garcia i un primer aplaudiment per qui va ser l'alcalde comunista de Sabadell, Antoni Farrés. Es vota el reglament finalment sense les esmenes del manifest de maig i s'aprova. Comencen les salutacions, mesa del tercer sector, partits verds europeus, Greenpeace, sindicats ... La veritat és que deu ser necessari, però la veritat és que es fa pesat. Joan Cavall d'Unió de Pagesos ha estat la primera intervenció no formal i que ha vingut més a exigir-nos que a saludar, està bé. La segona ovació fortíssima per CCOO de la Nissan. Després Joan Coscubiela i Josep Maria Alvarez. Passem a la proposta de federació amb l'Entesa de Progrés Municipal. L'EPM acull a tot un seguit de candidatures locals que tot i no formar part d'ICV compartim un projecte comú. Després surt Joan Saura a presentar l'informe de gestió. La primera part l'ha dedicat a la gent que ens ha deixat en aquests quatre anys des de la darrera assemblea. Han mort companys i companyes d'una importància vital a la nostra organització. Tomasa Cuevas, Guti, Gregori Lopez Raimundo o el meu amic Marc Reñé. Però sobretot el record d'un dels grans referents i que ens ha deixat molt recentment, Miguel Nuñez, la sala en peu amb una ovació molt emotiva. Joan Saura passa a l'informe de gestió centrant-se sobretot en la crisi."